bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: Pàrreres
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Pàrreres


12/11/2010

Limba, literadura e iscritores sardos

de Diegu Corràine

  • Petzi si est iscrita in sardu podimus nàrrere chi est literadura sarda
  • Su sardu est sa limba pròpia, istòrica, de sos Sardos 
  • Gràtzia Deledda est totu in intro de sa literadura italiana

A su sòlitu, cando cherimus definire una literadura, lu faghimus cun un’agetivu chi si riferit a sa limba chi est iscrita un’òpera, chi est, a su sòlitu, sa limba “pròpia” de unu logu/pòpulu chi nd’espressat sa continuidade istòrica, comente narat sa matessi lege istatale 482/99 chi tutelat sas limbas de sas minorias “istòricas”. E su sardu est sa limba pròpia, istòrica, de sos Sardos, in sos ùrtimos milli annos. Catalanu, ispagnolu, italianu sunt, a nàrrere sa veridade, istràngias, esternas, non “pròpias”. Mancu si s’italianu diat pònnere a banda in manera definitiva (eventualidade chi no m’àuguro) su sardu, mancu tando si diat cambiare in limba nostra pròpia, ca non diat èssere, mancari gasi, sa limba chi prendet sos sardos cun su tempus coladu. Semper e cando, finas a cando custu non càpitet, amus a tènnere totu su deretu a una polìtica linguìstica pro fàghere a manera chi su sardu siat ufitziale in cada àmbitu e impreu. Galu de prus si amus a èssere soveranos.

Duncas, cando si faeddat de literadura americana, polaca, ungheresa, fìnnica, grega, benit in mente chi si tratat de òperas iscritas in sa limba “pròpia” issoro. Una casu particulare, totu diferente, est su de sa literadura ebràica, chi oe in manera cunventzionale identificamus cun sa limba ebràica (sa de Oz, Yehoshua e àteros) chi modernamente s’est formada e est ufitziale in Israele, chi cheret distinta dae sa literadura yiddish (sa de su polacu I. Singer), mancari ambas  pertocchent a su pòpulu ebràicu.

Un’àteru casu est su de sas literaduras de istados ex coloniales, in ue sos poderes indipendentes noos ant isseberadu frantzesu, portughesu, ispagnolu o inglesu comente limbas uftziales. Tando faeddamus di literadura francòfona, lusòfona, etc. Ma cando naramus literadura djula, swahili, sango o kikongo nos semus riferende a sa limba djula, swahili, sango o kikongo. E gasi, s’iscritore keniota Ngugi Wa Thiong’o aparteniat a sa literadura inglesa de Àfrica cando iscriiat in inglesu, ma apartenet a sa literadura kikuyu dae cando at detzìdidu de iscrìere petzi in kikuyu.

Pasolini, friulanu, ma de duas literaduras
Pro torrare prus a curtzu a nois, sas literaduras brètone, gallesa, catalana, basca, galitziana, romantza, ladina, sunt cussas chi s’espressant in sas limbas rispetivas. Si nono, ite sentidu siat tènnere a las definire cun custos agetivos? Duncas, sa literadura sarda at a èssere sa chi est in sardu, finas cando s’iscritore non siat sardu de nàschida. S’iscritore, imbetzes, s’at a pòdere espressare in prus limbas (e, tando, sas òperas suas ant a apartènnere a sa literadura de sa limba rispetiva), ma at a èssere cunsideradu sardu, friulanu, ladinu pro s’orìgine sua. Su friulanu Pasolini apartenet a sa literadura friulana cun sas òperas in friulanu, a s’italiana cun sas òperas in italianu. A collocare Pasolini in intro de sa literadura friulana petzia pro s’orìgine sua mi paret chi non siat giustu e chi siat a lu minimare. Pro su matessi arresonamentu, Gràtzia Deledda est totu in intro de sa literadura italiana. In prus, in Sardigna b’at àteras bator limbas reconnotas giuricamente in prus de su sardu (gadduresu, aligheresu, tabarchinu, tataresu), ma a nemos l’artiat a conca de atribuire Bianca Pitzorno, chi iscriet in italianu mancari siat nàschida in Tàtari, a sa literadura tataresa. Pitzorno “est” literadura italiana.

In càmbiu, cando faeddamus de “literaduras de su Kènia, de s’Ispagna, de sa Sardigna”, nos riferimus a su fatu chi in intro de cada paisu si faeddant limbas medas, ma sena nos riferire a peruna in particulare. Sa cosa curiosa est chi unos cantos iscritores incaminados a un’èsitu literàriu mannu, forsis finas pro neutralizare incoerèntzias polìticas possìbile, diant chèrrere chi sas òperas issoro in italianu siant cunsideradas comente apartenentes a sa literadura sarda, prontos a si nch’andare, pesso, a intro de sa literadura italiana, cando ant a tènnere, comente tèngio s’isperu, un’èsitu mannu meda. Iscriant in sardu pro fàghere literadura sarda. A pònnere totu in sa matessi labia non servit a nemos, prus pagu a chie faghet literadura. S’identidade sarda, siat sa literària siat sa natzionale, est ligada a sa limba “pròpia”, a su sardu.

#Diegu Corràine

» in segus