bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: Pàrreres
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Pàrreres


06/07/2011

LIMBA SARDA E NON «LIMBAS SARDAS»

de Diegu Corràine


Dae annos medas  amus oragnizadu addòvios dedicados a unu cunfrontu de ideas e esperièntzias intituladu "Die de sa Limba sarda e de sas àteras limbas de Sardigna". Pro sa prima bia in Terranoa, in su 2003, pustis cada annu, in Tàtari, in S'Alighera, in Carloforte e in fines in Tortolì in su 2007, su 9 de maju. In fatu, amus torradu a cumintzare in Terranoa in su 2008. 

E deviamus sighire su "giru" linguìsticu in Tàtari, torra, ma nos semus firmados. Isperemus de nos torrare a addoviare in custu cunfrontu de sa "DIE". 

Totu cun s'idea de afortire sa connoschèntzia, a manera chi, in Sardigna, s'iscat chi in prus de sa limba sarda —una—, b'at finas, in sos territòrios rispetivos, su gadduresu, su tataresu, s'aligheresu, su tabarchinu. Comente limbas a bandas, diferentes dae su sardu, sende chi sunt faeddadas in una parte de Sardigna. Ma est craru chi non sunt limba sarda. E custu no est unu demèritu ma, antis, unu reconnoschimentu de sa personalidade lingùistica de sas comunidades chi las faeddant. E custu cuadru linguìsticu est craridu bene finas dae sa Lege 26 de su 97, chi istabilit chi su sardu est sa limba de sos sardos, sa limba de sa Sardigna e chi sas àteras limbas tenent su matessi tratamentu, in logu issoro.

Su sardu est sa limba de sa continuidade istòrica de sa natzione sarda, dae sas raighinas linguìsticas anteriores: sa limba "pròpia". Su gadduresu, su tataresu, s'aligheresu, su tabarchinu, sunt limbas inglobadas in èpocas posteriores (pro resones istòricas chi connoschimus). Comente in s'istadu italianu, in prus de s'italianu (limba de totu su territòriu), b'at àteras 12 minorias, in Sardigna, in prus de su sardu (limba de totu su territòriu), b'at àteras 4 minorias, duncas.

Su fatu chi calicunu, forsis sena si nd'abbigiare, pro descrìere custa situatzione linguìstica, faeddet de "lingue sarde", de "limbas sardas", est una faddina terminològica o una trampa linguistica pro pònnere in su matessi livellu sas limbas in Sardigna? Macari ipotizende una politica linguisticu-ideològica in ue su sardu devat pèrdere sa primatzia linguìstica in totu su territòriu de s'ìsula, comente est garantidu dae s'istòria e dae sas leges?

O est una manera de nche catzare tzentralidade a su sardu in sa sotziedade e in su territòriu, in sa comunicatzione e in s'informatzione; de lu diluire in unu mare mannu babèlicu in ue su sardu perdet galu de prus ma sos àteros non binchent?

Ca b'at una manera noa de gherrare contra a su sardu: su de li pònnere contra sas àteras bator limbas, faghende crèere chi est sardu chi las est indebilitende, chi est su sardu sa limba "mortora". Cando imbetzes ischimus chi est s'italianu, s'in casu, chi est ponende in dificultade sardu, gadduresu, tataresu, aligheresu e tabarchinu. E chi, duncas, devimus èssere aunidos pro cuntrastare sa fortza cunditzionante de s'italianu.

Duncas non faeddemus prus de "limbas sardas" ma, s'in casu,  de limba sarda e de sas àteras limbas... de Sardigna.

#Diegu Corràine

» in segus