bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: Pàrreres
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Pàrreres


11/06/2014

Sa limba sarda unificada: una limba de referèntzia, zenerale e moderna pro s'ufitzialidade

de Diegu Corràine

Pro unu pòpulu chi tenet sa cussèntzia de s'identidade, sa limba no est petzi elementu de su patrimoniu culturale suo ma, in antis de custu, su mediu universale pro comunicare. Una limba podet esister pro millènnios osèculos petzi comente limba faeddada ma est semper suzeta a si trasformare, a s'indebilitare o a s'afortire, sena peruna seguràntzia.

Est s'iscritura chi li dat sustentu e fortilesa, ca l'assegurat sa possibilidade de tenner "sinnos" craros, permanentes e universales. S'iscritura naschet cando unu pòpulu tenet bisonzu de nche brincare sas làcanas de su tempus e de sos logos. E, si custu pòpulu, pro rapresentare s'unidade comunicativa sua, tenet bisonzu de una bandera, galu de prus tenet bisonzu de una limba-bandera comente sinzale de s'unidade sua e de s'identidade distinta.

Duncas, si cheret tenner lestresa e universalidade comunicativa, che a sas limbas ufitziales, si devet cuncordare unu modellu unitariu de referèntzia, una bariedade unitaria, una limba "istandard", una limba-bandera, comente narat sa paraula ingresa "istandard", chi no est àteru si non su frantzesu antigu "estandart", chi cheriat narrer propiu istendardu, bandera, modellu, puntu firmu, puntu de referèntzia.

Una limba chi rapresentet totu sos Sardos

Mai che a como sa limba sarda at tentu bisonzu de una limba-bandera ca mai che a corno at tentu s'ocasione de torrare a s'ufitzialidade pèrdida prus de ses sèculos a corno. Oe, chi su tempus benidore de sa limba no interessat a sos Sardos ebia ma finas a sa cultura universale: sa Carta europea de sas Limbas de su 1992, sa leze sarda 26/97 e s'italiana 482/99 sunt sa base zurìdica crara de custu caminu nou pro s'isvilupu ufitziale de sa limba nostra, a manera chi issa tenzat sa matessi visibilidade e imprèu de s'italianu. Duncas tenimus bisonzu de una limba chi rapresentet totu sos Sardos, in uè su limbazu de onzi bidda s'intendat rapresentadu "in" e "dae" sa limba-bandera.

Sa limba est che una domo, in ue sos limbazos de onzi bidda sunt sos aposentos. Si dassamus chi intret s'aba a intro de su muru, gutiu cun gutiu, una domo arriscat de s'indebilitare o de si nche ruer. Bi cheret una cobertura. E non cumbenit mancu chi onzi aposentu si fagat una cobertura a sa sola ma torrat prus a contu chi onzi unu ponzat sa parte sua pro nde fagher una ebia. Tando, si a sos aposentos "cumbenit" sa cobertura, sa cobertura non podet fagher a mancu de sos aposentos, ca non podet abarrare in àeras.

Gasi etotu est sa limba "modellu", chi duncas est finas una limba-cobertura, chi cuguzat sos limbazos, no los elìminat ma los afortit. Ma icomente naschet una limba-bandera, una limba-cobertura? Si non b'at una tradizione iscrita unitària e firma, si moet dae sos limbazos reales, faeddados dae sa zente in onzi bidda. Si catàlogant sas diferèntzias, si classìficant sos fenòmenos fonèticos e morfolòzicos, si chircant sos resurtados prus coerentes e unitàrios, cunforme a critèrios istabilidos in antis e cun-frontendelos cun una "mesura-campione" comuna a totu sos limbazos de sa limba (in su casu de su sardu, su latinu), in manera de cumprender cantu e comente sos limbazos si sunt istesiados o mantesos a curtzu a sa limba mama.

Ca sas diferèntzias intre sas paraulas currispondent in manera sistemàtica a cambiamentos de una parte ebia de sa paraula chi tenet sa matessi raighina. Leamus sas medas diferèntzias de pronùntzia de su resurtadu sardu de su latinu OCULU>OCLU. Est petzi una parte de sa paraula chi càmbiat (su nessu cunsonànticu -CL-), cun una deghina de resurtados reales in sardu. Onzi unu diat poder esser leadu comente modellu, bandera. No nde podet esser esclùdidu mancu unu, ca totus diant poder rapresentare sa limba. Difatis, devimus leare su modellu in intro de totu su territoriu linguìsticu sardu, sena istabilire làcanas nen tenner formas preferidas. Diamus poder isseberare oglu, ocru, oxru, olºu, otxu, oxu, oju, ogru, ogu, etc. Si isseberamus unu modellu ogru non semus imbentende nudda, ma semus aplichende unu de sos critèrios primos possìbiles, su de escluder dae s'iscritura sas pronùntzias malas a legher pro chie non tenet su fonema, su sonu rapresentadu dae cussa iscritura.

Àteros critèrios podent esser sos de adotare sa solutzione prus "prena", cumpreta; su de favorire sa costàntzia morfolòzica de sas paraulas (in s'incumintzu, in mesu e in agabu), indipendentemente dae sos càmbios fonosintàticos (numerosos in sardu comente, de su restu, in àteras limbas), finas basende-nos in s'etimolozia; su de privileziare sas formas a difusione prus manna, etc. Sighende custa obera pro totu sos àteros fenòmenos chi sunt servidos a classificare sas diferèntzias de sa limba (pro narrer, sos nessos: -nf-, -ncl-, -ngu-, -lt-, -Ip-, etc), amus a resessire a elaborare modellos lessicales, fonètico-morfolòzicos ùnicos de referèntzia, "màdrighes" comunas, duncas sa limba-bandera.

Una limba naturale elaborada

Sa limba modellu chi nd'at a resurtare no at a esser una limba imbentada, fata cun cantzos de una limba misturados cun àteros pro otenner una limba semplificada o regulare (comente podet esser s'esperanto, su volapuk, s'interiingua, etc.) ma una limba naturale elaborada, ca sos modellos seletzionados ant a esser "unu" de sos casos reales, naturales, leados e postos a "bandera".

Calicunu diat poder narrer -e narat- chi su resurtadu de custa obera de mediatzione favorit prus una bariedade chi no un'àtera. Si sa cunditzione chi podet cumbincher a atzetare su modellu est chi assimizet a s'unu o a s'àteru limbazu (a su casteddarzu o a s'otzieresu, a s’aristanesu o a su nugoresu, a su macumeresu o a s'oroseìnu), no amus a arribare mai a unu resurtadu. Tocat a ischire chi, sicomente su modellu no est un'imbentu, otentu, mancari, faghende “mèdia matemàtica" de sas diferèntzias (cosa impossìbile), at a poder assimizare de prus a una o a un'àtera bariedade. No est custu su problema.

Cale si siat modellu chi s'issèberat at a parrer (o esser) prus a curtzu a s'unu o a s'àteru. Su chi importat est chi siat unu modellu craru, su prus regulare e sistemàticu possìbile, fàtzile a imparare comente pronùntzia e iscritura, mescamente pro sos chi sunt imparende pro sa prima bia sa limba. Chie cheret podet sighire a faeddare e a iscrier in su limbazu suo ma non si devet ispantare si sos chi leghent ant a agatare dificultades e ant a preferrer a tenner una limba-modellu zenerale, chi balet in totu sa Sardinna e no in una bidda ebia.


Diegu Corraine, diretore de s'editzione sarda de su Currèu de s'Unesco (frearzu 2001)


#Diegu Corràine

» in segus