bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

papiros
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Noas


25/08/2011

Progetos pro aumentare sa connoschèntzia de su catalanu de sos professores de s'universidade

Pro sa normalizatzione linguìstica in sas universidades de Catalugna. Unu modellu pro sa Sardigna.

Sa Generalitat (su sistema polìticu-istitutzionale chi guvernat su territòriu catalanu) at a destinare pro su cursu imbenente 580.000 èuros a progetos de normalizatzione linguìstica in sas universidades de Catalugna, cunforma a su chi at naradu s'agentzia Europa Press.

Si tratat de progetos de autoaprendimentu de su catalanu, atividades pro afortire s'acollogimentu linguìsticu de sos alunnos istràngios, e sos cursos e esàmenes de acreditamentu de livellu C pro su Profesorado Docente Investigador (PDI).

In su mese de cabudanni de su 2010, su Guvernu catalanu aiat aprovadu su Decretu subra de s'acreditamentu de sa connoschèntzia linguìstica de sos professores de sas universidades, chi òbrigat sos aspirantes professores universitàrios in Catalugna -francu professores visitantes, emèritos o onoràrios- a acreditare unu livellu C de catalanu, o sìmile, su segundu livellu màssimu de sos chimbe esistentes. CiU (Convergencia i Uniò), su partidu majoritàriu, at annuntziadu sa voluntade de mantènnere custa normativa.

Giai s'ischit, "normalizatzione" cheret nàrrere a fàghere a manera chi sa limba catalana siat "normale" in cada campu e usu, finas in s'universidade, in ue su catalanu est presente in manera belle generale.

E in Sardigna? Totu un'àteru mundu. Petzi como semus cumintzende a pretèndere chi finas s'universidade agiuet s'òpera de "normalizatzione" de su sardu, comente sas leges cunsentint de fàghere e comente una cantidade semper prus manna de giòvanos pretendent. Est unu caminu prenu de dificultades, ma non tocat a s'isporare. B'at professores universitàrios chi connoschent su sardu e cherent tènnere s'ocasione pro lu fàghere. 
Sos Retores devent chircare e agiuare in cale si siat manera custos professores, macari non siant de facultades umanìsticas o linguìsticas, antis "pròpiu" si sunt de facultades tècnicas o sientìficas, chi non tenent sos pregiudìtzios contràrios a s'impreu curricolare e veiculare de su sardu mustradu dae unos cantos "linguistas".
Ma finas sa Ras diat pòdere organizare cursos intensivos pro professores de s'universidade chi cherent megiorare sa calidade de su sardu issoro, a manera chi potzat èssere addatu, in su registru e in sa terminologia, a imparare cale si siat matèria.


#Diegu Corràine

» in segus