bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

papiros
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Noas


25/01/2014

30 annos dae sa nàschida de Macintosh: una rivolutzione!

Su primu esemplare presentadu a su mundu su 24 de ghennàrgiu de su 1984

A eris 24 de ghennàrgiu de su 2014, nche sunt colados 30 annos dae cando est essidu a campu in Cupertino (California) su primu Macintosh de Apple, chi at cambiadu sa manera de èssere de chentinas de milliones de pessones in su mundu. Mèritu de sos fundadores de su biadu de Steve Jobs e de Steve Wozniack (chi pustis s'est riteradu dae sa Apple).

Basadau in sa metàfora de s'iscrivania e de sas iconas, cumandadas dae unu puntadore mòidu dae unu "sorighitu" chi curret a inghìriu de unu tapeteddu postu in sa mesa (simulatzione de una iscrivania reale e de s'arredamentu de un'ufìtziu), at cunvertidu s'informàtica dae abilidade de pagos in abilidade de totus. Pro pintare, iscrìere testos, regòllere e elaborare datos, iscrìere mùsica, disinnare domos, cumpònnere giornale, rivistas, libros, etc.
At cumintzadu cun s'ischermu in biancu e nieddu e luego est arribbadu a su colore.
Sa novidade de su Mac est istada fìsica e lògica: fìsica, ca dae su primu modellu, Apple at propostu aparatos de calidade tecnològica arta, de aspetu modernu e cumpatu; lògica, ca su sistema operativu (MacOS) at abbandonadu su sistema pagu intuitivu a lìnias de cumandu pro impreare su sistema a iconas elaboradu in su cumintzu de s'americana Xerox.
A pustis de s'èsitu positivu de su MacOS, finas sa Microsoft at adotadu unu sistema a iconas, su Windows, imponde·si, comente cantidade de sistemas installados, in su mundu.

Ma sa diferèntzia intre sos duos sistemas est abbarrada, in favore de s'unu o de s'àteru, a pàrrere de sos utentes prus maniacos. Ma una superioridade l'at semper tenta Apple, ca at fraigadu finas sos aparatos, a s'avanguàrdia in contu de solutziones tècnicas e estèticas.

Comente utente de Mac dae su mese de cabudanni de su 1984, potzo nàrrere a beru chi Macintosh at abertu un'època noa in sa vida personale de chie si siat (e duncas finas de sa mea). Dae tando, nemos at prus pòdidu fàghere a mancu de nche colare, cada die, unas cantas oras paris cun unu carculadore personale che a Mac, pro traballu o pro ispàssiu e disaogu.
Devo ammìntere chi belle nudda de su chi apo fatu de rivistas e libros podiat èssere fatu sena Macintosh. Mac nos at a giuadu a lu fàghere mègius, prus a baratu e prus in presse, in cada campu e, oe, in sa telemàtica e internet.

UN'AGIUDU MANNU PRO SAS LIMBAS NATZIONALES EMERGENTES

Pro limbas natzionales emergentes che a su sardu, Mac est istadu una màchina "santa", ca cun Mac sunt nàschidos sos primos caràteres natzionales, sos caràteres IPA e totu su restu. Su primu nùmere de LIMBAS, in su 1986, poniat sos caràteres de s'IPA (Alfabetu fonèticu internatzionale) elaborados cun Fontographer e Mac!

Mac, in pagu tempus at caminadu in cumpangia de imprentadoras a sistema laser, mescamente gràtzias a su limbàgiu Postscript elaboradu dae s'Adobe, chi at cunsentidu de cambiare sa manera de imprentare caràteres de calidade tipogràfica de cada limba de su mundu e figuras.

Pro custu, Mac, est devènnidu su sistema operativu prus connotu e impreadu dae gràficos, disinnadores, tipògrafos, editores, espertos de immàgine istàtica e in moimentu, mùsica.

S'àtera novidade manna est istada s'elaboratzione de programas apòsitos pro cumprire cale si siat finalidade (testu, figuras, càrculu, classificatzione, etc.) residentes in sa memòria interna de sos elaboradores personales, assegurende una flessibilidade e un'impreu manìvile a beru. In antis, b'aiat petzi terminales "tontos" collegados a unidades de elaboratzione remotas, chi costaiant una cantidade istremenda de dinare.

Dae tando est cambiada sa manera de disinnare sas màchinas, comente estètica, funtzionalidade, mannària, podere de elaboratzione, ma sa lògica de su MacOS est abbarrada sa matessi, como aplicada finas a telèfonos e tauleddas intelligentes , comente s'iPhone e su iPad. In ue, Apple at abertu pro sa prima bia caminos noos, chi sos àteros ant sighidu. In profetu de totus.


A CANDO SU MACOS in LIMBA SARDA?


Si b'at unu pecu, est totu nostru: s'incapatzidade de nos aunire culturalmente, politicamente, linguisticamente e informaticamente, pro impònnere e pretèndere su MacOS in sardu unitàriu e normativu, comente b'est in unu muntone de limbas comente galitzianu, catalanu, bascu, e finas àteras no ufitziales.

Organizamus·nos e faghimus a manera chi su Guvernu sardu nou pedat e otèngiat dae sa Aplle sa possibilidade de bortare in sardu su sistema operativu MacOS.


A 100 e prus annos, Mac!


#Diegu Corràine

» in segus