bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: Pàrreres
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Pàrreres


22/03/2012

Su fràigu de unu diàlogu beru suponet su rispetu de sas limbas

de Irina Bokova, diretora generale de s'UNESCO

Nelson Mandela naraiat  chi  «a faeddare  a calicunu in una limba chi cumprendet permitet de nche cròmpere a su cherbeddu suo, ma a li faeddare  in sa limba materna sua cheret nàrrere a nche cròmpere  a su coro suo». Sa limba de su pessamentu nostru e de sas emotziones nostras est su bene nostru prus de valore. Su plurilinguismu est s’alliadu nostru pro assegurare un’istrutzione bona  a totus, promòvere s’inclusione e gherrare contra a sas discriminatziones. Su fràigu de unu diàlogu beru suponet su rispetu de sas limbas. Cada rapresentatzione de una vida mègius, cada aspiratzione a s’isvilupu s’espressat in una limba, cun paràulas  pretzisas pro li dare vida e pro la comunicare. Sas limbas sunt su chi semus; a las difèndere cheret nàrrere a difèndere  a nois etotu.

S’UNESCO sunt 12 annos chi est festende sa die internatzionale de sa limba materna e est operende  in favore de sa diversidade linguística. Custa editzione 13 est dedicada a su  plurilinguismu pro un’educatzione inclusiva. Sos traballos de sos istudiosos e sos efetos de sas polìticas de agiudu a su plurilinguismu ant dimustradu su chi sas populatziones pertzepiant giai in manera intuitiva, est a nàrrere chi sa diversidade linguìstica faghet  cunsighire prus in presse sos Obietivos de Isvilupu de su  Millènniu, mescamente  sos obietivos de s’Istrutzione pro Totus. S’impreu de sa limba materna in sas iscolas rapresentat una aina poderosa contra a s’ analfabetismu. Ma a nche tramudare custa veridade a sa realidade de sas àulas est unu disafiu. Sas limbas maternas de sas populatziones esclùdidas, comente sos pòpulos indìgenos, a s’ispissu non sunt carculadas dae sos sistemas educativos. Si si permitet de istudiare, dae cando unu est minore meda, in sa limba materna sua, e deretu in àteras limbas, natzionales, ufitziales o àteras, si promovet s’egualidade e s’inclusione  sotziale.

Sa chida dedicada dae s’ UNESCO a s’imparòngiu nòmade at dimustradu chi s’impreu de sas tecnologias mòbiles in su campu educativu est unu motore pro s’educatzione inclusiva. Si si cumbinant cun su plurilinguismu, custas tecnologias multìplicant sa capatzidade nostra de atzione. Tocat a las isfrutare cantu prus chi si podet. Sa leva nostra disponet de mèdios de comunicatzione noos  e de un’ispàtziu pùblicu mundiale nou creadu dae internèt; non podet bajulare un’impoverimentu de sos idiomas.

Sa diversidade linguìstica  est su patrimòniu comunu nostru. Si tratat de unu patrimòniu dèbile. De prus de 6.000 limbas chi si faeddant in totu  su mundu, belle su mesu podet dare chi iscumpàrgiat dae inoghe a s’agabbu de su sèculu. S’Atlante UNESCO de sas limbas de su mundu in perìgulu rapresentat s’itineràriu de custa luta. Sa pèrdida de un’idioma est un’impoverimentu pro s’ Umanidade, una torrada in palas in sa defensa de su deretu de cada pessone a èssere ascurtada, a imparare e a comunicare. Gasi totu, cada idioma inserrat in sesi unu patrimòniu culturale chi ismànniat sa diversidade creadora nostra. Custa diversidade culturale est importante comente sa biodiversidade in sa natura. Sunt unidas in manera intrìnseca. Unas cantas limbas de sos pòpulos indìgenos inserrant in sesi connoschèntzias subra  de sa biodiversidade o subra de sa gestione de sos ecosistemas. Custu potentziale linguìsticu est unu motore de isvilupu sustenìble chi mèritat a lu cumpartzire; s’UNESCO cheret duncas sutaliniare custu messàgiu, in s’annu chi si faghet in Río de Janeiro sa Cunferèntzia de sas Natziones Unidas subra de  s’Isvilupu Sustenìbile.

Sa vitalidade de sas limbas dipendet dae totu sos chi las faeddant e si dant de ite fàghere pro las difèndere. S’ UNESCO lis torrat gràtzias, a custas pessones, e faghet a manera chi,   in s’elaboratzione de sas polìticas educativas, de isvilupu e de coesione sotziale, si tèngiat contu de sa boghe issoro. Su plurilinguismu est una sienda bia; tocat a li cunsentire un’impreu chi torret a profetu de totus. 

[ dae EJA, n. 9, 2012 ]


#Sarvadore Serra

» in segus