bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: Pàrreres
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Pàrreres


10/09/2012

1802/2012: SANNA-CORDA, CILOCU E SA MANCÀNTZIA DE MEMÒRIA DE SOS INDIPENDENTISTAS SARDOS

de Diegu Corràine

S’ammentu de sos duos eroes de sa rivolutzione sarda de su 1802, Frantziscu Sanna Corda e Frantziscu Cilocu, ochìidos dae sos sordados de su guvernu savojardu su 19 de làmpadas  (su primu) e su 30 de austu (su segundu) [bide “OE, 210 ANNOS DAE SA MORTE DE FRANTZISCU CILOCU”*], est istadu s’argumentu, su 8 de cabudanni coladu, in Tàtari, de s’addòviu organizadu dae s’assòtziu culturale Aziru.

In dae in antis de unu pùblicu de una barantina de pessones, nd’ant faeddadu, in sa sala E. de Arborea de s’Universidade, Roberto Porrà e Federicu Francioni. In particulare, Porrà at postu in craru sa parte chi ant tentu sos eclesiàsticos ispirados a sa rivolutzione frantzesa in cussos annos e Francioni at craridu chi sa proclamatzione de una Repùblica sarda fiat s’intentu  beru de su tentativu de su 1802  e non sa gherra antifeudale ebbia. Totu custu, pustis chi Sanna-Corda e Cilocu aiant leadu parte a sos movimentos antifeudales de su 1796 in Tàtari.

A pustis de sas relatziones de sos istudiosos, est intervènnidu su prof. Màssimu Pittau, chi at denuntziadu sa cunditzione negativa de sa limba sarda oe e at propostu una lege chi òbrighet chie cheret unu postu de traballu a connòschere sa limba sarda. Est intevènnidu a pustis Diegu Corràine chi at denuntziadu s’assèntzia de sos movimentos polìticos in s’ammentu de sos duos natzionalistas sardos Sanna-Corda e Cilocu, su fatu chi a su sòlitu sos indipendentistas apant adotadu in sa comunicatzione e in sa propaganda s’italianu neghende sa tzentralidade de su sardu e proponende unu cunfrontu de sas fortzas polìticas subra de su tema de sa limba sarda in su progetu de liberatzione natzionale. Cristiano Sabino e Bruno Sini ant insìstidu in s’anàlisi de sos eventos istòricos chi ant afortidu sa presèntzia coloniale de sa dinastia de sos Savojas in Sardigna.

 

A dolu mannu, custu anniversàriu de sos 210 annos de custu eventu istòricu-polìticu est istadu ismentigadu belle dae totu sos intelletuales e polìticos sardos, finas dae sos chi si proclamant indipendentistas, francu sos de A manca pro s’indipendèntzia chi ant organizadu s’eventu, chi est istadu cuncruidu su sero etotu in p.tza de Tola cun unu cuntzertu musicale. Sinnale chi, sende chi a paràulas sos indipendentistas decrarant su valore de s’istòria pro fundare unu progetu natzionale sardu de liberatzione, e su bisòngiu chi s’istòria sarda intret in totu sas iscolas, in sa pràtica non faghent nudda o belle chi cunsentant de fàghere currispòndere paràulas e atziones.

S’ammentu de sos eventos de 210 annos a como podiat èssere s’ocasione de un’addòviu mannu de chentinas o mìgias de Sardos, pro manifestare in manera crara e determinada sa voluntade de soverania espressada mescamente in sos ùrtimos tempos dae una cantidade semper prus manna de Sardos, in continuidade cun chie, in èpocas diferentes, at gherradu pro sa matessi idea; podiat èssere s’ocasione de presentare in pùblicu unu manifestu unitàriu e unu programa natzionale de totu sos Sardos interessados a cunchistare partes semper prus mannas de soverania. Ma non b’at àpidu nudda de totu custu. Làstima: un’àtera ocasione mancada pro mustrare a totus sa seriedade e su fundamentu de su progetu de liberatzione natzionale sardu.


 http://limbas.tempusnostru.it/parrere-1.page?docId=2079



Roberto Porrà e Federicu Francioni




#Diegu Corràine

» in segus