bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa
documentu 7 di 16
 

31/05/2011

Sa rete globale intre libertade e defensa de sa vida privada

Nd'ant faeddadu in su G8 de internèt

Sa riunione  tecnològica G8 de internèt, chi at postu in pare in sas dies coladas calicuna de sas personalidades prus de importu de su mundu de sa rete, at concluidu sos traballos  cun un'apellu generale a sos guvernos  pro chi siant "cuidadosos meda" in su regulamentu  de s'impreu suo. Est istada sa risposta a su disafiu de su presidente frantzesu Nicolas Sarkozy, promotore de s'addòviu, chi at pedidu a sos  partetzipantes  de nàrrere cale parte devent tènnere sos Istados  in sa rivolutzione  digitale de sa rete.

Oto de sos  'gurus' de internèt ant espostu a sos oto  leader de sos paisos  prus industrializados sas conclusiones  de duas dies de dibàtdu intensu chi ant bidu sa presèntzia, in mesu de sos àteros, de sos responsàbiles  de Facebook, Google, Wikipedia e eBay.

Impreu malu de internèt

Sarkozy aiat avèrtidu in su cumintzu de sos traballos chi s'atividade de internèt  non podet abbarrare sena vigilàntzia peruna  dae bandas de sos guvernos, "sos ùnicos rapresentantes  legítimos de sa voluntade  generale".

In su matessi tempus, aiat allertadu de sos perìgulos chi b'at pro sa defensa de sos pitzinnos o pro  sos deretos de autore, o de s'arriscu  de un'impreu  pro finalidades violentas  chi cumportat  un'usu malu de sa rete.

Resistèntzias a s'interventu

Però, in su dibàtidu chi at postu fine a s'addòviu, in su mamentu  chi ant pedidu a sos guvernos  chi agiuent  un'atzessu universale a sa banda ampra, su prus  de sos chi ant faeddadu ant mustradu  sas resistèntzias issoro a s'interventismu istatale pro regulare  s'impreu de internèt, .

"Internèt potèntziat sa crèschida econòmica  e sa creatzione de ocupatzione", ant ammentadu sos partetzipantes, chi ant pedidu  a sos dirigentes mundiales màssimos  chi non  "trunchent" custa dinàmica cun limitatziones legales noas chi pòngiant in perìgulu  "s'ispìridu imprenditoriale" de sa rete.

Unu pagu de controllu

Sos partetzipantes, però, ant ammìtidu unu tzertu rolu de controllu de sos poderes polìticos in su regulamentu de sa seguràntzia e de sa privadesa in sa rete, a su nessi  in cussos  casos chi  su setore pùblicu no apat cunsighidu  a sa sola un'echilìbriu  bonu.

Su fatu chi s'atzessu a sa rete siat in sas manos  de " pagos canes de guàrdia" est istadu un'àteru de sos aspetos  in ue unos cantos partetzipantes ant inditadu su regulamentu guvernativu  comente positivu pro agiuare sa concurrèntzia.

Ispàtziu de libertade

Però, in generale, in s'addòviu sunt istados totus de acordu chi internèt devet èssere un'ispàtziu de libertade, e sa mègius proa de custu est su triunfu de sa rete sotziale Facebook, chi  Sarkozy l'at reconnotu  unu rolu preponderante in s'esplosione de sas rebellias  in Egitu  e in  Tunísia.

Un'importàntzia  chi   su fundadore de sa prataforma famada, Mark Zuckerberg, at chertu minimizare , narende   chi Facebook no est istadu  "nen netzessàriu nen  bastante " in su cumintzu  de su "beranu àrabu". "Si non fiat istadu Facebook, fiat istada un'àtera cosa", at afirmadu su multimillionàriu, protagoinista de sa segunda sessione  de s'addòviu.

 Zuckerberg at asseguradu chi su disìgiu  de cumpartzire esperièntzias faghet cumprèndere sa resessida bona de sa rete sotziale.

Su giòvanu imprendidore at difesu sa  "fortza democratizadora" de internèt, chi faghet a manera chi  "sas mègius ideas e sos mègius progetos essant a pìgiu" gràtzias a sos issèberos de sos internàutas.

A propòsitu  de s'intromissione de sa rete sotziale famada in sa  vida privada, su fundadore suo at naradu chi "sa gente detzidet  cales sunt sas làcanas de sa privadesa sua".


#Sarvadore Serra

» in segus