bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: Pàrreres
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Pàrreres


20/10/2013

Una limba iscrita unitària pro su guvernu de su territòriu natzionale sardu chi si cheret soberanu.

de Diegu Corràine

Abbaidende sa limba sarda dae su puntu de vista de sos dialetòlogos, bidimus chi su sardu tenet una variabilidade dialetale manna meda, chi podet andare dae deghinas a chentinas de dialetos, cunforna a su "filtru" (sugetivu) chi impreamus, prus largu o prus astrintu. Nen prus nen mancu de sas àteras limbas.

Pro denominare custos dialetos, a su sòlitu ponimus nùmenes geogràficos o de zonas istòricas: pianalzesu, logudoresu, trexentesu, costerinu, baroniesu, marmiddesu, campidanesu, sarrabesu, ogiastrinu, nugoresu, etc.

Si però cherimus descrìere a beru sas particularidades, devimus faeddare de durgalesu, bonesu, lanuseinu, orgolesu, ulianesu, tortoliesu, simaghesu, aristanesu, in pràtica totu sas biddas in ue faeddamus in sardu.

NEMOS podet proibire a chie si siat de iscrìere in sardu comente li paret, in sa limba de bidda sua o in variedades interdialetales e zonale  o in una limba imbentada! Sende chi so cumbintu chi peruna de custas variedades zonales est omogènea e unitària (si non tràmite un'astratzione chi non totus sunt dispostos a atzetare). Lu faghent totus a iscrìere cada unu a contu suo e non dae oe. In ue est su problema?

Non si cumprendet, tando, pro ite calicunu cheret elevare a ufitzialidade petzi duas variedades dialetales zonales de sas prus de trinta chi tenimus. A custu puntu, totu ufitziales!
Ma faghende gosi non nos acurtziamus de unu passu a sa voluntade culturale e polìtica noa, de sos ùrtimos 40 annos: tènnere una limba ufitziale pro l'impreare in cada logu, in sa sanidade, in s'iscola, in sos entes, in sa comunicatzione, in s'economia, in sas bancas, in su cummèrtziu, etc.

Sa limba non nos servit petzi pro poetare, ca sos poetas podent iscrìere in sas variedades dialetales de bidda o zonales (lu repitimus: pianalzesu, logudoresu, trexentesu, costerinu, baroniesu, marmiddesu, campidanesu, sarrabesu, ogiastrinu, nugoresu, etc.). In colada, chèrgio nàrrere chi sos dialetos non sunt in perìgulu ca su sardu tenet una norma iscrita de riferimentu (Lsc), ma sunt tzedende e perdende pro neghe de s'italianu chi est afoghende totu sos dialetos.

Oe nos bisòngiat finas àteru. Oe, in prus de mantènnere bios e de iscrìere sos dialetos, sa  novidade istòrica assoluta est chi nos bisòngiat una limba iscrita unitària comente mèdiu comunicativu, identificativu e de guvernu de su territòriu natzionale sardu, si si cheret reconnotu, si cheret autodeterminare e si cheret soberanu. Una limba pro èssere presentes e reconnotos in su mundu.

Tando, pro essere sèrios, cada unu sigat a iscrìere comente li paret, finas in casteddàrgiu, in terranoesu, in macumeresu, ma atzetet cun cuntentesa manna s'idea e sa pràtica ufitziale de una limba pro totus, chi non podet èssere una mèdia matemàtica de sos dialetos, ma unu cumpromissu interdialetale, chi tenimus sa sorte de tènnere giai, pustis de sa delìbera istòrica de su Guvernu sardu chi l'at proposta su 18 de abrile de su 2006: sa Lsc.

Sos partidos e moimentos chi sunt disinnende de guvernare sa Sardigna de cras, faeddende de soberania e de indipendèntzia, pro prima cosa (si si cherent leados in su sèriu):
—si "sardizent" linguisticamente in sa comunicatzione interna e esterna;
—leent una positzione crara e unìvoca, sèria, sena tatitzismos a s'italiana, in contu de limba sarda ufitziale.

#System Manager

» in segus