bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: Pàrreres
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Pàrreres


30/08/2012

OE, 210 ANNOS DAE SA MORTE DE FRANTZISCU CILOCU

de Diegu Corràine

Su 30 de austu de su 1802, in Tàtari, moriat Frantziscu Cilocu, notàriu, a 33 annos. Fiat istadu martirizadu  dae su butzinu in antis de èssere ochìidu e lassadu in sa furca pro dies e dies. Pustis fiat istadu  brusiadu e sa chinisa imbolada a su bentu. Gosi su guvernu de sos Savojas aiat cundennadu a morte unu de sos eroes de su tentativu de fundare una Repùblica de Sardigna. Cun s’intentu de brusiare finas sas ideas de custos republicanos sardos. Cosa chi, no est capitada. Antis, su sentimentu de liberatziones natzionale  sarda est galu biu e est semper prus craru e forte.

S’àteru protagonista de custu tentativu, Frantziscu Sanna Corda, preìderu, fiat mortu su 19 de làmpadas de su 1802 in Lungoni (como Santa Teresa), còrfidu dae sas ballas de sos sordados savojardos chi aiant cunchistadu sa turre ocupada su 16 de làmpadas dae sos rivolutzionàrios sardos isbarcados dae sa Còrsica e chi aiant ocupadu finas sas turres de Vignola e Ìsula Ruja, proclamende sa Repùblica sarda.

A dolu mannu nemos s’est ammentende oe de sa morte de custos eroes sardos e de su valore de cussa esperièntzia (francu sos de “A Manca” chi sunt ammaniende un’atu de ammentu in Tàtari pro su 8 de cabudanni). Su movimentu definidu autonomista, soveranista o indipendentista est pèrdidu in positziones economitzistas e in fatu de fantasias soveranistas a s’iscotzesa e non tenet tempus de definire unu progetu de liberatzione natzionale fundadu in una visione globale de s’istòria sarda e in sa limba sarda, motore beru de s’identidade e mèdiu “nostru” de omunicatzione.

Custa istòria sarda non podet abbarrare cuada e duncas devimus fàghere a manera de ammaniare addòvios e dies de istùdiu pro la bogare a campu e pro l'ammentare.

...

Nota biogràfica de F. Cilocu: http://www.treccani.it/enciclopedia/francesco-cilocco_(Dizionario-Biografico)/

Libru: La rivoluzione sulle bocche. Francesco Cilocco e Francesco Sanna Corda «Giacobini» in Gallura (1802)Edizioni Della Torre, 2003


#Diegu Corràine

» in segus