bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: Pàrreres
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Pàrreres


10/06/2014

18 MANERAS DE NÀRRERE «LIMBA BASCA», 1 MANERA PRO L'ISCRÌERE: EUSKARA!

de Diegu Corràine

In sos dialetos bascos b'at 18 maneras pro nàrrere "bascu" (Auskera,  Eskara,  Eskoara,  Eskuara,  Eskuera, Euskeria, Euskala, Euskara, Euskera, Euskiera, Euzkera, Oskara, Uskara, Üskara, Uskaa, Üskaa, Üska, Uskera), ma 1 manera ufitziale ebbia pro l'iscrìere: Euskara.

Custa est sa forma istabilida in su 1968 dae sa Euskaltzaindia (Acadèmia de sa limba basca), pustis de annos e annos de cunfrontu e propostas diferentes. 

Cale est istadu su critèriu? Una forma reale, de mesania linguisticamente, elevada a modellu pro s'iscritura. Nen prus nen mancu de su chi faghent totu sas propostas de istandard pro cale si siat limba. Comente in sa Lsu e in sa Lsc nostra.

Inimigos e amigos de s'euskara batua

Cando in su 1968 est essidu a campu su euskara batua, medas fiant istados sos cuntentos e medas sos discuntentos. Mescamente sas pessones mannas, avesas a faeddare su bascu ma no a l'iscrìere, non si reconnoschiant in sa forma iscrita normativa unitària. Semper e cando, cun su tempus, su EB s'est afortidu comente règula subradialetale e mèdiu de comunicatzione de totu sos Bascos.

Sos contràrios de s'EB sunt istados sos chi l'incausaiant de èssere unu dannu pro sa subravivèntzia de sos dialetos, sena contare che s'in casu sunt s'ispagnolu e su frantzesu chi sunt indebilitende e ponende in perìgulu su bascu.

Sos amigos de su EB, in càmbiu, narant chi custa norma dat una norma de referèntzia paritària pro totus, afortit sos dialetos ca preservat sa limba dae interferèntzias frantzesa e ispagnolas, dende fortza a sa limba intrea.

A sa prima, sos contràrios teniant bastante fortza, ma como sunt torrados a nudda. Sigomente su tempus est "semper maistru", como su euskara batua est sa norma prevalente de s'ufitzialidade. Ma sos dialetos sghint a èssere fortes, mancu male, mescamente in s'oralidade.

Mutatis mutandis, sos argumentos e ideas de sos cuntentos e de sos discuntentos de su EB sunt sos matessi chi òperant in Sardigna. Ma oramai, in logu nostru comente in Euskadi, su prus de sos Sardos est cumprendende chi pro s'ufitzialidade de sa limba nostra bi bolet una norma istandard iscrita, chi, mancu male, tenimus: sa Limba sarda comuna.
Curiosu chi in Sardigna, in ue sas diferèntzias sunt de mancu, b'apat carchi localista pesadu a autoòdiu, chi gherrat contra a sa norma iscrita ùnica, in favore de su partzimentu de su sardu, faghende a gioghitos e gigios de su colonialismu.

Xabier Kintana,

segretàriu atuale

de Euskaltzaindia



#Diegu Corràine

» in segus