bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

papiros
invia mail stampa

Noas

spacerprecedentespacerspacer

- 08/01/2013

Mortu Antonio Cubillo, ideòlogu indipendentista de sas Ìsulas Canàrias

Su 10/12/2012, in Santa Cruz de Tenerife, a 82 annos.

Mancu unu mese a como, su 10/12/2012, est mortu in Santa Cruz de Tenerife, a 82 annos, Antonio Cubillo, s’ideòlogu indipendentista prus connotu e famadu de sas Ìsulas Canàrias. Cubillo, avogadu, at dedicadu sa vida sua a su bisu de s’indipendèntzia de sa &Ig...[sighit]

- 07/01/2013

PREMIADOS SOS BINCHIDORES de su CUNCURSU "ISCRIE UNA LITERA A SOS TRES RES", Editzione 21, annu 2013

In IRGOLI, ideadu dae sas Editziones Papiros e organizadu cun su patronadu de sa Comuna de Irgoli e de s'Unicef.

Eris domìniga 6 de ghennàrgiu, in IRGOLI, in sa Parròchia de Santo Nicola, b’at àpidu sa premiatzione de sa de 21 editziones de su prèmiu. Finas ocannu b’ant leadu parte prus de 550 alunnos de sas iscolas elementares de sa Sardigna, chi ant iscritu l&i...[sighit]

- 04/01/2013

BATASUNA, partidu natzionalista bascu, s'est isortu.

Proibidu in Ispagna dae su 2003 ma legale in Frantza

Su partidu natzionalista bascu BATASUNA, acusadu dae semper de èssere in favore de ETA,  proibidu in Ispagna dae su 2003 ma legale in Frantza, at annuntziadu, eris in Bayonne (in Paisu Bascu frantzesu), sa dissolutzione sua. Duos membros de su movimentu, Maité Goyenetxe e Jean...[sighit]

- 22/12/2012

MAX LEOPOLD WAGNER, istudiosu e amigu de sa limba sarda

A 50 annos dae sa morte, su 9 de trìulas de su 1962

Max Leopold Wagner, nàschidu in Mònacu de Baviera su 17 de cabudanni de su 1880, mortu in Washington su 9 de trìulas de su 1962, est istadu unu grandu linguista, chi at dedicadu parte manna de sa vida sua a s'istùdiu de sa limba sarda. At tentu su mèritu mannu de ...[sighit]

- 03/11/2012

Duos sardos in finale in su Suns Festival

Sunt Clàudia Crabutza e Clàudiu Gabriel Sanna

Clàudia Crabutza e Clàudiu Gabriel Sanna ant bintu su prèmiu de su pùblicu  in su Suns Contest (Festival Europeu de sa  Cantzone in  Limba Minoritària) chi ant fatu in Udine custu sàbadu, gherrende cun su restu de sas minorias linguìs...[sighit]

- 28/10/2012

Sos catalanos si devent fàghere rispetare

Fundamentale, a pàrrere de Jordi Pujol, sa chistione de sos raportos cun s'Istadu ispagnolu

"S'identidade e su progressu sotziale e econòmicu de su paisu nostru sunt in perìgulu"   at  naradu s'ex  presidente de sa Generalitat de Catalugna, Jordi Pujol, agiunghende chi  "nos devimus difèndere in cada manera". A pàrrere suo, custa est sa "mis...[sighit]

- 28/10/2012

Su sardu non devet èssere una limba de sèrie B

S'assessore Milia iscriet a sos parlamentares sardos

S'assessore regionale  de s'Istrutzione Pùblica, Sergio Milia,  at imbiadu a sos parlamentares sardos  unu raportu  tècnicu-giurìdicu in ue b'at unas cantas propostas  de emendamentos a su Disinnu de Lege de ratìfica de sa Carta Europea de sas&n...[sighit]

- 25/10/2012

Nèbida

de Miguel de Unamuno y Jugo, bortadu in sardu dae Giuanne Muroni

Niebla est unu de sos romanzos  prus famados de Miguel de Unamuno y Jugo. Currispondet a s'època literària  denominada "el Existencialismo" e est  una de sas òperas prus mannas de sa "Generación del 98". Como lu podimus lèghere finas in sa limba nos...[sighit]

- 24/10/2012

S'acontèssida istrana de Dr. Jekyll e Sr Hyde

de Robert Louis Stevenson, bortadu in sardu dae Càrminu Pintore

" Strange Case of Dr Jekyll and Mr Hyde " (custu est su tìtulu originale) Stevenson l'at publicadu in su 1886.  Como si podet lèghere finas in sa limba nostra. Sa tradutzione dae s'inglesu  a su sardu l'at fata Càrminu Pintore.  L'at publicada sa sotziedade edit...[sighit]

- 23/10/2012

Sa Catalugna diat pòdere èssere indipendente cunforma a su deretu internatzionale

Lu narat sa Cummissione Europea

A pàrrere de sa Cummissione Europea, non b'at base giurìdica in sos tratados de sa  UE pro permìtere  su reconnoschimentu  de sa setzessione  de una parte de un'Istadu membru  pro mèdiu de una Initziativa Tzitadina Europea. Pro custa resone, at de...[sighit]