bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: Pàrreres
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Pàrreres


22/03/2013

Sa gherra pro sa soberania e sa debilesa de su movimentu polìticu sardu

de Diegu Corràine

Mai che a como, in Sardigna, sas ideas de “soberania” e “indipendèntzia” sunt presentes in su cunfrontu polìticu e culturale, in blogs, sitos, giornales. Si est beru chi tratat una tendèntzia chi apartenet a s’istòria de sa natzione nostra (ca sa Sardigna non s’est mai assugetada de su totu a sos poderios esternos), est finas beru chi, in custa època, semus assistende a un’afortimentu de su sentimentu natzionale sardu e a sa gana de autodeterminatzione. 

Totu custu càpitat ca sas ideas de “soberania” e “indipendèntzia” caminant “a brincos”: b’at èpocas in ue si sunt manifestadas in manera crara e si sunt trasformadas in movimentu rivolutzionàriu e èpocas in ue sos Sardos paret chi apant rinuntziadu a cale si siat punna de libertade natzionale. “Paret”, ma in realidade s’est tratadu de derrotas polìticas e militares. Semus pessende a sa derrota de Seddori de su 1409 chi at cunsignadu sa Sardigna a sos Aragonesos; a sa batalla de Macumere de su 1478, a sa derrota de Lenardu Alagòn de su 1796 e a sa derrota de Sanna-Corda e Cilocu de su 1802. Sa “normalizatzione” chi est sighida a custos eventos est istada otenta semper cun sa repressione o sas lusingas (comente est istada su “fusione perfetta” de su 1848). Non s’est mai tratadu de una voluntade integratzionista in intro de un’istadu istràngiu e coloniale.

Tando, a sa tendèntzia de sas natziones (catalanos, iscotzesos, bascos, gallesos, corsicanos, curdos, bèrberos, etc.) chi cherent èssere meres in su territòriu issoro sena delegare sos poderes e libertades issoro a sos istados “meres”, ite currispondet? A su sòlitu, movimentos istruturados, cun unu progetu craru de liberatzione natzionale.

A custa posta manna de torrare a su “territòriu natzionale” cun formas de guvernu autodeterminadas, cale est sa risposta polìtica in Sardigna?

A dolu mannu, a sos movimentos “indipendentistas” paret chi lis manchet:

— un’elaboratzione de sa dotrina natzionalista comente motore de cale si siat optzione istitutzionale (autonomia, federatzione o indipendèntzia);

— una cultura, un’ideàriu e unu vocabulàriu natzionalista comunu;

— unu fundamentu de s’idea e de sa pràtica natzionalista in sa limba sarda;

— sa capatzidade de istabilire unu fronte comunu natzionale;

— sa capatzidade de istabilire obietivos tàticos, de atuare pràticas riformistas, de cumbìnchere gente noa abbandonende s’estremismu de sas paràulas.


[dae EJA 12. 2012]


#Diegu Corràine

» in segus