bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

14/06/2012

Ratifica de sa Carta Europea de sas Limbas

S'assessore Milia ghetat s'allarme

Cun una lìtera imbiada  a totu sos Parlamentares sardos, s'assessore de s'Istrutzione Pùblica de sa Regione Sarda, Sergio Milia, pedit “un'interventu forte in sa Càmera de sos Deputados  pro cambiare su testu de su disinnu de lege de ratìfica de sa Carta Europea de sas limbas regionales e minoritàrias”.

 Milia at mandadu unu raportu particularizadu a sos parlamentares elèghidos in s'ìsula nostra, a propòsitu de sa valorizatzione mancada de sa  limba de identidade istòrica de sa Sardigna, in s'àmbitu de su protzedimentu  parlamentare de ratìfica.

 “Mi fùrrio a Vostè comente Assessore de s'Istrutzione Pùblica, Benes Culturales, Informatzione, Ispetàculu e Isport de sa Regione Autònoma de Sardigna – iscriet Milia -, cun cumpetèntzia in sa tutela de sas limbas minoritàrias presentes  in Sardigna, sardu e catalanu, pro pedire un'interessamentu bostru  a propòsitu de sa netzessidade de cumintzare atziones unitàrias e coordinadas  in vista de sa discussione e de s'aprovatzione in àula, in sa Càmera de sos Deputados  e in su Senadu  de sa Repùblica, de su disinnu de lege”.

A pàrrere de s'assessore, sa ratìfica de sa Carta Europea de sas Limbas  chi sunt a puntu de varare in àula in sa  Càmera de sos Deputados, b'est su perìgulu chi no andet bene pro sa limba sarda. Sas mesuras  chi bi sunt in su testu de su disinnu de lege  aprovadu dae sa Cumissione Afares Esteros “no ant a risòlvere e no ant a megiorare  sa situatzione  giurìdica de sa limba sarda (e de su catalanu de S'Alighera), chi de fatu  diat abbarrare firma a sa situatzione de como, cun pagu protetzione a beru”.

 

Tirende su sutzu, a pàrrere de s’assessore Milia, “diant balangiare sas limbas minoritàrias presentes in su territòriu italianu giai protetas dae tratados internatzionales  o dae istatutos de ispetzialidade  prus avantzados de su sardu , cando chi sa limba nostra   diat èssere acorrada in su status de limba de segunda  categoria.

 

De fatu, nen sa Regione nen s'Istadu ant a pòdere legiferare  in manera profetosa pro un'impreu reale e "normale "  in sas iscolas,  e non b'ant a èssere  sas ainas polìtica e legislativas pro una visibilidade prus manna  de sa limba  in sos mèdios  de comunicatzione e, in particulare, in sa Rai.

 

“Una situatzione gasi – ponet in craru Milia – interessat, pro nàrrere, su friulanu. Mancari su sardu e su friulanu  siant sas duas limbas prus faeddadas  e prus ispainadas in sos territòrios rispetivos, s'Istadu privilègiat  sa tutela de su tedescu  (Sud Tirol), de su ladinu (Baddes Badia, Gardena e Fassa), de su frantzesu (Badde de Aosta), de s'islovenu (Friuli Venezia Giulia) ”.

 

In prus, s'assessore Milia, in su campu de sa polìtica linguìstica, at leadu un'àtera initziativa importante. De acordu cun su Presidente Ugo Cappellacci at pedidu  su cumintzu  de s'’iter pro s'aprovatzione de una norma de  atuatzione de s'Istatutu Ispetziale  de sa Sardigna cun riferimentu a sa tràmuda de funtziones e gestione direta de sos fundos  pro sas minorias linguìsticas de sa Lege 482/99. De custas temàticas nd'ant  arresonadu in ocasione de sa vìsita reghente  in Sardigna de su Ministru  de sa Coesione Territoriale, Fabrizio Barca

#Sarvadore Serra

» in segus