bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

09/02/2012

Sa Cunferèntzia de sa Limba Sarda in S'Alighera

Su documentu de sos chi b'ant leadu parte

In s’agabbu de sa sessione de su   10 de nadale   de sa Conferèntzia regionale annuale de sa Limba sarda ammaniada dae sa Regione sarda in S’Alighera, sos partetzipantes, cunsideradas sas decraratziones positivas de s’Assessore Sergio Milia espressadas a cunfirma de su chi est prevìdidu in su Pranu triennale pro s’insinnamentu de su/in sardu e in sas limbas alloglotas, ant imbiadu custu  promemòria a s’Assessore regionale de sa Cultura on. Sergio Milia etotu e, pro connoschèntzia, a su Presidente de sa Giunta regionale, a sa Presidenta de su Cussìgiu Regionale, a s’Assessore regionale a sa Programatzione, a su Presidente de sa Cummissione cultura de su Cussìgiu Regionale, a su Presidente de sa Cummissione Autonomia de su Cussìgiu Regionale, a su Presidente de sa Cummissione bilàntziu de su Cussìgiu Regionale, pro pedire chi:

1) siant cunfirmados sos impinnos de sas istitutziones prepostas a sa formatzione de sos insinnantes, mescamente s’Universidade de Tàtari, pro chi in sos cursos de formatzione cummissionados e finantziados dae sa RAS, e no in sos laboratòrios ebbia, sas matèrias chi faghent parte de su programa de formatzione las insinnent a su nessi pro su 50% de sas oras in sardu;

2) chi s’Universidade de Tàtari no espresset, in sas premissas a su programa didàticu de su cursu de formatzione e in  sa pràtica de sas matèrias, parrères pregiuditziales de cundenna o cunditzionamentu de sa polìtica linguìstica de sa Regione, chi giai dae annos est impinnada a isperimentare una forma de iscritura unitària in totu sos campos e  impreos, finas in s’iscola e in sa didàtica.

Duncas, s’isperu est chi sa RAs s’ativet pro chi custa proposta siat presentada e amparada in totu sa Sardigna, cun cunferèntzias apòsitas, finas ponende in contu sas minorias linguìsticas de Sardigna.

3) chi in s’Iscola Digitale annuntziada, pro l’atzetare sos Sardos, bi cheret, a tìtulu prenu e in cunditziones de paridade cun sas àteras limbas prevìdidas, sa limba  sarda e sas alloglotas in sa presentada de su progetu, in s’isvilupu suo, in sos cuntenutos, comente at a chèrrere descritu in unu documentu esplicativu e de indiritzu de iscrìere e agiùnghere a su progetu initziale. In prus, sos chi ant leadu parte in sa Cunferèntzia torrant a nàrrere chi in Sardigna b’at unu nùmeru bastante de espertos chi sunt a tretu de iscrìere cuntenutos locales e universales in sardu e in sas  alloglotas pro s’ Iscola Digitale.

4) chi, finas pro initziativa de s’Osservatòriu de sa Limba sarda, si fatzant, intro de sos primos meses de su 2012, sas cunferèntzias provintziales cun sos operadores de s’iscola, giai propostas dae s’Osservatòriu regionale, pro leare in cunsideru sas chistiones arresonadas in sa Conferèntzia Regionale, mescamente sos progetos de iscola bilìngue, sa didàtica in sardu, cun riferimentu particulare a sa limba, a sa terminologia, a sas ainas, a sos mètodos.

5) chi, de acordu cun sa Ras, sa Diretzione iscolàstica regionale diat inditos petzisos e urgentes a beru a sas iscolas sardas pro chi pòngiant, in sas dimandas de iscritzione presentadas dae sas famìlias in su cumintzu de s’annu iscolàsticu, in antis de totu s‘issèberu de su sardu paris cun àteras limbas possìbiles.

6) chi su Cussìgiu regionale aumentet sos istantziamentos pro sa limba sarda, a manera chi s’Assessoradu a sa  cultura potzat destinare a su nessi, pro su 2012, su 2% de su preventivu suo a sa limba sarda, e su 3% pro su 2013.

7) chi diant risorsas adeguadas pro s’operatividade de s’Osservatòriu pro sa limba sarda pro riuniones in totu sa Sardigna;

8) chi istìtuant su “Cursu in Sièntzias de sa Formatzione Primària in sardu” cunforma a s’art. 19, Lege 26, abilitante pro s’insinnamentu de su  sardu e de sa didàtica in limba sarda in sas iscolas primàrias;

9) chi istìtuant su Cursu de làurea in “Limba e literadura sarda” cunforma a s’art. 19, Lege 26, abilitante pro s’insinnamentu de su sardu e de sas matèrias umanìsticas in limba sarda in sas iscolas segundàrias;

10) chi  si òperet pro otènnere, finas tenende contu de su finantziamentu mannu de sas Universidads sardas dae bandas de sa Regione, sa modìfica immediada de sos Istatutos issoro, pro chi siat prevìdida sa nòmina de unu rapresentante de sa Regione in sos Cussìgios de amministratzione de sas Universidades etotu.

11) chi istìtuant un’esàmene de limba sarda in totu sos cursos de làurea de totu sas facultades.

12) chi sos isportellos o ufìtzios linguìsticos siant s’articulatzione de sa polìtica linguìstica in su territòriu, in sos entes e in sas  istitutziones, in coordinamentu cun s’ufìtziu de riferimentu de sa Regione.

13) chi introduant s’insinnamentu de sa mùsica, de su ballu e de sa poesia sarda in iscola.

14) chi si òperet a manera de otènnere una modìfica costitutzionale pro introduire sa limba sarda in s’Istatutu de Autonomia Ispetziale comente limba natzionale de su pòpulu sardu, cun sa matessi tutela reconnota a su  gadduresu, a su tataresu, a su tabarchinu e a su catalanu in sos territòrios rispetivos de cumpetèntzia e àmbitos de difusione.

15) chi pòngiant in totu sa Sardigna sa cartellonìstica de intrada/essida cun sos macrotopònimos in sardu e in sas limbas minoritàrias de Sardigna, a su nessi in sas comunas;

16) chi favorant a adotent s'onomàstica in sardu (nùmenes e sambenados) in manera ufitziale, finas cun atziones de propaganda apòsitas

[dae Eja n. 8 2011]

 

#Sarvadore Serra

» in segus