bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: Pàrreres
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Pàrreres


28/07/2012

SU CURRETORE ORTOGRÀFICU: unu resurtadu istòricu

de Diegu Corràine

Su 25 de trìulas de ocannu in Casteddu su Servìtziu Limba Sarda de sa Regione de Sardigna (chi at chertu e finantziadu s'òpera) at presentadu in manera ufitziale su CROS, curretore de sa limba sarda, a linguistas, espertos de sardu, operadores linguìsticos, apassionados de limba sarda. Custu eventu, cunfirmat in manera positiva una fase costitutiva noa de sa codificatzione de sa limba sarda, aberta su 28 de freàrgiu de su 2001 cun sa publicatzione de sas Normas iscritas de sa Limba Sarda Unificada propostas dae sa Regione sarda, chi pro sa prima bia aiant dadu a sa limba sarda règulas de iscritura unànimes e cumpartzidas, cun s’agiudu de istudiados e espertos de sardu: una manera noa, moderna, de colare dae s’oralidade a s’iscritura, dae su locale/individuale a s’universale/natzionale. Una dècada, in ue sas primas Normas aiant pilisadu, comente càpitat semper cando prononimus in sa sotziedade elementos noos de cambiamentu, un’abbolotu, cun reatziones positiva e negativas, cuntentesa manna ma finas gherra contra a cussu resurtadu istòricu. A su puntu chi, su 18 de abrile de su 2006, sa Giunta regionale de tando aiat publicadu sas Normas isperimentales de sa Limba Sarda Comuna, superamentu e sìntesi de sa LSC e de sa proposta de sa Limba de Mesania, chi cheriat mediare a unos cantos issèberos fatos dae sa LSU, cun s'agiudu de sos iscritores e utentes de sa limba.

In definitiva, deghe annos non sunt nudda in s’elaboratzione de una norma generale de referèntzia, chi cunsentit un’impreu ufitziale de sa limba sarda, unìvocu e abertu a sa modernidade e sas sièntzias e tècnica. B’at àpidu tempus de bi pessare, de fàghere propostas alternativas, de mègioru e cambiamentu, ma mescamente de pònnere in òpera sas propostas, de la proare, de istabilire ite andat e ite nono. Sa LSC s’est afirmente in sos entes, in s’informatzione, in s’editoria, in s’iscola. Est discansosa a imparare e bastante coerente. Sa bellesa e comodidade de sa LSC est chi est una norma cumplementare a sas modalidades locales de su sardu, no esclusiva. E chi cada unu de nois est mere de pronuntziare su sardu cunforma a sa pronùntzia locale chi at semper costumadu.

A dies de oe, s’impreu iscritu de su sardu est mescamente informàticu, eletrònicu, e duncas un’agiudu comente su CROS, cunsentit de dare règulas ortogràficas seguras a chie iscriet, sena dèvere chircare sas paràulas semper in unu ditzionàriu normativu; cussìgiat unìiscritura normativa a chie moet dae iscrituras locales; ammentat paràulas sardas prus giustas a chie est cunditzionadu dae interferèntzias  dae s’italianu.

In una limba chi cheret èssere normale e moderna, bi cherent finas àteros trastes, mescamente informàticos: su ditzionàriu normativu, chi semus faghende, e amus a presentare luego, chi cunsìderat totu sas variedades locales e tècnicas e sas relatziones semànticas intre faeddos, ma finas unu tradutore, chi semus collaudende e agiuat a su nessi a colare dae s’italianu a su sardu chentinas de pessones chi cherent iscrìere in sardu ma non connoschent bene custa limba.

Totu custu traballu de “normativizatzione” (dare normas a sa limba) non podet si no agiuare s’òpera de “normalizatzione” e ufitzializatzione de sa limba matessi (fàghere a manera chi siat de impreu normale in sa sotziedade e in su territòriu), in cada àmbitu e impreu, dae s’informatica a sa literadura, dae s’amministratzione a sa salude, a s’informatzione, a s’iscola, a s’economia.

Su Cros, chi est comente unu maistru personale chi curreget e cussìgiat, dinàmicu, cun agiuntas contìnuas, duncas est unu passu importante, istòricu, pro sa limba e duncas pro nois. 

Ma servit si nois cherimus chi servat, comente càpitat pro sas leges e règulas. Non bastat chi bi siant, tocat a las sighire e aplicare. In custu, devimus mustrare, sos Sardos, voluntade e disciplina linguìstica. A dolu mannu, semper prus a s’ispissu (pro autoòdiu, cunformismu o disinteressu), medas connoschent sas paràulas sardas chi currispondent a cuntzetos finas fundamentales (nùmenes de cosas, atziones, pessones, topònimos, colores, meses, parentela, etc.) ma preferint a impreare sos currispondentes leados dae s’italianu!

Su Cros podet èssere s’ùrtimu filtru e agiudu bonu in antis de publicare unu documentu. Tocat chi totus li pongiamus mente!

Gràtzias a chie l’at fatu e a chie at agiuadu a lu fàghere.


[foto de Ànghelu Canu]


#Diegu Corràine

» in segus