bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

03/08/2012

S'òrdine de sa die de su Cussìgiu regionale pro sa limba sarda

Comente ischimus totus, su Cussìgiu regionale de Sardigna at aprovadu un'òrdine de sa die votu pro aplicare in manera adeguada sa Carta europea de sas limbas minoritàrias. Comente est lògicu, su documentu l'ant iscritu no in italianu ebbia, ma finas in sardu. Custu est su testu.

CUSSÌGIU REGIONALE DE SARDIGNA

XIV LEGISLADURA

                                                                                                                               MOTZIONE  AMADU – SANJUST – BEN AMARA – SECHI – LUNESU – CONTU M. - MELONI M.- ESPA – BIANCAREDDU – BRUNO – COSSA – CUCCA – CUCCU – DEDONI – LOCCI – MANCA – OBINU – RODIN – TOCCO – ZUNCHEDDU –  subra sa formulatzione de un’òrdine de traballu de sa die votadu a su Parlamentu pro garantire livellos adeguados de tutela de sa limba sarda in sea de ratìfica de sa Carta europea de sas limbas regionales o minoritàrias.

SU CONSÌGIU REGIONALE

PREMISSU chi sa Carta europea de sas limbas regionales o minoritàrias, redatzionada in Strasburgu in su 1992, est intrada in vigèntzia, a livellu internatzionale, in 25 paisos/istados, e chi s’Itàlia, mancari chi apat firmadu sa Carta su 27 de trìulas de su 2000, galu no at perfetzionadu sa protzedura pro la ratificare;

ISCUMPROADU chi su Parlamentu est a prope de aprovare su disinnu de lege n. 5118/XVI, chi pertocat a sa ratìfica e a s’esecutu de sa carta Europea de sas limbas regionales o minoritàrias;

PREMISSU chi sa lege 482 de su 1999 “Normas in matèria de tutela de sas minorias linguìsticas istòricas” reconnoschet sa minoria linguìstica sarda e cussa catalana e previdit medidas pretzisas pro sa “tutela de sa limba e de sa cultura de sas populatzione catalanas e de sas chi faeddant su sardu”;

PREMISSU finas chi sa lege regionale n.26 de su 1997 assegurat a sa limba catalana de S’Alighera, a su Tabarchin de sas ìsulas de Sulcis, a su dialetu sassaresu e a cussu gadduresu sa matessi balia dada a sa cultura e a sa limba sarda;

POSTU chi s’obietivu de sa Carta europea est a promòvere e a amparare sas limbas regionales o de minorias arraighinadas in s’istòria e a bardare s’esistèntzia sua pro more de medidas pretzisas leadas dae sos paisos chi faghent parte de s’Unione europea, pighende in cunsideru chi “sa diversidade linguìstica est unu de sas siendas prus mannas de su patrimòniu culturale europeu”;

ISCUMPROADU chi sa Carta proponet medidas pretzisas pro sa bàrdia de sas limbas a fines de assegurare su respetu de su deretu universale reconnotu, e a su cale non si podet renuntziare, de impreare una limba regionale o minoritària siat in sa vida privada chi in pùblicu;

AVALORADU chi s’inditu de sa Carta “respetat sos printzìpios de sa soberania natzionale” e chi duncas cale si siat Istadu est lìberu, ratifichende, de inditare, non petzi sas limbas ogetu de tutela, ma finas sos mèdios de leare pro sa bàrdia issoro e chi custa flessibilidade est a tenore de sa netzessidade de  tènnere in contu sas diversidades mannas chi bi sunt in intro de sos Istados, comente su nùmeru de pessones chi faeddant sa limba e de comente sunt partzidas;

LEADU IN CUNSIDERU chi, finas respetende unos cantos paràmetros piessinnados, sos Istados membros sunt duncas lìberos de seberare intre preferèntzias diferentes “su livellu de amparu” chi  chi si cheret atribuire a sa limba regionale o de minoria in cale si siat àmbitu est a nàrrere insignamentu, informatzione, setore giuditziàriu e amministrativu, servìtzios pùblicos, vida econòmica e sotziale e atividades culturales;

AVERGUADU chi, a pustis de s’esàmene parlamentare, in su testu dispedidu dae sas Cummissiones non sunt garantidos a sa limba sarda, referende·si a sos àmbitos subranumenados, sos livellos prus artos de tutela, gasi comente costat pro sas àteras limbas de minoria che a su tedescu, su frantzesu o s’islovenu, nointames sa traditzione istòrica seculare e su pesu culturale e identitàriu suo fatzant su sardu una limba istòrica, a manera netzessària;

TENTU IN CUNSIDERU chi, in intro de s’istadu italianu, sa limba sarda est, de sas limbas regionales o de minorias sa prus faeddada cun sa populatzione prus manna e cun unu territòriu de mannària de importu, e chi, in prus, respetat a prou sos critèrios de reconnoschimentu chi sunt inditados dae sa Carta, ca est “limba territoriale”, est a nàrrere impreada pro traditzione in una zona geogràfica pretzisa, e presentat fintzas s’elementu de “coerèntzia intre su su territòriu de una limba regionale o de minoria e unu distretu amministrativu” gasi comente s’àurat sa Carta Europea etotu; 

DADU ATU chi sa ratìfica de sa Carta subranumenada, finas si est coladu tempus meda dae cando l’ant adotada in Strasburgu, a printzìpios, pro sa Sardigna podet rapresentare unu passu a dae in antis de significu, cunforma a sa belle che ausèntzia totale de interessu legislativu, ca punnat a ispainare sa difusione de sas limbas gasi naradas de minoria e regionales, inghitzende dae sa fase de sa formatzione pre-iscolàstica finas a livellos de formatzione superiore e de imparu pro sos mannos pro lòmpere a sos setores printzipales sotziales, econòmicos e culturales;

ISCUMBATADU chi, sende ausente una bàrdia adeguada, sa limba sarda arriscat de pèrdere finas sos àmbitos de impreu giai àpidos, e de sufrire una torrada in segus cunforma a su chi est prevìdidu in sa Lege n. 482 de su 1999, leende in cunsideru finas sa sentèntzia reghente de sa Corte de Cassatzione pro su chi atenet s’impreu de sa limba sarda in àmbitu giuditziàriu;

TENTA IN CUNSIDERU sa netzessidade pro sa Regione nostra de sighire in su caminu de su bilinguismu cumpletu chi previdit sa cunditzione de fundamentu de s’impreu de su sardu in iscola e s’insignamentu suo in sos diferentes òrdines iscolàsticos pro su chi atenet a sos programmas ufitziales dae s’iscola materna a s’Universidade;

DADU ATU chi est pròpiu su problema de s’insignamentu atzivu de sa limba sarda in iscola chi dat cuncretesa a s’esigèntzia funguda e cumpartzida de sarvare e ispainare su sardu etotu, si nono, sos subras narados annotos, abarrant paràulas meras e sìncheras de printzìpiu;

AVALORADU s’importu chi diat àere pro sa Sardigna a tènnere mèdios de informatzione in limba regionale e iscumbatadu chi custu diat chèrrere asseguradu gràtzias a su livellu prus mannu de agiudu prevìdidu dae sa Carta est a nàrrere cun sa possibilidade de “istituire a su nessi un’istatzione radiofònica o una rete televisiva in limba de minoria”, gasi comente est istadu signaladu finas dae su CORECOM Sardigna cun nota imbiada a sa Segunda Cummisione cunsiliare sa die de su 18 de làmpadas de su 2012 in sa cale si cumbidat a “printzipiare totu sas initziativas chi bisòngiant a fines de otènnere in Sardigna un’istatzione ràdiu e televisiva e unu giornale in limba sarda, francu sas modificatziones netzessàrias, finas in relata a setores diferentes dae cussu de sos media (…)”;

PONENDE IN CONTU chi su disinnu de lege mentovadu n. 5118/XVI, como suta s’esàmene de su Parlamentu, cajonat pedinos mannos ca sìngiat làcanas mannas pro su sardu pròpiu in sos duos setores istratègicos pro promotzionare sa limba sarda, che a s’istrutzione e s’informatzione, ue diat èssere prus achistiadu de ura bona a otènnere una forma de tutela prus assentada e adeguada a sos piessinnos de sa limba regionale;

ISCUMBATADU chi s’elementu identitàriu de sa limba potzat èssere unu sinnu de fortilesa pro defensare sas resones de s’ìsula nostra a fines puru de torrare a pedire sos sègios rapresentativos de sa Sardigna in su Parlamentu europeu, gasi comente acrarit su Parlamentu etotu in su Progetu de relata 2007/2007 (INI) su cale apostìvigat chi “sos Istados membros ant a pòdere istituire distretos ispetziales pro parare fronte a sas esigèntzias de sas comunidades chi faghent parte de sas minorias linguìsticas”;

TORRADA A MENTOVARE sa Resolutzione n. 38, aprovada dae sa II e VIII Cummissione permanente in sa setziada de su 19 de trìulas 2012, subra sa netzessidade de intervènnere pro dare agiudu a livellos adeguados de tutela de sa limba sarda in sea de ratìfica de sa Carta europea de sas limbas regionales o de minoria,

PEDIT A SU PARLAMENTU

  • de pigare in su cunsideru chi li deghet, in sea de ratìfica de sa Carta europea de sas limbas regionales e minoritàrias (disinnu de lege n.5118/XVI), sas istàntzias subra espostas, pro chi a sa limba sarda siant garantidos sos livellos prus artos de bàrdia e promotzione in ogni setore de sa vida econòmica e sotziale, mescamente pro su chi pertocat a s’àmbitu de s’istrutzione e de s’informatzione, a manera de otènnere una tutela prena e atziva, tenta in cunsideru sa balia istòrica, identitària e culturale de su sardu etotu.

#Sarvadore Serra

» in segus