Bandera intervistas
Bandera in sa limba...<br />
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

16/11/2010

SA NATZIONE ITALIANA ESISTIT! IN INTRO DE UN'ISTADU PLURINATZIONALE

de Diegu Corràine

A 150 annos dae sa nàschida de s'istadu "italianu", semus in un'època de cunfrontu e de cuntierras, cun sas pregontas sòlitas de "chie semus, dae benimus, it'est s'istadu italianu, it'est sa natzione italiana?".

A dolu mannu, in Sardigna, no nde semus faeddende meda de custu tema e de totu su chi rapresentat custa data, nois de su movimentu natzionale sardu. E finas ca podet servire a determinare una istrategia de liberatzione prus crara.
E, imbetzes, diat tocare a lu fàghere custu cunfrontu, ca sas ideas nostras non mi parent semper craras o unitàrias.

Pro nde leare una de custas ideas, b'at chie, pro afirmare sos deretos e s'esistèntzia de sa natzione sarda, negat s'esistèntzia de sa natzione italiana. A nàrrere sa veridade, no est neghende sos deretos de sos àteros chi afirmamus sos nostros! Tando, devimus decrarare, sena tìmere de nos faddire, chi sa natzione italiana esistit ma non currispondet a s'istadu italianu. Bi diat mancare àteru! Su chi devimus nàrrere, s'in casu, est chi s'istadu italianu no est "mononatzionale" (in ue currispondet natzione=istadu), ma est  un'istadu nàschidu dae sa voluntade de una natzione majoritària, sa natzione italiana de si dare sos poderes de s'istadu, inglobende àteras natziones, cun s'idea de las assimilare: sa natzione sarda, sa friulana, etc. Su Risorgimentu est istadu unu movimentu legìtimu de sa natzione italiana, chi, però, at negadu su "risorgimentu" de sas àteras natziones inglobadas a fortza.

Duncas sa natzione sarda est una de sas natziones de s'istadu italianu, chi est, duncas, chi agradet o nono, un'istadu plurinatzionale. Una plurinatzionalidade chi, in parte, in manera ogetiva, sa Republica italiana at dèvidu ammìntere in su 1999, cun sa lege 482 chi reconnoschet àteras 12 comunidades natzionales, in sinu suo, chi faeddant àteras 12 limbas.

E tando sa natzione italiana de ite est cumposta? Est craru, dae totu su pòpulu de s'istadu, francu sas 12 comunidades natzionales numenadas in sa lege 482/99.
E tando totu sas ipòtesis polìticas de natzione vèneta, piemontesa, etc. non tenent perunu sentidu, ca sunt parte de sa natzione italiana, un'articulazione regionale, comente in Sardigna lu podet èssere s'Ogiastra, sa Baronia, su Montiferru, su Barigadu, Sos Campidanos, sa Costera, etc.

Non podimus negare s'esistèntzia de sa natzione italiana finas ca, si nono, chie est chi nos at custrintu a intrare in un istadu prus mannu de su chi li tocaiat, si non sa natzione italiana? Su paradossu est chi, si no esistit sa natzione italiana, a sa pregonta "chie càtzigat e negat sa natzione sarda?" dìamus dèvere rispòndere "nemos!", comente Ulissse a Polifemu.

Est craru finas chi sa plurinatzionalidade sua no est ammìntida dae s'istadu italianu, nen dae sos polìticos nen dae sos intelletuales. Comente est craru chi non b'at perunu cuadru istitutzionale o giurìdicu (francu sa 482/99 in contu de limba) capatzu de assegurare a sas natziones chi sunt in intro de sa Repùblica italiana su deretu a s'autodeterminatzione. Ma custa de sa soverania e de s'autodeterminatzione est totu un'àtera idea chi cheret afortida in Sardigna, pro la pòdere impònnere a s'istadu italianu, in cale si siat forma!

Ma natzione italiana esistit, duncas, e nois Sardos no nde semus una parte!

#Diegu Corràine

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

TOPONOMÀSTICA: limba reale e critèrios de trascritzione universales

Una novidade chi tenet 10 annos pro torrare a su connotu sa toponomàstica e ufitzializare su sardu

de Diegu Corràine

Sos nùmenes de loguSos nùmenes de sos logos sunt sa mustra prus nòida de sa diversidade linguìstica de unu pòpulu. Ma sunt finas sa testimonia de s’istòria sua e de sas limbas faeddadas dae sos poderios istràngios chi ant ocupadu unu territ&ogra...  [sighit]

1 GRAFIA COMUNA + 344 GRAFIAS LOCALES: TOTUS ACUNTENTADOS!

de Diegu Corràine

A sa pregonta “cherimus o nono una norma iscrita de riferimentu pro totu su sardu?” podimus dare tres rispostas, chi podet dare chie si siat, "linguista" patentadu o nono:  A) 1 GRAFIA COMUNA —si la cherimus, devimus isseberare su modellu iscritu in intro de sos resurtados rea...  [sighit]

Sardos cun sa “sìndrome de Istocolma”, presoneris de sa linguìstica colonialista

de Diegu Corràine

Sa Limba Sarda Comuna est un'imbentu, un'esperanto, unu matzimurru, unu matzimbròddiu, un'aurtìngiu, ca:  —est nàschida pro partzire su pòpulu Logudoresu dae su Pòpulu Campidanesu; —l’ant imbentada pro semenare òdios; —est fata a...  [sighit]


La llengua sarda comuna. Característiques i història d’un procés
(Sa limba sarda comuna. Caraterìsticas e istòria de unu protzessu)

de  DIEGU CORRÀINE

Istùdiu meu (in pdf) publicadu in sos Atos de su "III Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra», Tarragona 17, 18,19 de desembre de 2008, organizadu dae s'Institut d'Estudis Catalans. PDF in bassu p. 483 1. Pompeu Fabra 1868-19482. Les llengues de...  [sighit]

18 MANERAS DE NÀRRERE «LIMBA BASCA», 1 MANERA PRO L'ISCRÌERE: EUSKARA!

de Diegu Corràine

In sos dialetos bascos b'at 18 maneras pro nàrrere "bascu" (Auskera,  Eskara,  Eskoara,  Eskuara,  Eskuera, Euskeria, Euskala, Euskara, Euskera, Euskiera, Euzkera, Oskara, Uskara, Üskara, Uskaa, Üskaa, Üska, Uskera), ma 1 manera ufitziale ebbia pro l'iscr&ig...  [sighit]

S’Euskara batua, "limba basca unificada", est sa norma istandard orale e iscrita de su bascu, duncas limba ufitziale.

de Diegu Corràine

S’Euskara batua, in sardu "bascu unificadu", est sa norma istandard orale e iscrita de su bascu. Su EB est una norma elaborada, cumplementare a sos dialetos, promòvida dae sa Real Academia de la Lengua Vasca - Euskaltzaindia, fundada in su 1918, comente Istitutzione Acadèmica ufi...  [sighit]

ISCOLA "DE" E "IN" SARDU: ORALIDADE E ISCRITURA, NORMA ISCRITA COMUNA E VARIEDADES DIALETALES

de Diegu Corràine

Gràtzias a sa leges in vigore, mescamente sa 482/99, s’iscola dat sa possibilidade de imparare “su” sardu e sas matèrias (totus) “in” sardu. In sas iscolas de sas biddas in ue su sardu l'allegant, bastat a sighire a praticare sa variedade de su logu, orale...  [sighit]

A FORAS SA LINGUÌSTICA COLONIALISTA E SEPARATISTA DAE SAS UNIVERSIDADES SARDAS

de Diegu Corràine

Leghende sa Unione Sarda de su 26/5/14, sunt essidas a campu, paris cun ideas de bonu sensu, sas ideas de semper, contràrias a s’unidade de su sardu de sos pessonàgios sòlitos.  In particulare, unu pessonàgiu istràngiu che a Eduardo Blasco, aposentadu da...  [sighit]