bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: Pàrreres
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Pàrreres


27/05/2014

A FORAS SA LINGUÌSTICA COLONIALISTA E SEPARATISTA DAE SAS UNIVERSIDADES SARDAS

de Diegu Corràine

Leghende sa Unione Sarda de su 26/5/14, sunt essidas a campu, paris cun ideas de bonu sensu, sas ideas de semper, contràrias a s’unidade de su sardu de sos pessonàgios sòlitos. 

In particulare, unu pessonàgiu istràngiu che a Eduardo Blasco, aposentadu dae annos in s’universidade sarda, chi, in càmbiu de operare pro mantènnere aunida sa limba nostra, at semper iscaminadu chentinas de istudentes, semenende òdiu e separatismu linguìsticu, ammaniende sos istudenteddos prus dèbiles e mitòmanes a sas ideas malas suas. At semper gherradu e sighit a gherrare (in totu sos artìculos e libros suos)  contra a s’unidade de sa limba nostra, finas pustis de àere firmadu e atzetadu sa norma iscrita de sa Limba Sarda Unificada in su 2001. 

Est issu, Blasco, chi, abbandonende su territòriu de sa dialetòlogia, dae 30 annos est intradu in su territòriu de sa polìtica linguìstica, alimentende sa teoria, antis s’ideologia, chi sas limbas sardas sunt duas, logudoresu e campidanesu, e chi diant èssere nàschidas in èpocas diferentes, e chi diant èssere incumpatìbiles a pare, e chi, duncas, no est possìbile una norma sarda iscrita ùnica. Una teoria chi non tenet perunu sentidu linguìsticu (chi linguistas de gabbale comente Micheli Contini ant decraradu comente farsas), chi como est dende sos frutos negativos suos, cun craresa, sighende a dare fortza a sa currente contrària a s’unidade de su sardu. 

Unu pessonàgiu istràngiu chi —lu repitimus—, in càmbiu de aunire comente diat dèvere fàghere unu chi s’est semper bantadu de èssere catalanu, est faghende una gherra polìtica dannàrgia, comente unu colonialista de àteros tempos, catalanu o ispagnolu, alimentende s’òdiu linguìsticu  e su partzimentu internu.

Si Blasco fagheret pro su catalanu su chi est faghende contra a su sardu, nche lu diant dispatzare a puntas de pee dae Catalugna.

Oramai nche semus istracos de custa “linguìstica” chi, profetende de una positzione de “neutralidade” acadèmica finta, faghet polìtica linguìstica in manera ideològica, colonialista e separatista, contra a s’unidade de sa limba nostra. 

A foras dae sas universidades sardas custa genia de linguìstica! 

Finas ca, comente nos imparant àteras limbas, s’istandardizatzione no l’ant mai promòvida e atuada sas universidades ma sos espertos de limba chi punnant a sistematizare e dare fortza a sa limba natzionale pro nd’otènnere s’ufitzialidade. Custu non cheret nàrrere chi semus contràrios a sos istùdios linguìsticos e dialetològicos, chi sunt indispensàbiles in cale si siat òpera de istandardizatzione. Ma chi semus contràrios a s’impreu “polìticu” e “ideològicu” de sa dialetologia contra a s’unidade e a s’ufitzialidade de sa limba sarda.

Finas un’àteru pessonàgiu, Roberto Bolognesi, chi s’at semper atribuidu tìtulos acadèmicos, at postu su pàrrere suo in su matessi artìculu de sa US, mustrende sa natura bera sua de pessònàgiu astròlicu e sena cabu. 

Bolognesi est famadu ca no at mai tentu coerèntzia in contu de limba, at semper cambiadu idea in sos annos (bastis de afirmare s’ego maniacale e mitòmane suo), proponende semper solutziones istrambòtigas e miraculìsticas: dae propònnere, a sa prima, su baroniesu comente modellu istandard, a, como, su casteddàrgiu; dae pònnere sa firma in sa LSU e pustis in sa LSC, finas a torrare a sa passione sua, sa binomia logudoresu/campidanesu, cunforma a su modellu de sa “polinomia” a sa corsicana, in pràtica sas duas “limbas” de Blasco.


#Diegu Corràine

» in segus