bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: LIBROS·PELLÌCULAS·SITOS:
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

LIBROS·PELLÌCULAS·SITOS:


12/01/2011

Malta. Una storia linguistica

Unu libru semper atuale de Giuseppe Brincat

Macari siat essidu giai dae annos, nos paret interessante a presenatre torra custu libru e custu modellu de polìtica linguìstica de una limba "minore" ma oramai ufitziale in sa Unione Europea. 

Malta, unu territòriu de petzi 316 km2 e 400.000 abitantes, faghet oramai parte de s'UE. Comente istadu indipendente, tenet su deretu de esser presente in s'Unione cun sa limba istòrica sua, su maltesu (il-malti). Custu libru contat s'istòria linguìstica de sas ìsulas de Malta e Gozo e, in particulare, descrier su percursu chi at zutu unu dialetu àrabu introduidu a bias de su 1000 a s'istandardizatzione e a su reconnoschimentu comente limba ufitziale  in sa Repùblica de Malta e in s'Unione Europea. 

Pro chie tenet dudas pro sa possibilidade de sa limba sarda de esser ufitziale e de tenner una norma iscrita ùnica, custu libru de Brincat proponet unu modellu positivu de istandardizatzione e amodernamentu de sa limba. Sa co-ufitzialidade de s'inglesu no at causadu sa debilesa de su maltesu, antis at liberadu su maltesu dae cale si siat cumplessu de inferioridade: il-malti est presente in totu sos sitos ufitziales de s'UE e in sos documentos ufitziales de s'istadu maltesu, in s'aministratzione, in s'iscola, in sos mèdias, comente su cuotidianu In-Nazzjon e àteros, finas setimanales e mensiles.


Editore: Le Mani
Data de Publicatzione: 2003
Collana: Il Mediterraneo plurilingue
ISBN:  88-8012-274-6
Pàzinas: 426
Preju: 30,00 èuros 
Giuseppe Brincat est professore ordinàriu in su Dipartimentu de Italianu in s'Universidade de Malta e at publicadu medas òperas dedicadas a s'italianu, a sas limbas de su Mediterràneu e a sa limba maltesa.

#deus ex machina

» in segus