bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

23/10/2011

Nch'ant cantzelladu sa limba sarda dae su tzensimentu 2011

Lu denùntziat, in un'interpellàntzia, su cussigeri regionale Planetta

Su cussigeri regionale sardista Efis Planetta at presentadu un'interpellàntzia urgente a propòsitu de su tzensimentu de ocannu e de s'esclusione de sa limba sarda dae sa modulìstica. In s'interpellàntzia narat su chi sighit:

Su Cussigeri sutiscritu,

premissu chi:

 -  sa Regione Autònoma de Sardigna òperat pro sa  tutela de sas  minorias linguìsticas e istòricas chi si faeddant in su territòriu suo cun  duos  riferimentos normativos,  sa Lege Regionale de su 15 de santugaini de su 1997, n. 26 subra de sa “Promotzione e valorizatzione de sa cultura e de sa limba de Sardigna”, aprovada  dae s'Assemblea in sa sessione n. 216 de s'11 de sa cabudanni de su 1997, e sa Lege istatale de su 15 de  nadale de su  1999, n. 482 in ue b'at “Normas  in matèria di tutela de sas minorias  linguìsticas istòricas”, chi reconnoschet e tutelat sa limba  e sa cultura de sas  populatziones catalanas  e de sas chi faeddant su sardu”   cando chi non faghet riferimentu  a sas àteras  variedades linguìsticas tuteladas dae sa normativa regionale (su tabarchinu de sas ìsulas de su Sulcis, su dialetu tataresu e su dialetu gadduresu);

 -   sos tzitadinos  residentes  in Sardigna, in ue b'at sa minoria linguìstica prus numerosa de sa Repùblica (e majoria totale  in s'Isula), ant retzidu  in custas dies su cuestionàriuu relativu a su Tzensimentu de sa  populatzione e de sas domos n. 15 cunforma a su modellu  ammaniadu  dae s'ISTAT, in ue sa limba  sarda est istada cantzellada  comente chi no esisterat e, paris cun issa, finas sas limbas alloglotas  de Sardigna: Catalanu de S'Alighera, Tataresu, Tabarchinu, e Gadduresu chi, a sa sola, est faeddadu  dae una populatzione  ecuivalente a sa tedesca de su  Sud-Tirol,

cunsideradu chi:

 -  in àteras Regiones a Autonomia ispetziale in ue sunt presentes minorias linguìsticas  che a s'Islovena, sa Sudtirolesa, sa Baddeostana e sa Ladina, mancari in manera diferentziada  in relatzione a s' Autonomia issoro, custas sunt istadas leadas in cunsideru o in s'ammaniòngiu de sos mòdulos  in sa limba issoro o in su tzensimentu  de sas minorias linguìsticas internas, e resurtat chi sunt plurilìngues finas sas istrutziones  pro sos rilevadores  gasi comente sos rilevadores etotu, chi a bias los ant isseberados finas in base a sas cumpetèntzias linguìsticas de minoria,

averiguadu chi:

 - no ant mancu retènnidu  de utilizare  sas oportunidades  de su  tzensimentu pro averiguare datos istatìsticos de importu subra de sa minoria linguìstica  sarda, e de sa voluntade de sas famìlias,  ùtiles pro  definire mègius sas polìticas de tutela e s'isvilupu  de sa limba  sarda e de sas alloglotas  inditadas in sa Lege istatale de su 15 de nadale  de su 1999, n. 482 (de su restu, non leada in cunsideru e depotentziada meda mescamente  pro su chi pertocat  s'insinnamentu  de su sardu  e de sas limbas alloglotas  in sas iscolas) chi, in atuatzione de s'Art. 6 de sa   Costitutzione, tutelat sas minorias linguìsticas istòricas, e mancu ant leadu s'ocasione  de un'interlocutzione e collaboratzione istatìstica cun sa  Regione sarda chi est chirchende, mancari no apat galu sa cumpetèntzia linguìstica in s'Istatutu suo vigente, de suplire, cun sa  Lege Regionale de su 15 de santugaini de su 1997, n. 26, a sa Lege istatale de su 15 de nadale de su 1999, n. 482 chi non tutelat su Gadduresu, su Tabarchinu e su Tataresu;

-  sa Cummissione europea pro sa  democratzia (Cummissione Venezia) de su Cussìgiu de Europa elencat in mesu de sos doveres  de sos Istados  su de “s'astènnere dae su de sighire o animare polìticas  chi punnant a s'assimilatzioine  de sas minorias”,

pedit de interpellare su Presidente de sa Regione, e cunsideradu totu  su chi at espostu  in premissa:

 -  cales initziativas urgentes cheret adotare  in su mèritu  cun su Guvernu istatale, sas Prefeturas, sos Ufìtzios Comunales de Tzensimentu  in sos  Entes  Locales e òrganos perifèricos de s'Istadu  ubicados in totu su territòriu  Regionale, pro chi siat bardada  sa minoria  linguìstica chi s'agatat in su territòriu de Sardigna, gasi comente est capitadu  in àteras partes  de su territòriu  italianu pro sas limbas tuteladas dae sa Costitutzione e dae sa Lege istatale de su 15 de nadale de su 1999, n. 482, e siat duncas  annulladu  su Tzensimentu  de sa populatzione e de sas domos n. 15 finas a como efetuadu  in Sardigna e deretu siat  imbiada, finas in s'Isula, modulìstica adeguada  in limba Sarda;

 - si non retèngiat  chi finas custu  “ismèntigu grae” de s’ISTAT, riferidu  a su modellu de cuestionàriu pro sa  Sardigna, relativu a su  Tsensimentu de sa  populatzione e de sas domos  n. 15, chèrgiat issu puru ascritu  a sa polìtica testorruda  de colonizatzione de s'identidade  de sa natzione sarda e genotzìdiu linguìsticu e assimilatzione linguìstica fortzada de sos sardos  dae bandas de s'Istadu  italianu, e si duncas non bidat s'oportunidade de recùrrere  a su Comitadu consultivu de sa Cunventzione cuadru de sas  minorias natzionales de su Cussìgiu de Europa, ratificadu  dae s'Itàlia  su  3 de santandria de su 1997, pedende una vìsita ispetiva in Sardigna pro chi vàlutet in manera direta  su non  rispetu de sa Cunventzione matessi dae bandas de s'Itàlia  cun sa minoria natzionale sarda, finas in s'iscola  e in s'Universidade  de cumpetèntzia  de s'Istadu tzentrale.

Su Cussigeri Regionale

 PLANETTA

 Casteddu, su 19 de santugaini de su 2011



#Sarvadore Serra

» in segus