bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: Pàrreres
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Pàrreres


08/12/2012

S'evolutzione de s'indipendentismu in Catalugna

de Joan Elies Adell Pitarch

A pustis de sa resessida  de sa manifestatzione chi ant fatu in Bartzellona s’ùndighi de cabudanni, cunvocada dae s’Assemblea Natzionale Catalana” (ANC) cun su lemma “Catalugna, un’Istadu nou de Europa”, chi b’ant leadu parte prus de unu millione e mesu de pessones, s’indipendentismu in domo nostra s’est fatu una moda. Ma si tratat de unu fenòmenu relativamente nou.

Pagos annos a como, faeddende de indipendèntzia, si podiant bìdere  duos iscenàrios. A un’ala, su de sa revindicatzione utòpica de sas libertades natzionales catalanas chi leaiat forma polìtica in una manca indipendentista chi beniat dae sa gherra contra a sa ditadura franchista. A s’àtera, su movimentu prus o pagu estemporàneu e irregulare de giòvanos, chi unos cantos de custos fiant ligados  a organizatziones polìticas afines. In ambos duos casos, su mundu indipendentista fiat abaidadu cun minisprètziu. S’indipendentismu fiat cunsideradu, in arresonadas pùblicas  e privadas, un’assurdidade de bisadores. Pro minimizare s’impatu sotziale possìbile suo e, duncas, cun s’idea perversa de nde neutralizare sa  càrriga ideològica, si faeddaiat de bator gatos. Tando, sos bator gatos ant postu mente a sos pretzetos divinos de crèschere e de  si multiplicare, ca cuddos giòvanos utopistas si sunt fatos mannos (e finas rispetàbiles!) e medas de custos, si non sunt intrados in polìtica, ant tentu su matessi un’espressione polìtica. Comente narat sa cantzone de una de sas bandas  rock como  prus de moda in Catalugna, sos Manel, “b’at chertu s’agiudu de Deus pro cròmpere finas a inoghe”, però inoghe istant. Mitos medas nche sunt rutos in caminu, e b’at àpidu finas tempus pro s’esertzìtziu de una  prassi polìtica cun resessidas e fallimentos chi cunfirmat chi semus in dae in antis de un’optzione semper prus in crèschida e trasversale. Su chi oe sas inchertas demoscòpicas cunfirmant, e chi chie si siat podet iscumproare si viàgiat in Catalugna e s’interessat de s’argumentu, est chi s'indipendentismu sotziològicu s’est cambiadu in una realidade chilivradora.

B’at àpidu agiudos importantes in custu caminu. Sunt istadas levas naturales pro s’aumentu de sa sensibilidade indipendentista sas reatziones chi s’Ispagna at àpidu contra a sa Catalugna in sos ùrtimos annos (Istatutu, sentèntzias de sa Corte Costitutzionale, intromissione linguìstica, e totu gasi). S’otzione soveranista est tenta semper prus in contu a manu a manu chi aumentat sa distàntzia intre su chi si pagat e su chi si retzit. ¿Pro ite, si tenimus unu PIB chi si podet paragonare a su de unos cantos paisos chi istant bene, su gradu nostru de bonistare reale est inferiore meda a su de regiones ispagnolas medas? sa richesa chi sa Catalugna gènerat no est sinònimu de bonistare. A su nessi no est gasi pro sos catalanos. Custa cunstatatzione ànimat s'indipendentismu pragmàticu, cussu non natzionalista. Un’ ispagnolu emigrante, comente bi nd’at medas, no lassat de s’intèndere ispagnolu pro su fatu de istare in logu istràngiu, però in càmbiu abbàidat a sos interessos suos in su logu in ue istat, cuotizat e retzit servìtzios pro su chi pagat. Pro ite inoghe diat dèvere èssere diferente? Forsis no andat bene a s’apellare a su sentimentalismu, ma a su pragmatismu prus radicale chi, in tempos de crisi, est netzessàriu a duas bias. In unu mundu globale s’indipendèntzia non devet èssere una chistione (petzi) de identidade.

Sas colònias ispagnolas in Amèrica ant tentu bisòngiu de 300 annos pro cumpletare su protzessu issoro de liberatzione, e tzèlebrant in sa die de s’indipendèntzia sa festa natzionale issoro. In su casu de sa  Catalugna mancat pagu pro cròmpere 300 annos dae sa derrota catalana de s’annu 1714, sa festa natzionale nostra. Sos tzitadinos de Catalugna si sunt abbigiados chi s’indipendèntzia est un’istadu de emantzipatzione e soverania  polìtica, econòmica, culturale e linguìstica. Sa sotziedade tzivile andat a unu passu prus a dae in antis de sos polìticos. Como est tempus chi sos polìticos nostros si detzidant a intrare in s’istòria dende un’aportu sinnificativu  a su paisu issoro: faghende possìbile s’indipendèntzia de Catalugna

(dae Eja, n. 11, santugaine 2012)


#Sarvadore Serra

» in segus