bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: Pàrreres
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Pàrreres


13/11/2011

SOS 4 MOROS RAPRESENTANT SA NATZIONE SARDA

de Diegu Corràine

Comente est capitadu in àteras ocasiones, su 12.11.11, in Roma, in dae in antis de su Quirinale (abbaidade sa fotografia), isetende sas dimissiones de Berlusconi, fiat presente gente meda cun sa bandera italiana e a su nessi 2 banderas natzionales sardas: sos 4 moros!

Est craru chi sos giornalistas no nde faeddant, finghende de no la bìdere o ca no ischint ite rapresentat. Chi agradet o nono a calicunu, custa est sa bandera chi nos identìficat e nos rapresentat comente natzione. E est s'ùnica chi essit a campu in ocasiones importantes.

DEVIMUS ringratziare sos sardos chi si leant s'incàrrigu de nos rapresentare in custos logos e ocasiones, chi de seguru si nd'afutint de su chi iscrient sos libros chi la cherent negare comente sìmbulu natzionale nostru!

A propòsitu de s'orìgine de sa bandera de sos 4 Moros, connoschimus dae meda (e dae medas libros!) sa derivatzione sua aragonesa, sena dèvere isetare sa "rivelatzione" de s'Ùrtimu Libru chi no agiunghet nudda de nou o de originale, ma servit petzi a chie (forsis sena si nd'abbigiaret), paris cun àteros, gherrat contra a s'identidade natzionale de sos Sardos.

Si esseret bastadu a nd'ischire s'orìgine aragonesa pro negare su valore chi como tenent sos 4 Moros comente sìmbulu de sa natzione sarda, tando dìamus dèvere negare finas sa limba sarda etotu, sa de como, ca est s'erèntzia de sa limba colonizadora romana e latina! In s'istòria de sos sìmbulos contat su chi custos balent "como", non dae ue benint!

E ite diat dèvere fàghere sa Crèsia, tando, cun sa Grughe derivada dae sa "màchina" de morte de sos Romanos! La diat dèvere abbandonare, pro pònnere in mente a sos istudiados chi tenent una visone mecànica de s'istòria?

Ite dannu chi faghent sas setas e sos movimentos setàrios, cando b'at "santones" chi si nche màndigant su cherbeddu de sas pessones "notzentes" chi lis ponent in fatu, in contu de sìmbulos, limba, natzione o àteru! Finas in Sardigna.


#Diegu Corràine

» in segus