bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: Pàrreres
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Pàrreres


16/01/2011

BELLE 900 COMUNOS DE S'ISTADU ISPAGNOLU NON TENENT SA PÀGINA WEB UFITZIALE IN CASTIGLIANU! E IN SARDIGNA CANTOS?

de Diegu Corràine

Sa Asociación Nacional por la Libertad Lingüística (ANLL) at fatu un'istùdiu particularizadu subra de s'impreu de sus castiglianu in sas pàginas web de sos comunos chi apartenent in sas comunidades in ue b'at prus de una limba ufitziale. Non bi cheret meda a cumprèndere chi si tratat de Catalugna, Galìtzia e Paisu Bascu.

Custu est istadu su resurtadu chi ANLL definit comente "demoledor": 868 comunos non dant a sos tzitadinos issoro  una versione de sa pàgina web in sa " lengua oficial de España"! Pagu prus o mancu de su  40% de su totale de sos comunos istatales. Sa ANLL (giai cun s'agetivu "nacional" riferidu a s'istadu ispagnolu e cun sa paràula "libertades" chi est, prus chi no àteru, riferida a su castiglianu) narat chi est in favore de su bilinguismu, ma in realidade apartenet a sa lìnia polìtica (de dereta e de manca) chi gherrat contra a sa fortza chi podent leare sas limbas "natzionales" beras de sos Catalanos, sos Galitzianos, sos Bascos. Cun s'iscusa de sa defensa de sas libertades linguìsticas, est in favore de su castiglianu.

A su chi narat sa ANLL, sa situatzione "peus" est sa de Catalugna, in ue 699 comunos tenent sa pàgina web ufitziale issoro petzi in catalanu, duncas belle su  74% de sos 946 comunos catalanos! E sos de ANLL parent assustados, cando arribbant a cunsiderare sas provìntzias de Lleida e Girona, in ue petzi unu 11,3% e unu 16,75%, rispetivamente, de sos comunos tenet una versione in castiglianu de sa pàgina web ufitziale.

Sa segunda comunidade est tratadu "peus" (a su chi narat ANLL) est Galìtzia, in ue, de 314 comunos istudiados, 99 teníant webs petzi in galitzianu, duncas unu 31,5% de su totale. In custa comunidade natzionale, sa provìntzia cun sa situatzione prus "grave" (semper a pàrrere de ANLL!) grave est Pontevedra, cun unu 38,7% de comunos cun su situ in galitzianu.

In sas Ìsulas Baleares su "problema" est presente in 9 comunos, unu 13,4% de su totale de 67 webs inclùdidas in s'istùdiu. In sa "Comunidad Valenciana", 54 comunoos no tenent sa pàgina ufitziale in castiglianu, pròpiu unu 10% giustu de sos 540 comunos istudiados

A ùrtimu, in su Paisu Bascu petzi 7 comunos tenent sa pàgina ufitziale petzi in euskera, sa limba basca, duncas unu 2,79% de su totale de 251 comunos istudiados.


Cantu est diferente, totu custu, dae sa situatzione sarda, in ue, a su chi isco, sunt pagos a beru sos entes chi tenent su situ ufitziale issoro finas in versione sarda. E de seguru, non bi nd'at mancu unu chi si siat "atrividu" a lu publicare petzi in sardu.

Ma podimus cambiare, pro dare fortza a s'ufitzialidade de sa limba sarda, faghende a manera de cumbìnchere sos amministradores de sas biddas nostras a publicare una versione sarda de su situ ufitziale. Finas ca sunt in medas sos chi ant otentu dinare pro fàghere finas in sardu sos sitos issoro, dae sa Lege 482/99 o dae àteras leges. Ma no ischimus cantos sunt e cales sunt.

Pro dare boghe a custa idea, e pro pòdere publicare s'elencu de sos entes chi forsis tenent finas una versione sarda de su situ issoro, amus abertu una pàgina in Facebook: "Lu cherimus finas in Sardu su situ ufitziale de Comunos e entes sardos". Faghide·bos AMIGOS e iscriide!

#Diegu Corràine

» in segus