bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: Pàrreres
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Pàrreres


31/08/2012

Sardu e catalanu in S'Alighera

de Enricu Chessa

Sa proposta de impitare  su catalanu in sos  annùntzios de sos  bolos de s’aeroportu aligheresu fata dae duos assòtzios culturales de su logu (http://notizie.alguer.it/n?id=50753), proposta chi, pro su prus, si podet èssere de acordu, bogat a pìgiu duas chistiones fundamentales in unu cuntestu multilìngue che a su  de S’Alighera: sos deretos de sos chi faeddant in sardu e sa mancàntzia de una Polìtica Linguìstica (PL) orgànica. In forma sintètica, apo a chircare de crarire chi s’impreu pùblicu de su catalanu, in su  territòriu de S’Alighera (e mescamente in s’aeroportu), no nche podet catzare su de su sardu, e chi sas cunseguèntzias pràticas de su multilinguismu (presèntzia “esagerada” de limbas in sos  sinnales, pro nàrrere), si si presenterant, diant chèrrere afrontadas e risòlvidas rispetende sos deretos (linguìsticos) de totus. Apo a sustènnere  finas chi sa proposta in argumentu est unu de sos medas tentativos isulados (est a nàrrere, no integrados in unu programa orgànicu) fatos cun s’idea de pònnere remèdiu a una situatzione sotziulinguìstica precària, chi diat chèrrere, in càmbiu, prus atentu e, mescamente, programatzione. S’omissione de su sardu est, pretzisamente, su resurtadu de sa mancàntzia de unu progetu orgànicu de recùperu linguìsticu.

 

Sa chistione de sos chi faeddant in sardu in S’Alighera non si diat pònnere (o si diat pònnere in àteros tèrmines) si su ‘problema’ de su multilinguismu in Sardigna esseret afrontadu cun polìticas linguìsticas a base individuale (est a nàrrere, in funtzione de sos chi faeddant, non de sas  àreas linguìsticas). Pro more de unu mètodu tropu prudente cun sas ìsulas alloglotas, imbetzes, in S’Alighera, sos issèberos linguìsticos si faghent in autonomia totale, cun sa ‘collaboratzione’, pro su prus, de istitutziones non sardas, cun sa mancàntzia sistemàtica de interessu pro una fasca importante de faeddadores. No est de badas, pro nàrrere, chi su sìndigu nou no at istentadu a cunvocare su responsàbile de s’ufìtziu de sa Generalitat in  S’Alighera pro arresonare de promovimentu e avvaloramentu de sa limba catalana (http://notizie.alguer.it/n?id=50654), sena leare in cunsideru s’assessore de sa cultura (o unu de sos dirigentes suos) de sa Regione Autònoma de  Sardigna.

 

Su programadore non podet fàghere mancu de inclùdere su sardu in sas  initziativas de PL in S’Alighera, e custu a su nessi pro duas resones: 1) ca  su sardu est sa limba natzionale de Sardigna; 2) ca  sos chi faeddant in sardu rapresentant una parte de importu de sa sotziedade aligheresa. Su primu puntu est craru,  e duncas lu lasso a bandas. Pro su chi pertocat su puntu 2, meda a s’ispissu si punnat a assotziare – faddende – sa comunidade chi faeddat in catalanu a totu sa sotziedade aligheresa, chi, imbetzes, no est uniforme linguisticamente. Sa comunidade chi faeddat in catalanu rapresentat petzi una parte de sa sotziedade;  est una parte importante, ma no est totu sa sotziedade. Tando, unu programadore atentu non podet agiuare  petzi chie faeddat (o diat chèrrere faeddare) in aligheresu, ma at a dèvere amparare finas chie faeddat (o diat chèrrere faeddare) in sardu.

 

Sende chi non bi podet àere ecuidade prena in s’impreu orale (unu de sos grupos at a dèvere renuntziare a sa limba sua  in sas  interatziones cun sos cumponentes de s’àteru grupu), sa presèntzia pùblica de  sas limbas in cuntatu cheret regulamentada rispetende a totus. Duncas, in intro de  unu sistema de prioridades, s’ant a pòdere augurare e programare cambiamentos sustantziales de su cumportamentu linguìsticu a dannu de unu setore importante de sa populatzione (pro nàrrere, sos italòfonos e sardòfonos, chi si lis at a   “pedire” de imparare e adotare s’aligheresu in sas comunicatziones orales cun sos chi faeddant in catalanu) pro dare profetu a un’àteru (sa comunidade catalanòfona, pretzisamente); ma non s’at a negare a nemos su deretu de impitare sa limba sua in sos ispàtzios pùblicos, prus e prus si custa est sa limba natzionale. Si s’atzetant custos presupostos ideològicos, tando, s’at a dèvere  atzetare finas s’impreu de su sardu in campos pùblicos, mescamente in sos chi tenent prus paga caraterizatzione locale: s’aeroportu, pretzisamente, a su servìtziu de unu territòriu prus mannu – su nord-ovest de Sardigna.

 

In sìntesi, duncas, est fundamentale chi, a un’ala, sa Regione pòngiat lìnias ghia de PL pretzisas a beru e chi, a s’àtera, sa comuna de S’Alighera ammàniet unu progetu de programatzione linguìstica de su logu tenende contu de obietivos craros (e realizàbiles) e, mescamente, elàboret istrategias pro los cunsighire. Su chi  sas istitutziones non podent permìtere est chi issèberos e detzisiones de PL siant lassadas a sas  initziativas  improvisadas de sìngulos o de sos assòtzios culturales. Sos mecanismos chi règulant sas situatziones de multilinguismu sunt cumplicados a beru e sas detzisiones cherent ponderadas e istudiadas cun atentu. No est de badas chi b’at una sièntzia  chi si narat sotziulinguìstica, chi s’interessat finas de programatzione linguìstica. 


#Sarvadore Serra

» in segus