bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: Pàrreres
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Pàrreres


15/11/2010

Sa «creolizatzione», resurtadu positivu de su cuntatu linguìsticu?

de Diegu Corràine

Cando faeddamus de limbas crèolas semus faeddende de s'addòviu de limbas africanas cun inglesu e frantzesu, in situatziones coloniales. Crèolos sunt su giamaicanu, su papiamento e àteras. Podimus nàrrere, però, chi sunt su resurtadu non definitivu, con cumpretu,  de una polìtica de espropriatzione/impositzione linguìstica. De seguru sunt unu resurtadu involuntàriu de integratzione linguìstica, in ue est sa parte dèbile chi est rinuntziende a una parte de sa limba sua pro la sustutire cun una parte de sa limba dominante (frantzesu, inglesu, olandesu, portughesu, ispagnolu...). 


Su crèolu naschet dae s'unione non paritària de una limba dèbile cun una limba forte. No la podimus cunsiderare una vitòria de su dèbile (ca non càmbiat sa natura de sa limba dominante) ma unu protzessu incumpretu de assimilatzione dae bandas de su dominadore.
Pro sa natura sua matessi, su crèolu non si diat dèvere cristallizare in una tapa evolutiva pretzisa ma evòlvere a su possessu e integratzione cumpreta in sa limba dominante.


Petzi unu movimentu identitàriu forte nde podet revindicare sa personalidade autònoma linguìstica sua pro arribbare a una codìfica normativa de su crèolu pro nd'assegurare s'ufitzialidade. Cosa chi càpitat o est capitada in medas logos.

Sas interferèntzias sustitutivas de una limba forte subra de una dèbile ("dèbile" pro resones polìticas e istòricas e nono pro su "naturale" suo) arriscant de cambiare sa limba natzionale dominada in limba crèola (cambiende lèssicum fonètica, sintassi) finas a s'iscumparta possìbile de sa limba dominada. Cosa chi est capitende a su sardu, si non paramus fronte cun una polìtica linguìstica cumplessiva, pro s'ufitzialidade prena e reale.


Custu e àateros protzessos de creolizatzione no los podimus definire de seguru "voluntàrios", ma "involuntàrios", resurtadu de unu protzessu de colonizatzione/assimilatzione linguìstica. Non tenent nudda de positivu, nudda chi nos cunsentat de nos nde vantare, comente pretendet calicunu iscritore sardu.

Custu non cheret nàrrere chi non b'apat influèntzias linguìsticas esternas a pare in sas limbas. Est unu mecanismu normale de prèstidu de paràulas. Cando però, custu passàgiu dae una limba a s'àtera avenit petzi in una diretzione (dae sa limba forte a sa dèbile, es. dae italianu a sardu), finas a nd'isfigurare sos elementos distintivos, a nde cambiare su vocabulàriu fundamentale, tando non podimus nàrrere àterus si non chi si tratat de unu protzessu de assiimilatzione, de isnatzionalizatzione. A custu protzessu nos devimus negare si tenimus cussèntzia natzionale, ca sa barrera linguìstica est s'ùrtima chi unu pòpulu podet opònnere a sos poderes dominantes esternos. Sa presèntzia de catalanismos e castiglianismos no at isfiguradu sa limba, ca oramai sunt cristallizados, definidos. S'intrada de italianismos, in càmbiu, cun sa fortza presente e costante sua, destabilizante, arriscat non tantu de creolizare su sardu ma de lu cantzellare, a su nessi in sa fisionomia chi at tentu, in manera distinta e istàbile, in sos ùrtimos sèculos. 


Si cherimus cumprèndere ite bolet nàrrere "creolizatzione" , finas in Sardigna nde tenimus una mustra: su tataresu, misturitzu de genovesu, pisanu, corsicanu, sardu, formadu dae su sèc. 14 in susu. Ma in su tempus chi s'est formadu, su tataresu, s'at finas dadu una fisionomia istàbile, distinta. Su tataresu s'est de seguru formadu in manera "involuntària", dae s'unione de cumponentes ètnicas diferentes, non dae unu protzessu de assimilatzione traditzionale (limba forte contra a limba dèbile).


Oe, sa debilesa de su tataresu no est mancu sa italianizatzione (chi puru b'est) ma s'iscumparta  de sas pessones chi lu faeddant.


Su matessi perìgulu lu tenimus pro su sardu: a) pèrdida de calidade de  sa limba pro sas interferèntzias semper prus profundas de s'italianu (lu cherimus mutire creolizatzione involuntària?); b) pèrdida geogràfica de nùmeru de faeddadores. Siat comente si siat nos paret unu protzessu negativu, catstròficu pro sa supravivèntzia de sa natzione sardu. E nos paret giustu (pro chie bi crret) de parare fronte cun totu sos mèdios, a custa atzione de isnatzionalizatzione.

Sa creolizatzione possìbilie de su sardu, duncas, no mi paret una prospetiva positiva.


#Diegu Corràine

» in segus