bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: Pàrreres
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Pàrreres


30/01/2014

Istandardizatzione de sa ortografia ebbia? Una trampa pro negare un'istandard de sa limba sarda

de Diegu Corràine

Cando faeddamus de "istandardizatzione linguìstica" semus arresonende de unu caminu chi su prus de sas limbas de oe ant sighidu o sighint pro istabilire una 'règula', unu 'modellu' iscritu comunu chi asseguret una cunvivèntzia echilibrada intre sa diferentziatzione naturale de sas limbas faeddadas e una norma iscrita generale pro totus. E chi garantat una ufitzialidade prena e efetiva.

A su sòlitu, si sighit unu mètodu universale:
1) delimitare su territòriu linguìsticu interessadu. Pro nois, totu su sardu, escludende gadduresu, aligheresu, tataresu, tabarchinu.
2) catalogare cada fenòmenu in ue b'at diferèntzias fonèticas e morfològicas, moende dae sa limba de base comuna, pro nois, su latinu.
3) elencare sos resurtados reales pro cada fenòmenu cunsideradu. Duncas, si leamus, pro nàrrere, su tratamentu in sardu de su lat. -TI-, es.: PUTEU>PUTIU, in sardu tenimus, in sos dialetos orales, ['putu]*, ['puthu], ['pussu], ['puciu], ['putsu]
4) isseberare su modellu orale (in sa forma e in su sonu) chi "rapresentat" sas diferèntzias reales, es.: su fonema [ts] in ['putsu]. Custa est sa modellizatzione o istandardizatzione morfològica e fonològica.
5) isseberare su grafema chi podet rapresentare in s'iscritura comuna su fonema cunsideradu, es.: pro [ts], -zz-, -ts-, -tz-, etc. Custa est sa modellizatzione o istandardizatzione gràfica o ortogràfica.

Sa fase 4 e 5 costituint sa istandardizatzione "linguìstica". Una non podet fàghere a mancu de s'àtera. Una est "in funtzione" de s'àtera.

B'at, dae meda e non dae oe, carchi illusionista e miraculista chi proponet petzi sa fase 5 comente istandardizatzione linguìstica. Illusionista ca, si esseret petzi chistione de grafia, si diat tratare petzi de istabilire sos grafemas "giustos" pro cada unu de sos resurtados reales de su lat. PUTEU: es.: putu, puthu, pussu, pùciu, putzu! Non de favorire s'unitariedade iscrita de su sardu. Ma gosi no otenimus 1 istandard comunu ma 5 istandard locales! Chi est totu su contràriu de s'istandardizatzione de totu sa limba, chi otenimus cando, imbetzes, isseberamus 1 resurtadu reale e l'elevamus a modellu ùnicu.

Chie proponet petzi sa fase 5 lu faghet, oe, pro negare cale si siat istandard de riferimentu, in pràtica, oe, sa Lsc, pro favorire s'atomizatzione dialetale. Peus e peus cando custa idea est proposta dae examigos o amigos farsos de sa Lsc o de cale si siat àteru istandard.


* sa trascritzione fonètica no est cunforma a s'IPA ma impreat caràteres normales, ca no mi lu cunsentit su sistema.


#Diegu Corràine

» in segus