bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: Pàrreres
invia mail stampa

Pàrreres

spacerprecedente1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15 spacer

- 12/11/2010

Limba, literadura e iscritores sardos

de Diegu Corràine

Petzi si est iscrita in sardu podimus nàrrere chi est literadura sarda Su sardu est sa limba pròpia, istòrica, de sos Sardos  Gràtzia Deledda est totu in intro de sa literadura italiana A su sòlitu, cando cherimus definire una literadura, lu faghimus cu...[sighit]

- 12/11/2010

In su mundu de oe: una cosmovisione transculturale

de Armando Gnisci

S'amigu Armando Gnisci* nos at imbiadu custu artìculu cun sas ideas suas subra de s'argumentu limbas e literaduras . Est de interessu mannu. Pro custu lu podimus leare comente base de unu cunfrontu de ideas cun sos letores de L&N, chi podent pònnere sas ideas issoro in forma de...[sighit]

- 10/11/2010

Dae sos istados-natzione a sas natziones-istadu

Pro essire dae sos istados-presone

Su passàgiu, chi at caraterizadu sos ùrtimos duos sèculos, dae s’istadu patrimoniale o  monàrchicu, in ue sos òmines fiant propiedade o ogetos de su podere e sùdditos, a sa repùblica, in ue sos òmines sunt sugetos, tzitadinos, issos ...[sighit]

- 20/10/2010

“M’agradat sa limba sarda...”

de Paco Fernandez Rei

Ca, essende istudente de Linguìstica Romànica in sos annos 70, tenia curiosidade pro una limba gasi arcàica (“parcu naturale de sa Romània” cun paràulas de Jud), una limba chi nant chi teniat petzi literadura orale, ma chi cumpariat in sas classificatziones de su mundu neolatinu, cando chi sa limba ...[sighit]

- 20/10/2010

SOS BATOR MOROS: Sìmbulu firmu de sa natzione sarda

de Diegu Corràine

Paràulas e sìmbulos tenent valores a bias casuales, a bias arbitràrios. A bias càmbiant valore de su totu  o càmbiant utilizadores. A bias sunt frutu de caminos e istòrias cumplessas.  Comente narant sos linguistas pro sas paràulas, chi podent cambiare significadu ma non significante. Pess...[sighit]

- 19/10/2010

Identidade  e limba

de Diegu Corràine

Sa paràula “identidade” cheret nàrrere “èssere una cosa e no un’àtera”, duncas “èssere distintu”. A sa sola, non resessit a espressare àteru. Pro èssere prus cumpreta e definida, tenet bisòngiu de agetivos e, tando, podet èssere metafìsica, filosòfica, matemàtica, ma finas personale, colletiva, natz...[sighit]

- 18/10/2010

Crèsia e limba sarda

de Diegu Corràine

Si abbaidamus s’istòria de sa limba sarda, bidimus chi, sèculu cun sèculu, sas òperas religiosas o iscritas dae religiosos sunt meda, in intro de sa totalidade de sa produtzione literària in limba sarda. E medas sunt finas sas òperas linguìsticas iscritas dae religiosos. Sena contare sos religiosos ...[sighit]

- 18/10/2010

Pro unu Progetu natzionale sardu

de Diegu Corràine

Unu progetu natzionale chi punnat a fraigare una natzione-istadu, pro sa natura sua matessi, no est setàriu nen de classe.   Pro unu progetu de soverania, pro fraigare un’alternativa a sa dipendèntzia, non bastat unu partidu o una parte ebbia. Bi cherent totu sos colores possìbiles, totu sos ch...[sighit]

- 18/10/2010

Sas ìsulas de Curaçao e Sint Maarten belle indipendentes!

de Diegu Corràine

Sas ìsulas de Curaçao (populatzione 142,000 ab.) e Sint Maarten (populatzione 37,000 ab.), dae su 10/10/2010, si sunt cunvertidas in sos istados prus giòvanos de su mundu, a pustis chi sas Antillas olandesas si nche sunt iscontzadas in manera ufitziale. Ant fatu una costitutzione noa, comente aiat g...[sighit]

- 27/01/2009

CORO: sardu vs. LIMBA: italiana

de Diegu Corràine

Mai che a como sa limba sarda paret in dificultade. Difatis, si est beru chi su 70% de sos Sardos la pràticat cada die, custa proportzione falat a su 13% cando si tratat de pitzinnos. Cheret nàrrere chi no est in perìgulu mannu petzi sa trasmissione dae una generatzione a s'àtera, ma finas s’element...[sighit]