bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: Pàrreres
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Pàrreres


20/05/2012

Sa ratìfica de sa Carta Europea de sas limbas

de Diegu Corràine

Su Cussìgiu de sos Ministros de su guvernu Monti, de reghente, at “ratificadu”, cun unu disinnu de lege chi li bisòngiat  s’aprovatzione de su Parlamentu, sa “Carta europea de sas  limbas regionales o minoritàrias” emanada dae su Cussìgiu de Europa in su 1992, intrada in vigore s’1-3-1998 cun sas primas ratìficas de chimbe Istados, firmada dae s’Itàlia in su 2000 ma galu a ratificare. Est una noa bona a beru, si su providimentu at a tènnere èsitu bonu, ca at a chèrrere nàrrere chi s’Istadu italianu, in fines, a pustis de annos medas de disinteressu pro su destinu de sas  dòighi comunidades cun limba diferente dae s’italianu,  at a pòdere èssere obligadu a l’aplicare in manera prena. In Sardigna, a pustis de custa noa, deretu b’at àpidu reatziones de triunfu e simplificatziones pagu abbistas, comente chi si traterat  de s’annu 1 de sa polìtica linguìstica europea e italiana in defensa de su sardu e de sas  àteras  limbas, chi s’elencu issoro, de su restu, no est presente in sa Carta ma in sas  leges sìngulas  de atuatzione emanadas dae sos Istados. In Itàlia custa lege b’est giai, e est sa 482/99, chi àplicat, in mesu de s’àteru, cantu est prevìdidu dae s’art. 6 de sa Costituzione italiana, chi narat chi “Sa Repùblica tutelat cun normas apòsitas sas minorias linguìsticas”. Forsis calicunu, mòidu dae unu protagonismu impressidu, no at cumpresu chi  sa Lege 482/99 est pròpiu sa “tradutzione” italiana de sa Carta. Difatis,  cunforma a  s’ art. 2, “cada Parte si impinnat a aplicare a su nessi trintachimbe paràgrafos o capuversos isseberados in mesu de sos disponimentos de sa parte III de sa Carta presente, e, de custos, nessi tres isseberados in cadaunu de sos  artìculos 8 e 12 e unu in cadaunu de sos artìculos 9, 10, 11 e 13”. In sa 482, s’Istadu italianu s’est impinnadu petzi pro custa rechesta mìnima, ma l’at fatu.

Duncas s’atzione nostra diat dèvere punnare a pedire a su guvernu e a su parlamentu s’integratzione de sa 482/99, cun s’aplicatzione de “totu” sos paràgrafos de sa Carta e non de su mìnimu de sos trintachimbe. Petzi gasi diamus pòdere bìdere, in prus de su chi previdet  sa 482, s’impreu prenu e ufitziale de su sardu in s’insinnamentu, in sa giustìtzia, in s’amministratzione e in sos servìtzios pùblicos, in sos mèdios de comunicatzione de massa, in sas atividades e in sas  infrastruturas culturales, in sa vida econòmica e sotziale.

A distàntzia de dòighi annos si diat dèvere torrare a pessare finas a sa possibilidade de modificare sa 482 includende sa limba de sos  Sinti e Rom, chi non b’est in su testu in vigore.

 

Duncas, si cherimus aplicare a beru sa  Carta, est in sa lege 482 de su   1999 chi si devet cuntzentrare s’atentzione nostra e  fundare un’atzione de polìtica linguìstica esaustiva.  Ma nche devimus finas brincare su muru de mudìmine presente in Itàlia subra de custos argumentos. Difatis,  nemos nde faeddat in Itàlia, a diferèntzia de sa Frantza, in ue sa ratìfica mancada de sa Carta est ocasione de cuntierras mannas, cun su candidadu sotzialista Hollande chi est s’ùnicu  a garantire chi l’at a ratificare si l’eleghent, cando chi Sarkosy, Le Pen, Mélenchon —dereta  e manca, duncas— si decrarant contràrios a sa ratìfica de sa  Carta dae bandas de sa Frantza.

Duncas, mancari siemus cuntentos de su providimentu de su Cussìgiu de sos  Ministros,  devimus valutare sas intentziones beras de sos guvernos italianos, mescamente de su chi b’est como, e sa sintzeridade de sos propòsitos suos. Difatis, b’est sa duda chi sa ratìfica siat una trampa pro cuare sas detzisiones reales e dolorosas  de su guvernu Monti, chi, galu prus de sos àteros, at minimadu sos istantziamentos pro totu sas dòighi minorias a petzi 1.768.792 èuros pro s’annu 2012, su prus bassu cunforma a sos  noe milliones de èuros de su 1999 , su primu annu de sa Lege.

De custos 1.768.792 èuros, su sardu chi, pro nùmeru de faeddadores, est sa segunda limba de s’Istadu, si nde bidet assinnados petzi 350.000, cando chi sos friulanos ant a tènnere petzi 240.000 èuros. Belle nulla, un’isboidamentu finantziàriu de sa  Lege.

 

Sigomente unu de sos puntos importantes de sa Carta est su chi previdet s’ art. 15, est a nàrrere su cumintzu de raportos periòdicos chi sos Istados membros devent cunsinnare a su Cussìgiu, torrende imposta a una sèrie de pregontas valutativas chi permitant de averiguare su gradu de protetzione de sas limbas minoritàrias in sos Istados sìngulos, nos diamus dèvere mobilitare pro sinnalare in cada manera, finas de acordu cun sas dòighi minorias, sas incumpriduras oramai graves a beru de s’Istadu italianu a propòsitu de sa defensa  de sas minorias suas. Est pro custu chi diamus dèvere afortire su movimentu linguìsticu sardu e de sas àteras limbas de s’Istadu italianu, pro pretèndere su rispetu de sa lege.

[dae Eja, n. 10, martzu abrile 2012]


#Sarvadore Serra

» in segus