bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: Pàrreres
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Pàrreres


28/05/2011

Alcoa, Eurallumina e sa crisi de s'indùstria

de Vissente Migaleddu

Sos eventos de s’ Alcoa e de s’Eurallumina pròvocant unas cantas riflessiones. Cara  a una crisi gasi  dramàtica sa  classe polìtica tenet problemas  a agatare solutziones  e sighit a propònnere percursos betzos chi sunt, custos etotu, a sa base de su fallimentu de custa  e de àteras impresas industriales in Sardigna. Cun un’interventu suo in unu giornale locale, unos cantos meses a como, Frantziscu Pìgliaru, giai assessore de sa programatzione pro una parte bona de su guvernu de Soru, cramaiat  a “andare prus in gosi de unu modellu de isvilupu superadu chi nch’at ispèrdidu una cantidade enorme de risorsas pùblicas”; su chi faghet  dramàtica sa disocupatzione est sa mancàntzia  de una “polìtica noa de  defensa de chie abbarrat  sena traballu”; duncas b’at  de arresonare   subra de sa proposta de Pietro Ichino, presentada in su senadu italianu pagu prus o mancu dae un’annu, in ue est tzentrale  “s’idea chi  chie lissèntziat pustis devet agiuare a finantziare su percursu de su lissentziadu chirru a unu traballu. In custa manera s’impresa diat tènnere totu s’interessu a isseberare percursos lestros e funtzionales, e faghende gasi diat agiuare sa crèschida de sa calidade de sos servìtzios de orientamentu e de formatzione propostos in su territòriu”.

Est crara sa cussèntzia chi nen s’energia a “costu bassu” pro s’Alcoa e pro sas àteras impresas de sa lìnia produtiva de s’allumìniu, nen su de pònnere fronte in manera sìngula a sos problemas de un’impresa sìngula balent  a pònnere remèdiu a sa crisi chi b’est in totu su cumpartu de s’indùstria grae in Sardigna.

 

Sa parte chi podet tènnere su nucleare

Àteras riflessiones b’at de fàghere? Una parte polìtica mustrat  unu pagu de voluntade  de dibàtidu a propòsitu de cale siat s’energia mègius pro s’isvilupu de sa Sardigna e de cale parte potzat tènnere su nucleare. Forsis torrat a contu a arresonare, in antis de totu, a propòsitu de canta energia siat ùtile a s’isvilupu e a su bonistare de sos sardos. Medas, e b’at finas polìticos in mesu, creent chi s’ostàculu a custu isvilupu e bonistare cheret  chircadu in sa produtzione non bastante  de energia in s’ìsula; sos prus atentos sunt informados de su fatu chi sa produtzione annuale nostra est a fùrriu  de dòighi-trèighi mìgia GWh/annu (pagu prus o mancu s’oto pro chentu in prus de su  cunsumu nostru); in càmbiu, belle nemos ischit chi sa  produtzione annuale de  energia elètrica de sa  regione Ligùria, chi pro nùmeru  de  abitantes s’acùrtziat de prus a sa Sardigna, macari siat parte integrante de su  triàngulu industriale italianu, est petzi de semìgia e seschentos GWh. Est importante a ischire  chi ambas duas (Sardigna e Ligùria) esportant extra regione in manera direta o indireta (si cunsìderat esportatzione indireta sa de totu sos produtos cun cuntenutu energèticu artu) prus de su mesu de sa  produtzione issoro. Duncas, s’issèberu de produire àtera energia elètrica de seguru no est su giustu. B’at su problema de sas  tarifas chi amus  giai tratadu in aterue; finas a cando non s’elìminat sa turbativa de mercadu relativa a su còmporu, dae bandas  de su GSE (Gestore del Servizio Elettrico) de energia elètrica a tariffa agiuada (belle duas bias su preju currente cun sos mecanismos de su CIP6 e sos tzertificados birdes) dae s’ operadore dominante rappresentadu dae sa SARAS, non si podet agatare peruna solutzione credìbile.

 

Solutziones partziales pro sa crisi sarda

Su decretu lege subra de s’Alcoa, chi sa discussione pro sa cunversione in lege est in cursu in su senadu italianu, mustrat chi finas in Roma si chircant propostas partziales e non praticàbiles pro sa solutzione de sa crisi chi est interessende sa Sardigna. Pro ite tarifas agiuadas a s’Alcoa de su Sulcis  e combustìbile a prejos agiuados a s’Eurallumina e no a s’ Equipolimeri e a sa Lorica de Otzana o finas a sos senn.res Pistis e Paddeu e a totu sas impresas minores e mèdias, finas agrualimentares, presentes in Sardigna? Pro cumprèndere mègius sa crisi de s’Alcoa e de sas  àteras impresas ligadas a sa lìnia produtiva de s’allumìniu balet sa pena de ammentare chi custu metallu est unu materiale ritzicàbile de su totu. Su recùperu e su ritziclu suo, in prus de evitare sa bogadura dae sa bauxite (chi cumportat sa produtzione annuale de 1.500.000 ton/annu de refudos ispetziales, comente sos fangos rujos, cun costos econòmicos e sòtziu-sanitàrios artos a beru), permitet de risparmiare su  95 pro chentu de s’energia netzessària pro lu produire, moende dae sa matèria prima. Difatis,  pro nche bogare dae sa  bauxite 1 kg. de allumìniu bi cherent 14 kWh, cando chi pro nche bogare 1 kg. de allumìniu nou  dae cussu ritzicladu bisòngiant petzi 0,7 kWh de energia. Duncas,  petzi  a cunditzione chi s’energia siat gratùita de su totu, su protzessu produtivu de s’Alcoa si diat fàghere cumpetitivu cunforma a su de sa produtzione de allumìniu dae ritziclu; est craru chi sos costos econòmicos e sòtziu- sanitàrios diant èssere semper a càrrigu de sos abitantes de su Sulcis e de totu sa Sardigna. 

 

Importàntzia de su ritziclu de s’allumìniu

Su ritziclu de s’allumìniu costituit un’atividade econòmica importante, chi dat traballu  a addetos medas: s’Itàlia est su primu produtore europeu de allumìniu ritzicladu e su de tres in su mundu. Una cuota noa de custa produtzione, cun ocupatzione cunsighente, diat dèvere èssere assinnada a sa Sardigna. In custa manera diamus evitare de difèndere s’indifendìbile finas in su pranu econòmicu e diamus pòdere promòvere sa ricunversione de unu sistema produtivu a funtzionalidade bassa o energìvoru comente sa produtzione de allumìniu dae sa bauxite. Pro como,  fumu meda e tropu emissiones, e mancu su bentu aligheresu resessit a innetare su chelu.


#Sarvadore Serra

» in segus