bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: Pàrreres
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Pàrreres


09/06/2014

S’Euskara batua, "limba basca unificada", est sa norma istandard orale e iscrita de su bascu, duncas limba ufitziale.

de Diegu Corràine

S’Euskara batua, in sardu "bascu unificadu", est sa norma istandard orale e iscrita de su bascu. Su EB est una norma elaborada, cumplementare a sos dialetos, promòvida dae sa Real Academia de la Lengua Vasca - Euskaltzaindia, fundada in su 1918, comente Istitutzione Acadèmica ufitziale chi “dat cara”, guvernat, sa limba basca, s’euskara.

Est basadu in sos dialetos tzentrales de s’euskara: su navarresu, su navarresu-labortanu e su dialetu tzentrale de s’euskara. Duncas, una mediatzione ùnica intre sas variedades de dialetos classificados (dae 5 a 7) dae sos dialetòlogos. 

Est adotadu dae s’amministratzione pùblica, dae s’iscola e dae sos mèdios de comunicatzione.

Su Euskara Batua est su resurtadu unificadu de propostas diferentes chi, in su 1968, sa Euskaltzaindia (in ocasione de sos 50 annos de sa nàschida sua), in sa riunione de su Santuàriu de Aranzazu, aiat detzìdidu de apojare e promòvere.

Finas in Euskadi, sa proposta de istandard de s’EB aiat pesadu, a sa prima, totu una cuntierra, in ue sos contràrios naraiant chi su EB diat àere fatu dannu a sos dialetos, “ochiende·los”. Ma iscritores comente Koldo Mitxelena e Koldo Zuazo ant naradu chi su EB no est àteru si no una norma destinada a impreos formales (iscola, televisione, etc.), cumplementare a sos dialetos, sena lo esclùdere. Antis, pro issos, su “batua” fiat —e est— unu mèdiu pro afortire sos dialetos, ca cunsentit de afortire “totu” sa limba basca.

Bascu e sardu, su matessi caminu in s'istandard

Comente si podet cumprèndere, intre su camminu de su EB e su de sa LSU (2001) e LSC (2006) nostras b’at assimìgios mannos, ca sos critèrios e sas modalidades pro arribbare a una norma “comuna” sunt belle sas matessi in totu su mundu, in s’època nostra.

Membros de Euskaltzaindia riunidos in su Santuàriu de Arantzazu en 1972. In artu, dae manca a dereta: Koldo Mitxelena, Iratzeder, Jean Haritxelhar, Alfonso Irigoien, Luis Villasante, José María Satrustegi, Patxi Altuna e Imanol Berriatua. In bassu: Juan San Martín, José Luis Lizundia, Joseba Intxausti e Xabier Kintana (segretàriu atuale de Euskaltzaindia).

Distributzione de sos dialetos de s’euskara, cunforma a su chi iscriet Koldo Zuazo (2008):
     


#Diegu Corràine

» in segus