bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: Pàrreres
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Pàrreres


05/01/2013

Pro una limba natzionale, ufitziale: protzessu de formatzione de sas normas de referèntzia LSU e LSC

de Diegu Corràine

Pro s'impreu "normale" e ufitziale de su sardu, in totu sos documentos e in totu sos àmbitos sotziales e territoriales: aministratzione, iscola, informatzione..., b’at bisòngiu chi sa Limba Sarda tèngiat finas una "norma linguìstica", duncas règulas iscritas de referèntzia (non 2, 3, 4, etc. normas diferentes).

Custa règula istandard (*), duncas, comente “forma de referèntzia” de sa Limba pro rapresentare (comente una “bandera”) in manera unitària (iscrita) sa diversidade reale (orale), est unu bisòngiu chi naschet: 

a) in època antiga, dae sos iscritores chi cherent una cantidade de letores semper prus manna de sos de sa bidda issoro. Sos iscritores sunt sos primos istandardizadores. In Sardigna belle nemos iscriet in una variedade esclusivamente sua, locale, ma totus proponent unu modellu prus universale: Araolla (*1550? +1600?), Garipa (*1580 +1640), Madau (*1723 +1800), Cossu (*1739 +1837). 

b) in època cuntemporànea, dae sa comunidade de sos istudiosos o dae su guvernu sardu (1998>2006) chi cheret chi sa limba sua non siat petzi mèdiu de comunicatzione sotziale ma finas territoriale e ufitziale. Est gasi chi naschet sa cumissione de sa LSU, Limba Sarda Unificada, cun su primu incàrrigu (28-12-1998), sighidu dae su segundu incàrrigu (28-12-1999). Sa proposta definitiva essit a campu su 28-2-2001, a pustis de 21 riuniones de sa cumissione (formada dae E. Blasco, R. Bolognesi, D. Corraine, I. Delogu, A. Dettori, G. Paulis, M. Pittau, T. Rubattu, L. Sole, H.J. Wolf, M. Porru (segretàriu))(**) e prus de 120 oras de traballu fatu in Aristanis e Casteddu.

Pustis de sas polèmicas e de s'isperimentatzione de sa LSU, su presidente R. Soru incàrrigat un'àtera cumissione, chi at a mendare, in fines, sa LSU, pustis de un’annu de riuniones. Aende leadu sa LSU comente base, su presidente Soru pedit a sos membros de sa Cumissione sos emendamentos possìbiles a sa LSU, chi sunt propostos dae Puddu, Bolognesi, Pinna-Catte, Corraine, e atzetados. Tando sa Giunta de sa RAS at a publicare sa LSC Limba Sarda Comuna (pustis de una revisione de su testu finale pedidu e  fatu dae Puddu, Bolognesi, Pinna-Catte, Corraine, Lupinu, Paulis, in ue sunt intradas finas propostas de sa Limba de Mesania),  cun delìbera de su 18 de Abrile de su 2006. Duncas, sa LSC est sa sìntesi,  su resurtadu calibradu de custu cunfrontu e atzione de revisione, emendamentu e integratzione de sa LSU. Est craru, duncas, chi, siat sa LSU, siat sa LdM, siat sa LSC rapresentant unu passu istòricu de importu mannu a beru pro s'ufitzialidade de sa limba nostra. Sunt una norma iscrita cumplementare a sas variedades orales e no un'alternativa a issas. 

S’istandard cunsentit de afortire su passàgiu dae s'oralidade a s'iscritura pro s'ufitzialidade e sa modernizatzione. 

S'istandard aunit, rapresentat sa variabilidade de sas variedades orales, las afortit. Sa presèntzia de una règula de iscritura generale no nche catzat sa possibilidade de iscrìere finas sas variedaes locales. 

........

(*) IT’EST UN’ISTANDARD

Su tèrmine inglesu standard derivat dae su vocàbulu frantzesu antigu estendart, chi cheret nàrrere istendardu, insinna, pandela . Su tèrmine italianu o sardu chi s’acùrtziat de prus a standard est “norma”, règula. Un’istandard est, difatis, una norma atzetada, unu modellu de referèntzia a ue nos uniformamus a manera chi siat repìtidu a pustis. [addat. Wikipedia]


................................

(**) FIRMAS DE SOS MEMBROS DE SA CUMMISSIONE DE SA LSU


................

Custa est sa lògica de sa LSU, de sa LSC e de cale si siat àteru istandard:


.................

Pro impreos generales, bi cheret un'iscritura comuna (sa tzentrale "paghe"), comente currispondèntzia de totu sas pronùntzias locales de su derivadu sardu dae su latinu PACEM.


In manera cumplementare, si diant pòdere adotare iscrituras locales (sas esternas "pache, pahe, pa°e, page, pagi, paxi) pro impreos locales.


#Diegu Corràine

» in segus