bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: Pàrreres
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Pàrreres


28/01/2011

Sa kapite

de Diegu Corràine

Mi càpitat a s'ispissu de retzire messàgios o lìteras de pessones chi crìticant (o pedint/dant cussìgios) pro sos issèberos ortogràficos nostros in contu de limba sarda.

Su K est unu de sos grafemas chi pesant dae semper cuntierras intre pessones in favore e pessones contràrias. E est una de sas lìteras chi tenet prus valore "esotèricu" in mesu de sos apassionados de limba sarda, chi a s'ispissu pilisat sa kapite. Naro dae deretu chi sa kapite est sa maladia infantile de chie s'acùrtziat pro sa prima borta a sa limba sarda e pessat chi bastet custu grafema pro sarvare/afortire/ispainare sa limba sarda. Podet durare pagu tempus e podet durare totu sa vida. Bi semus colados totus, e no in sa kapite ebbia!

Ma no est gioghende cun sos grafemas chi s'agiuat sa limba. A su sòlitu custa maladia passat dereta, cando unu si cunfrontat cun sos problemas de impreu pràticu de sa limba e no isfrutat sa limba pro risòlvere problemas personales de identidade culturale e linguìstica.

Pro chie iscriet a beru in sardu, cada die,   e si cunfrontat cun letores chi non si ponent problemas ideològicos de iscritura, sa grafia de una limba no est una finalidade ma un'istrumentu.

In 40 annos de gherra pro sa limba, apo connotu 100entinas de pessones malàidas de kapite! Non ant fatu mai caminu longu, finas a cantu nde sufriant. E prus pagu caminu at fatu sa limba. A su sòlitu pessant chi sunt issos sos "sarvadores" de sa limba e chi nemos, in antis de issos, b'aiat mai pessadu. A su sòlitu apartenent a sos movimentos polìticos prus radicales e antagonistas, chi però faghent sa batalla polìtica... in italianu. Gente chi tenet una visione niosàlgica e non pràtica de sa limba. Ma de seguru no est su casu bostru!

Nois preferimus sa pràtica e un'ortografia chi siat a probe de sas abitùdines de sa gente, imparadas in iscola. Un'ortografia cantu prus coerente ma generale, universale, discansosa.

Praticamus sa LSC, ca nos paret unu cumpromissu bonu intre realidade linguìstica e traditzione literària. Non naramus chi est sa "mègius". Naramus chi sa proposta prus pràtica bogada a campu finas a como. Petzi pratichemde·la nde podimus bogare a campu sos difetos.

Ma chie est contràriu, fatzat su chi li paret, bastis chi iscriat in sardu. Su pùblicu de sos letores at a nàrrere ite est prus addatu. Nois preferimus unu sistema cun carchi difetu, ma costante, a 2, 3 10 normas "perfetas". A su nessi nos garantimus de no nch'abbarrare puntos (o de imbruncare) in su K!

#Diegu Corràine

» in segus