bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: Pàrreres
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Pàrreres


05/08/2011

Sa chìmica «birde»: sos datos de una trampa crara

 

de Vissente Migaleddu

In custos ùrtimos tempos  in sos gionales sardos e finas de foras ant iscritu meda  subra de su protocollu de intesa intre ENI, entes locales e sindicados pro sa chi, in paràulas de bonu bendidore,  cramant  sa chìmica "birde".  Dae comente amus lèggidu in sos giornale e finas in sos acordos riservados (addendum incruidu)  s'investimentu decraradu est de 1200 milliones de èuros pro una istima de seschentos chimbanta  impreados noos (prus o mancu unu millione e mesu a impreadu).  S'obietivu est de sustituire in Portu Turre  sa  chìmica traditzionale cun produtziones noas de matèrias ecosustenìbiles e biocumpatìbiles,  de produire energia pro mèdiu de un'inchinisadore de 40 MWe a biomassas e a ùrtimu  de incumintzare sas bonìficas de totu su logu incuinadu dae sas produtziones  de sa chìmica grae de sos  annos colados.

Sas bonìfica un'atu dèvidu pro lege

Incumintzamus  s'anàlisi de sos datos dae sas bonìficas a ue est destinadu prus o mancu sa meidade de s'investimentu (pagu de prus de 500  milliones de èuros); b'at de nàrrere deretu chi sa bonìfica est un atu dèvidu pro lege;  chie incuinat devet pagare e duncas custa parte de dinare non podet èssere cunsiderada un'investimentu in intro de cussos 1200 milliones de èuros ma est un'atu cumpensatòriu ebbia. B'at unu protzessu aviadu in su tribunale de Tàtari a càrrigu de bator dirigentes de s'ENI e àteras sotziedades cunsortziadas  pro disacatu ambientale e abbelenamentu de su tziclu de sas abbas e de sos alimentos; sas imputatziones pertocant sa gestione de su depuradore de s'àrea industriale de Portu Turre pro sos annos 2004-5  e custu  testimòniat  chi sas responsabilidades de totu su disacatu ambientale  sunt  de chircare no in tamen in su tempus de Rovelli ma finas in sos tempos reghentes. S'istòria de su benzene in cantidade manna  in s'abba marina de sa dàrsena, tantu de  proibire chi sa gente bi potzat intrare,  nd'est un'àtera cumproa.

Podet èssere sa chìmica birde energìvora?

Si de chimica birde si devet faeddare, non podet èssere energìvora, est a nàrrere chi non podet consumare energia meda e cun resa bassa comente  resurtat in sa chìmica grae traditzionale;  si bi cheret ernergia meda, mancat su primu assuntu de sa  sustenibilidade. Macari totu, unu de sos   puntos de importu màssimu de su protocollu de intesa est su de realizare un'inchinisadore a biomassas de 40 MWe e de torrare a nou una termotzentale a ògiu combustìbile e a FOK (refudu ispetziale perigulosu de su cracking de s'etilene) de 160 MWe. Pagos ischint chi pro agatare biomassas  (cun unu podere calorìficu inferiore a su nessi de 3500 chilucalorias/chilu),  bastante pro alimentare una potèntzia gasi arta, bi nde cherent prus o mancu 600.000 ton/annu.Segundu un'istùdiu de sa facultatade de agraria de s'Univesidade  de Tàtari, totu su territòriu sardu postu a padente e a magrone (pagu prus de  800.000 ètaras/ 8000 Km2 / una de sa tres partes de su territòriu intreu de sa Sardigna) nde podet produire 300.000 ton/annu si contivigiadu in manere sustenìbile, pudende e sena arribbare a segare sos àrbores.

Biomassas e refudos

Intre sas fontes rinnovàbiles, sas biomassas sunt in s'Istadu Italianu sa prus "ambìguas"; una lege (Dlg 387/03 art.17), contrària a sas normas europeas, assìmilat a sas biomassas finas sa parte non biodegradàbile (plàsticas, tessutos de sìntesi) de sos refudos sòlidos urbanos; custas matèrias sintetizadas dae su petròliu e dae su cloru, pustis brusiadas finas cun sas mègius tecnologias, nche bogant in s'àera diossina, furanos e metallos graes chi sunt unu  perìgulu mannu pro sa salude de s'ambiente e de sa gente. Macari custu perìgulu, custas pràticas sunt alimentadas cun agiudos de Istadu (Cip 6, tzertificados birdes)  chi  sunt pagados cun una tassa chi nos agatamus in sa bulleta de sa lughe. Est unu "ticket" a s'imbesse in ue pagamus pro nos ismalaidare. No est unu casu chi in su protocollu de intesa si mentovet custa lege. Si un'inchinisadore devet èssere alimentadu cun CDR (combustìbile de refudos) pro arribbare a 600.000 ton/annu devimus impreare, boghende·bi s'ùmidu, a su nessi 2 milliones de ton/annu  de refudos sòlidos urbanos; làstima chi in totu sa Sardigna nde produimus 850.000 ton/annu e su 25% lu brusiamus giai in sos inchinisadores de Casteddu e Macumere; at a tocare a los batire dae foras.

Semenare pro mandigare o pro fàghere ateru ?

Agatare matèrias noas biocumpatìbiles e  sintetitzadas in maneras ecosustenibiles est un'isforztu nòbile e chi mèritat atentu. Su chi bisòngiat est un'anàlisi atzuda subra  de sas cantidades de terrinu e de frutos de sas terra chi tocat de produire a manera chi totu siat ecosustenìbile pro sa Sardigna e pro totu sa terra. E non devimus ismentigare chi sos benes primos chi no nde podimus fàghere a mancu sunt su màndigu e s'abba chi ant a èssere sas richesas beras  de su tempus venidore.

[dae EJA, làmpadas-trìulas de su 2001]


#Diegu Corràine

» in segus