bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: Pàrreres
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Pàrreres


23/04/2014

DEMOCRATZIA LINGUÌSTICA, LIMBAS E LIMBA SARDA

de Diegu Corràine

In contu de limbas e dialetos, podimus nàrrere chi bi podent èssere duas genias de “democratzia linguìstica”:

a) una “esterna”, chi est su guvernu de sas limbas de su mundu (cun polìticas linguìsticas addatas), in ue cada limba tenet su deretu de mantènnere  e afortire s'identidade sua orale e iscrita, in paridade cun sas àteras. 

b) una “interna”, chi est su guvernu de cada limba leada a sa sola, in ue cada dialetu est sa base bia e naturale de sa limba e tenet su deretu de mantènnere s'identidade sua orale e iscrita, ma si faghet rapresentare, paris cun totu sos àteros dialetos de sa limba, dae una norma iscrita generale, de referèntzia e de rapresentàntzia pro totus, chi tenet sa funtzione de norma ufitziale. Sa norma generale, tando, no est esclusiva ma cumplementare de sos dialetos e a s’imbesse,  sos dialetos tenent unu “cumplementu” in sa norma iscrita unitària. 

Custa mi paret un’idea crara de “democratzia linguìstica” chi balet pro totu sas limbas, finas pro su sardu. De su restu, sas limbas emergentes, chi si sunt afortende e ufitzializende, sunt sas chi s’ant cuncordadu una norma iscrita de referèntzia generale pro s’ufitzialidade, mantenende sa fortza de sas richesas locales. Su sardu est sighende custu caminu, in manera democràtica.


#Diegu Corràine

» in segus