bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: Pàrreres
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Pàrreres


15/05/2011

Prus forte sa minoria islovena in Itàlia, a deghe annos dae sa lege istatale de  tutela

de Giorgio Banchig

Fiant  sas  10,15 de  mèrcuris  de su 14 de freàrgiu de su 2001 cando su  vitzepresidente de su Senadu italianu, Domenico Contestabile de Forza Italia, at annuntziadu dae s’iscannu de sa presidèntzia chi sos  senadores aiant aprovadu pro artiada de  manu sa lege de  tutela de sa minoria islovena de su Friuli - Venèzia Giulia.

In cussa die sa Crèsia, in prus de ammentare a Santu Valentinu, patronu de sos  innamorados, tzelebraiat sa  festa de sos santos Tzirillu e Metòdiu, apòstulos de sos islavos, proclamados dae su  papa polacu Karol Wojtyla cumpatronos de Europa. Baddu pro cale disinnu arcanu o petzi pro cale  cointzidèntzia curiosa, sa Càmera de sos deputados  aiat aprovadu su disinnu de  lege su 12 de trìulas de s’annu in antis, festa de sos santos Ermàcora e Fortunadu, fundadores de sa Crèsia de Aquileia, mama de sas Crèsias  de su Friuli, de s’Islovènia e de sa Carìntzia e patronos de s’archidiòtzesi de  Ùdine.

Lassende a bandas custa cointzidèntzia simbòlica, intre cussas duas datas at maturadu in sos  partidos de su tzentru- sinistra in su guvernu presèdidu dae Giuliano Amato s’imperativu de dare una solutzione definitiva a una chistione chi si fiat tragende dae tropu tempus. S’opositzione, mescamente Alleanza nazionale e Forza Italia cun sa cumplitzidade de sa Lega Nord, at postu in campu totu sas fortzas pro impedire s’aprovatzione de su providimentu, proponende sa bellesa de 1.700 emendamentos a su testu.

A sustènnere sa cumpatesa de sos partidos in su guvernu e sa determinatzione de su presidente de su Senadu, Nicola Mancino, de fàghere aprovare sa lege, in sas  chidas in antis s’est manifestada s’abertura de su chi tando fiat presidente de sa Regione, Roberto Antonione, e est arribbada sa petitzione in favore de su providimentu firmada dae su vicàriu episcopale pro sa cultura de s’ Archidiòtzesi de Ùdine, missennor Duilio Corgnali, de su sìndigu de Ùdine, Sergio Ceccotti, de su  retore de s’Universidade friulana, Marzio Strassoldo, e de s’on. Arnaldo Baracetri.

Cunsideradas sas dificultades, s’iter peleosu, s’opositzione determinada de su tzentru-destra e de sas fortzas natzionalistas locales, galu   organizadas bene  e influentes, s’aprovatzione de sa lege, cussu 14 de freàrgiu de deghe annos a como, at tentu su sabore de una vitòria manna, de una cunchista de tzivilidade, de cultura. Mescamente pro sos islovenos de sa provìntzia de Ùdine: cussos islavos, chi pro su Giornale di Udine si deviant eliminare giai 135 annos in antis, fiant  reconnotos cun tìtulu prenu minoria islovena, e cun totu sos deretos prevididos dae sa lege. A nàrrere su beru, unu primu reconnoschimentu l’aiant tentu duos annos in antis cun sa lege 482/99 de tutela de sas minorias  linguìsticas istòricas, unu providimentu cuadru chi pro sa prima bia in Itàlia regulaiat  sa matèria cumplessa   de sa defensa de sas  comunidades linguìsticas ispartzinadas dae su Nord a su Sud e a sas ìsulas, chi in casos medas fiant sustènnidas dae providimentos regionales o provintziales.

Ma sa  lege 38/2001 faghet agabbare un’istòria legislativa sena pretzedentes pro sa longària de s’iter (sas primas mossas nche torraiant a su 1971 !), s’opositzione tosta de sas  fortzas natzionalistas alliadas cun sas organizatziones segretas, sas implicatziones internatzionales, s’insustenibilidade de sas  tesis contràrias (sos islovenos de sa provìntzia de Ùdine non fiant cunsiderados islovenos), sa torrada a campu de tensiones eredidadas dae sa gherra frita... S’est tratadu de unu resurtadu otentu cun pelea e gràtzias a sa bona voluntade, a sa cumpatesa e a sa determinatzione de sas  organizatziones islovenas de cada tendèntzia e de sas fortzas polìticas chi ant crèidu in su progetu de reconnòschere sos deretos costitutzionales a sa comunidade islovena, dende·li s’oportunidade de si pònnere comente elementu essentziale de  diàlogu e de collaboratzione cun s’ Islovènia chi aiat cumintzadu su caminu de s’integratzione europea.

 


#Sarvadore Serra

» in segus