bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: Pàrreres
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Pàrreres


22/10/2016

"Ite nos imparat s'Assemblea de sa LS e de sas àteras limbas de su 15 de Santugaine"

de Diegu Corràine

S'Assemblea de sa limba sarda e de sas àteras limbas de Sardigna, fata in Santa Cristina su 15 de santugaine at cunsentidu de nos cunfrontare pessones e assòtzios chi fìamus dae meda sena nos aunire in su matessi logu pro cuncambiare ideas e leare pessos pro su tempus venidore.
Est istadu unu cuncàmbiu lìberu e sulenu, sena pretesas de impònnere sas ideas de unu a s'àteru. E sena pretesa de istabilire primados de presèntzia o de "mustrare sas fortzas".
B'at leadu parte una chimbantina de pessones,esponentes de assòtzios linguìsticos e militantes de semper pro s'ufitzialidade de sa limba nostra.

S'Assemblea nos imparat a su nessi chi:

—Su movimentu pro sa limba sarda tenet formas e maneras de operare diferentes, ma cun s'idea comuna de pretèndere s'ufitzialidade pro sa limba natzionale nostra e sas àteras limbas de Sardigna
—Est importante a si cunfrontare in manera permanente o a su nessi una borta a s'annu, comente Assemblea de sa Limba Sarda e de sas àteras Limbas de Sardigna, sena peruna pretesa de istabilire primatzia o suprematzia dae banda de nemos.
—Su movimentu, duncas, non podet èssere assugetadu a unu partidu o movimentu ne a punnas de podere personale de nemos
—S'unione de sos chi cherent sa limba sarda e sas àteras limbas est sa prima punna chi nos devet interessare
—Cadaunu, pessone, assòtziu o impresa, est mere de propònnere e praticare sas ideas suas in contu de istandardizatzione de sa limba sarda e de sas àteras limbas. Bastis chi non perdat ocasione de impreare su sardu o sas àteras limbas in cale si siat ocasione e logu, in manera orale e/o iscrita.
—Sas istitutziones pùblicas, cumintzende cun sa RAS, devent impreare una limba normativa de referèntzia iscrita pro s'ufitzialidade. In particulare, sa RAS, devet impreare cun coerèntzia e costàntzia s'ùnica norma iscrita chi at istabilidu finas a como, sa Lsc de su 2006
—In sas iscolas est giustu chi sa limba de aviamentu de sa didàtica siat sa limba locale o individuale de sos iscolanos. Est craru chi sos editores chi elàborant e imprentant (in cale si siat forma) materiales didàticos, l'ant a fàghere cun modalidades subralocales.
—Sos iscritores sunt meres de iscrìere cunforma a sas normas chi lis paret mègius, sas traditzionales de sa literadura sarda, sas de sa Lsc o in modalidades individuales
—Nemos podet impònnere peruna norma a nemos, si non cun modalidades cumpartzidas.
—Unu tempus venidore de su sardu e de sas àteras limbas est interessu de totus, privados e entes pùblicos. E chi, duncas, cadaunu at a dèvere fàghere sa parte sua pro su progressu de sas limbas nostras in cada logu e impreu, a su nessi in cunditzione de coufitzialidade cun s'italianu, comente cunsentint sas leges.
—Pro atuare custu, tocat a aprontare leges adatas chi nche bàrighent sos lìmites de sas leges atuales, pro s'atuatzione prena de totu sos artìculos de sa Carta europea de sas limbas, a su mancu.
—Pro assegurare a su sardu e a sas àteras limbas reconnotas presèntzia bastante in sa sotziedade e in su territòriu, bi bolet a su nessi una Tv e una Ràdiu pùblicas, giornales cuotidianos e periòdicos, una editoria dotada de mèdios tècnicos e finantziàrios bastantes.
—S'iscola de cale si siat òrdine e gradu est istratègica pro mantènnere, ispainare e modernizare sas limbas nostras.
—Dae como in antis, s'Assemblea at a punnare a aunire cantas prus pessones o assòtzios possìbiles, pro dare fortza a sas limbas nostras in su mundu de sa cultura e de sa polìtica, in sa sotziedade e in su territòriu.

#Diegu Corràine

» in segus