bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: Pàrreres
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Pàrreres


15/05/2011

A agatare solutziones pro sos pastores

de Priamo Cottu

Dae trinta annos a custa ala b’at, in Sardigna, una cuntierra chi interessat su mundu de sos pastores e de sos massajos. In totu custu tempus ant fatu unu muntone de addòvios e cunferèntzias pro arresonare de sos problemas de su setore, chirchende càusas e cuncàusas de una situatzione mala a beru (pro nàrrere, su pastore no est modernu, non si cooperativizat, si devet adeguare retzepende normativas igènicu-sanitàrias e totu gasi). Ma, cara a una crisi semper prus manna, sa polìtica no at elaboradu unu progetu sèriu de isvilupu chi siat a tretu de dare a su setore una prospetiva vàlida, chi torret cun sa realidade sarda. In càmbiu,  at chertu mandare a dae in antis interventos cuntingentes, bonos petzi a mantènnere sa riserva de votos de su polìticu de turnu. Difatis, at petzi bogadu a campu providimentos finalizados a dare a sos operadores dinare in càmbiu de sa “non produtzione”. Pro nàrrere, pro su chi interessat s’agricultura,  est capitadu chi apant dadu finantziamentos pro su rimbuschimentu in terrinos chi fiant bonos pro sa produtzione de benes alimentares, o chi apant mandadu a dae in antis su programa “set aside”, chi cheret nàrrere a fàghere pasare sos terrinos pro chimbe annos a manera chi in cussu tempus non produant. Gasi etotu est capitadu cun su pastoriu, cando ant premiadu  su pesòngiu de  berbeghes e cabras a dannu de su de  àteru bestiàmene,  creende in custa manera una monocultura e torrende a nudda sa vida rurale chi bi fiat in sas biddas nostras.  E, pro custu, oe nos agatamus chi su pòpulu sardu non resessit a tènnere su  cuntentu de sas netzessidades alimentares suas.

E tando, ite tocat a fàghere pro rèndere produtivu su cumpartu agropastorale? Sa prima cosa est, est craru, a agiuare sos operadores de su setore,  pro fàghere a manera chi sigant a fàghere su traballu issoro, aprovende una moratòria  de sos pagamentos e una suspensiva a favore de sos chi sunt sugetos a atziones esecutivas.  In prus, tocat a garantire s’atzessu a su crèditu pro mandare a dae in antis sas atividades produtivas, su chi si narat “crèditu de esertzìtziu”; duncas, bisòngiat chi sas bancas collàborent a custu protzessu e sa polìtica si nde fatzat mere. A garantzia de custu, b’est sa produtzione chi, comente  in unu tzìrculu virtuosu, at a dèvere aumentare.

Pro su chi pertocat sa chistione de su mercadu, tocat a resonare in sa soverania alimentare, in su sensu chi bisòngiat de èssere meres de sa produtzione pro cuntentare sas netzessidades locales. Comente si faghet a pònnere a bèndere custos produtos  alimentares  a manera chi una massaja los còmporet prus  de sos chi benint dae foras? Tocat a abbassare sos costos de produtzione, ponende, pro nàrrere, unu costu mìnimu de s’abba pro irrigare; in àteras paràulas, bisòngiat de fàghere a manera chi totu su terrinu irrigàbile chi b’at in Sardigna siat irrigadu, pro  chi b’apat un’aumentu de produtzione (trigu moriscu e erba mèdica) pro sudisfàghere su bisòngiu de su bestiàmene; gasi si ressessit a abbassare sos costos de sos mangimes, ca non b’at bisòngiu de nche batire fenu dae continente.  Àteru costu de minimare est su de s’energia, adeguende·lu a su de sas àteras regiones europeas, o, a su nessi, de sas àteras regiones italianas. E bi diat chèrrere finas un’abbassamentu de sos costos fiscales, pro nàrrere moende·nche s’IVA.

Ma, dae ue si bogat su dinare pro garantire sa moratòria e sa suspensione de sos pagamentos, s’atzessu a su crèditu e s’abbassamentu  de sos costos de s’abba, de s’energia e fiscales? Torrende a su nàrrere chi bi cheret bona voluntade dae bandas de sos istitutos de crèditu e de sa polìtica, sas  risorsas giai s’agatant, antis, bi sunt giai: a un’ala b’at de mantènnere in Sardigna su dinare de sa continuidade territoriale pro fàghere a manera chi cussu dinare creet valore agiuntu in Sardigna, no in sa penìsula; a s’àtera ala, pro su chi pertocat sa fiscalidade, nois devimus fàghere bàlere su crèditu chi tenimus cun s’Istadu italianu in base a s’artìculu 8 de  su tìtulu tertzu de s’Istatutu sardu.

Custas atziones, ma finas àteras,  servint a aumentare su rèdditu de sos operadores  e a dare valore agiuntu a su territòriu, investende finas in àteros produtos agrìculos e in àteros allevamentos atinentes a sa realidade de sos diferentes territòrios (mela, pira, mèndula, castàngia a un’ala, porcos, cabras, puddas a s’àtera) ca petzi operende in custa manera resessimus a parare fronte a una produtzione alimentare chi benit dae foras invadende semper de prus su mercadu nostru.


#Sarvadore Serra

» in segus