bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: Pàrreres
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Pàrreres


21/01/2013

Sos Tuareg de s'Azawad sunt gherrende pro sarvare s'indipendèntzia non pro difùndere s'islam.

de Diegu Corràine

S'istadu de AZAWAD est nàschidu, ischirriende·si dae Mali (un'istadu artifitziale imbentadu, che a totu sos àteros de Àfrica, dae sos colonialistas frantzesos sena tènnere in perunu contu ne etnias nen natzionalidades nen limbas), su 6 de abrile de su 2012 cun una decraratzione de indipendèntzia chi proclamaiat finas sa fine de sas operatziones militares, ma no est istadu reconnotu dae perunu istadu, cun s'iscusa chi siat nàschidu cun s'agiudu de Al-Qaeda, antis chi siat un'istadu islamista integralista.

S’Azawad est un'istadu a majoria tuareg, duncas apartenente a su pòpulu bèrberu, presente finas in Marocu, Algeria, Tunisi, Lìbia, Niger, Burkina, Ciad. S'indipendèntzia de custu territòriu, chi currispondet a sa parte nord de su Mali, l'at proclamada su Movimentu natzionale pro sa liberatzione de s'Azawad, formadu in sos ùtimos 20 annos cun gherreris  de àteros movimentos tuareg, pustis de sas rebbellias de su 1990 e de su del 2006, e cun gherreris chi beniant dae Lìbia, a su sòlitu contràrios a Gheddafi, e cun voluntàrios tuareg, songhai, peul e mauros), e ex-ufitziales e sordados disertores dae s'esèrtzitu malianu. Custu est su chi contant totu sas agentzias de informatziones.

Su MNLA est unu movimentu indipendentista istòricu, chi esistit dae deghinas de annos, làicu, contràriu a s'islamismu radicale e integralista, chi gherrat dae meda pro s'indipendèntzia, comente contràrios a custas tendèntzias sunt finas sos Bèrberos de Algeria e de su nord Àfrica. Antis, pròpiu in Algeria, sas vìtimas de sos integralistas sunt istados pròpiu sos Bèrberos. S'influèntzia de Al-Qaeda paret un'iscusa pro negare s'indipendèntzia tuareg.

A pustis de s'interventu frantzesu contra a sos terroristas islàmicos, su MNLA at avèrtidu sa comunidade internatzionale (in unu comunicadu de su 12 de ghennàrgiu) augurende chi s'atacu servat a firmare custos terroristas e non servat a su Mali pro nche colare sas làcanas de s'Azawad:

"… su MNLA s'impinnat pro un'èsitu positive de sas operatziones de gherra contra a su terrorismu e custu at a minimare s'arriscu de vìtimas tzivile innotzentes. Nois pedimus chi sa populatzione tzivile de s’Azawad non siat vìtima de s'interventu armadu e chi non b'at perunu misturitzu intre custa e sos terroristas.

Nois ammentamus chi su MNLA at semper rispetadu sos impinnos suos mescamente sessende sas ostilidades intre su MNLA e s'esèrtzitu malia e abbarrat disponìbile a sos negotziados".

Si leghimus àteros documentos de su MNLA (comente su de su 2u cungressu de su MNLA de su 8, 9 e 10 de ghennàrgiu 2013 / http://toumastpress.com/actualites/communique/897-communique-final-deuxieme-congres-mnla-tinzawatene.html), non nos paret chi si tratet de unu movimentu terrorista! 

Ma tando, però, pro ite sos òrganos de informazione europeos e americanos sunt  descriende, a su sòlitu, su Movimentu de sos Tuareg de s'Azawad comente islamista e integralista e s'Azawad comente istadu islàmicu? De seguru ca “cumbenit” custa identificatzione, ca repitint sas tesis de su guvernu de su Mali e de sos àteros istados africanos e europeos contràrios a cale si siat movimentu indipendentista. Curiosu chi custas tesis siant propagandadas finas dae sos movimentos progressistas e de manca (in Frantza, in Itàlia e aterue) chi si definint in favore de s'autodeterminatzione de sos pòpulos e contra a su colonialismu.

Ca su problema beru de s'Azawad chi mobìlitat diat pàrrere su fatu chi in su territòriu suo b'apat petròliu, gas e uràniu. Nen su Mali nen sos otzidentales los cherent perdere. Una de sas maneras de bi pònnere sas brancas est su de dèscriere s'Azawad e sos Tuareg comente alliados de sos grupos islàmicos estremistas chi de seguru sunt chirchende si nch'intrare a Mali e de profetare de cale si siat situatzione de crisi.


#Diegu Corràine

» in segus