bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

papiros
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Noas


Manifestu  de sa Limba Sarda

de sa Sotziedade pro sa Limba Sarda

 
In ocasione de sa Die Europea de sas Limbas 2013, proclamada e promòvida in su 2001 dae su Cussìgiu de Europa, festada cada annu su 26 de cabudanni, sa Sotziedade pro sa Limba Sarda at publicadu su in una pàgina Facebook custu Manifestu in 10 puntos pro ponnere in craru e ispainare in totue unas cantas ideas de fundamentu chi pertocant su tempus presente e venidore de sa limba natzionale sarda.
In sa matessi pàgina, in prus de su testu in sardu, est presente sa tradutzione de su Manifestu in 23 limbas, pro como: italianu, friulanu, galitzianu, ispagnolu, catalanu, frantzesu, ladinu, portughesu, albanesu, maltesu, tzecu, aimara, romenu, croatu, otzitanu, ungheresu, àrabu, islovenu, ebràicu, tedescu, bascu, romantzu, romanì.
Totu custu pro manifestare s’idea chi sas limbas sunt aguales, sende chi in sa realidade no lu sunt.

1. Su sardu est sa limba istòrica e natzionale de sa Sardigna, sinnale primu de s’identidade natzionale de sos Sardos. Cada unu podet e devet fàghere sa parte sua pro l’ispainare, lu difèndere e l’afortire.       
2. Su sardu est sa sienda nostra prus manna e, che a totu sas àteras limbas, est duncas patrimòniu de s’umanidade.  
3. Sa presèntzia ufitziale de su sardu in cada àmbitu e impreu est garantzia de paridade cun sas àteras limbas e cunditzione de su tempus venidore suo. Duncas, tocat a l’imparare, a lu faeddare, a l’iscrìere e a l’impreare in cada ocasione possìbile.     
4. Cada forma locale est sa base naturale e bia de sa limba sarda, manifestatzione e garantzia de sa vida sua.  
5. Sa connoschèntzia e sa pràtica individuale e sotziale de su sardu nd’assegurat sa fortza sua de oe e de cras.  
6. Cada unu, in cada logu e ocasione privada e ufitziale, tenet su deretu de faeddare in sardu, de l’istudiare, de l’iscrìere e de lu lèghere.   
7. Sa norma iscrita comuna de su sardu est unu cumplementu fundamentale de sa limba orale e de sas variedades locales de sa limba matessi. Duncas no las escludet e no las sustìtuit.  
8. Sas normas de sa “Limba sarda comuna” sunt, duncas, comente una bandera pro sos Sardos, ca mèdiat sa richesa e diversidade de sa limba faeddada dae cadaunu cun s’universalidade, sa coerèntzia e su profetu de unu modellu iscritu pro totus.    
9. S’iscritura normativa, duncas, afortit sa limba sarda faeddada, est sinnale de continuidade istòrica, garantzia de progressu e mèdiu chi nd’assegurat sa presèntzia in cada logu e tempus.
10. Sa connoschèntzia e sa pràtica de àteras limbas est mèdiu de cuncàmbiu cun sos àteros e non podet minimare o negare su deretu de cada unu de nois a s’istùdiu e a s’impreu ufitziale de su sardu.

Sotziedade pro sa Limba S arda, 26-9-2013


Torramus gràtzias a sos tradutores: Federica Angeli,  Xosé Henrique Costas, Carles Duarte i Montserrat, Henri Giordan, Evelyn Bortolotti, Pàulu L. Biancu, Gianni Belluscio, Ġusep Brincat, Istudentes de su Cursu-sardu III de sa Universidade Masaryk de Brno, Edwin Quispe Curasi, Ciprian Gafița, Iva Hollós, Felip Martel, Klára Madarász, Mohamed Said Al-Dirra, Rami Saari, Guido Mensching, Oxel Uribe-Etxevarria Lete,  Marina Wyss, Marcel Courthiade.  

https://www.facebook.com/Manifestu-de-sa-Limba-Sarda-1381080908798567


#Diegu Corràine

» in segus