bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: INTERVISTAS
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

INTERVISTAS


28/05/2013

S'Armènia, natzione antiga semper bia

Intervista de Diegu Corràine a Sarkis Shahinian

Sa limba  armena totus la faeddant in Armènia?

Semus faeddende,  est craru, de s’Armenu orientale, distintu dae s’otzidentale e chi finas a su genotzìdiu de su 1915 lu faeddaiant in s’Armènia istòrica, a ponente de sos rios Akhurian e Arasse, in prus de sos tzentros urbanos mannos de s’ Oriente Mèdiu, chi sunt  in parte galu oe a    beru  laboratòrios culturales: Costantinòpoli (Istanbul), Gerusalemme, Su Càiru, in prus de unas cantas ìsulas  culturales che  a Parigi e mescamente in sos cumbentos  mechitaristas de Venezia (Ìsula de San Lazzaro) e Vienna. Eja, s’armenu orientale lu faeddant totus, francu forsis unos cantos abitantes chi benint dae Rùssia, chi istant in Armènia pro resones econòmicas o militares. Sa minoria de sos Yèzides, istoricamente presente in sa regione de Aparàn (a pees  de su Monte Aragàdz), e finas sas minorias minores curda e grega (custa ùrtima, oramai, assimilada de su totu) e sos azeros chi istaiant in Armènia finas  a sos chertos chi nche sunt agabbados in sa gherra 1991-1994 intre Armènia e Azerbaidjiàn, faeddant cun fatzilidade s’armenu.

 

E sos raportos  cun su russu?

In s’era soviètica, su russu fiat sa limba amministrativa, chi totus deviant connòschere e faeddare in manera perfeta. A pustis de s’indipendèntzia, otenta in su 1991, s'obligatoriedade de su russu est decàdida. Sas iscolas  de russu las  ant abolidas e custu at causadu problemas medas, ca Mosca, in prus de èssere su collaboradore istratègicu pro etzellèntzia, est finas su primu interlocutore cummertziale. Dae unu puntu de vista linguìsticu, su russu apartenet a sas limbas islavas, cando chi s’armenu tenet raighinas indoeuropeas e at tentu unu decursu autònomu cun un’ isvilupu tzurpu, comente su curdu o su farsi, in manera diferente dae su chi est capitadu pro  su tedescu e sas limbas romanzas.

 

Comente faghet sa limba armena a s’addatare a sa vida moderna?  Tèrmines internatzionales addatados impreat o ite faghet? 

Devo premìtere chi, ca est una limba indoeuropea, s’armenu est flessìbile e cuntenet raighinas diferentes  in sa matessi paràula chi, si cumbinadas, otenent unu gradu artu de pretzisione in sa definitzione de su  sinnificadu. Est craru chi una limba s’evolvet in manera proportzionale a s’isvilupu de su  pessamentu colletivu, de sa „polis“ chi caraterizat su sistema sotziale e polìticu suo. Cunforma  a su gradu de isvilupu industriale, una limba creat paràulas suas pro definire cuntzetos tècnicos cumplessos. S’istòria de sos Armenos est caraterizada dae evolutziones a tzacullita, cun arressadas repentes causadas dae invasiones de poderios istràngios o dae tràumas colletivos provocados dae istermìnios e disterros in massa. Su prus grae in assolutu b’est istadu intre sos sèculos 19 e 20, in antis cun su massacru, intre s’atòngiu de su 1894 e su beranu de su 1896, de dughentomìgia armenos, limitadu però a sas regiones chi aiant dadu   orìgine istoricamente a custu pòpulu, est a nàrrere a fùrriu  de su Lagu de Van, sas  regiones de Mush, Sassoun, Kharpet, Tzesarea de Capadòtzia, Erzerum, Akn, Kars, Ardahan. Pustis cun su genotzìdiu de su 1915/16, chi at interessadu in pràtica totu sos Armenos de s’Impèriu otomanu. Custa esperièntzia at causadu unu cungelamentu initziale de sa capatzidade evolutiva de s’armenu otzidentale, chi, però,  at torradu a cumintzare a in foras  de s’Armènia, in sa diàspora, mescamente in Beirut, Aleppo, Parigi, Marsìglia, Su Càiru, Atene, mantenende una fortalesa fundamentale chi fiat Venezia, e sighende su caminu suo a Istanbul. S’armenu orientale at sufridu un’efetu prus pagu traumàticu: su tzentru nevràlgicu s’est istesiadu a Tiflis, in Georgia (in  ue bi fiat  sa classe intelletuale ma finas econòmica e militare dae  su Setighentos a su cumintzu de su Noighentos) in Yerevan, sa capitale de sa prima e efìmera Repùblica de Armènia (1918-20). In prus,  est craru,  de sa Sede Santa de sa  cristianidade armena,   riunida in su Catolicosatu (patriarcadu supremu) de Etchmiadzin, a 12 km a nord-ovest de Yerevan e sena ismentigare Teheran, Tabriz e Isphahan, in ue si fiat istabilida dae su cumintzu de su  Seschentos una comunidade manna, deportada dae su Shà Abbas dae sa regione de su Vaspurakan (Van) e de Djougha (Nakhitchevan). S’evolutzione de s’armenu orientale est ligada a una sotziedade agrària. Petzi moende dae sa sovietizatzione de s’Armènia s’assistet finas a unu brincu de calidade de s’isvilupu linguìsticu, cun riformas – finas dramàticas, ca tropu simplificadoras – de s’iscritura, e custu at aumentadu meda sas diferèntzias mannas cun sa forma otzidentale. Unas cantas paràulas las ant torradas a leare dae sa traditzione (gràtzias a s’ isvilupu de sos istùdios, mescamente architetònicos e archeològicos, ma finas filològicos). Àteras imbentadas ex-novo. Sa literadura, sa sièntzia e s’indùstria ant registradu cunchistas de importu in època soviètica (matemàtica, astronomia, chìmica, metallurgia), sufrende una prima arressada cun sas purgas istalinianas in sa segunda medade de sos annos 30, finas a sa morte de su ditadore, in su 1953, pro torrare a cumintzare cun una fortza noa in s’agabbu de sos annos 50 e mescamente in sos annos 60, in ue est cròmpidu a su màssimu, paris cun sas artes aplicadas e, mescamente, in su panorama de un’ischidada natzionale in cuncomitàntzia cun su de chimbanta anniversàrios de su genotzìdiu, ammentadu siat in s’Armènia soviètica, siat in sa diàspora. S’indipendèntzia de Armènia, in su 1991, at postu, est craru, sa limba in cara de sas responsabilidades suas: totu cheriat traduidu: dae sos tèrmines mèigos, a sos tècnicu-industriales. Unos cantos tèrmines si podiant bortare in armenu cun fatzilidade, àteros prus pagu e duncas eja, si faghiat riferimentu mescamente a su russu e, netzessariamente, a s’inglesu e, prus pagu, a su tedescu.

 

S'alfabetu originale armenu agiuadu at sa limba a aguantare in su tempus? 

De seguru. E l’ant finas creadu in manera istratègica, pròpiu pro non permìtere s’assimilatzione de s’identidade armena, in parte in podere de s’Impèriu romanu, chi fiat a curtzu de iscumpàrrere, e in parte in podere de s’Impèriu persianu. Sa missa armena la naraiant, eja,  in armenu, ma l’iscriiant, che a totu sos testos sacros, in sirìacu (forma iscrita de s’aramàicu). Su Katholikos Sahàg su Mannu (s’ùrtimu in discendèntzia direta de Grigor Parthev, chi li naraiant s’Illuminadore, responsàbile beru de sa cunversione de s’ Istadu armenu a su Cristianèsimu a cumintzos de su   sèculu 4 ), cumprendende sas cunseguèntzias polìticas chi diat àere tentu su partzimentu de su rennu Arshakunì (sa famìlia reale chi at guvernadu s’Armènia dae su sèculu 1 p.C. a sos cumintzos de su  5), indivìduat in unu militare de intelletu lugorosu, Mesròb Mashdòtz, sa pessonalidade chi li diat àere cunfiadu sa missione difìtzile de creare un’ alfabetu nou, segadu in sas  caraterìsticas de sa limba antiga (chi li naraiant „limba literària“, in armenu: „grabàr“). A Mesrob lu custringhent a leare sos votos e duncas nche lu mandant a Ctesifonte, Edessa, Gerusalemme e Atene pro imparare su persianu, s’aramàicu, s’ebràicu e su gregu chi si bi deviat proare a ispirare  pro s’alfabetu nou. S’at a assentare pro binti annos e, in fines, a sìntesi de sos istùdios suos, presentat a su patriarca, galu biu, un’alfabetu dotadu de 36 lìteras e chi at permìtidu de bortare deretu sos testos sacros in unu còdighe suo. Custu at permìtidu sa tradutzione de testos sacros antigos chi si nd‘est pèrdidu s’originale, comente sa Bìblia de sos 70, e chi agatat in sa versione armena sa versione prus antiga   cunservada materialmente. S’armenu iscritu, duncas, est istadu una aina de traditzione no natzionale ebbia, ma finas interculturale.

 

Cuotidianos e rvistas medas tenides publicados in armenu?

Finas  inoghe tocat a distìnghere sa realidade diaspòrica dae s’Armènia. Sos cuotidianos e sos periòdicos prus mannos sunt publicados, in sa diàspora, in sas  comunidades de s’ Oriente Mèdiu (Lìbanu, Sìria, Iran, Egitu, pro  mentovare sas prus mannas), in Europa (Frantza, Grètzia, Germània, Tzèchia, ma finas in Romania), in sa Federatzione russa, in sos Istados Unidos, in Canadà, in Argentina e in Austràlia.

Sa literadura? Òperas literàrias medas si pùblicant?

Finas  inoghe tocat a distìnghere intre òperas in limba e òperas chi tratant argumentos chi interessant in manera direta sos armenos. Li fatzo un’esempru: in Itàlia, in sos  ùrtimos deghe annos, ant publicadu òperas medas, mescamente sa Guerini e assotziados, subra de sos crìmines de massa chi sos armenos ant sufridu, dae s’agabbu de s’ Otighentos finas a unu sèculu a pustis. Sa Rizzoli at publicadu unos cantos libros de Antònia Arslan, chi su primu est „S’istatzu de sa chilandra“, in ue s’autora torrat a percùrrere, sighende s’arrastu de un’autobiografia romanzada profunda, sas fases prus de importu de s’esperièntzia de su genotzìdiu de su 1915, finas a pustis de su disterru, vìvidas dae sa famìlia sua. M’ammento chi sa trama l’ant torrada a leare, pagos annos a como, frades Tavianis, chi nd’ant bogadu una pellìcula. Su matessi càpitat in Isvìtzera, in ue, foras male,  ant creadu un’impresa editoriale noa, Metis presse, chi pùblicat mescamente òperas de sagìstica in frantzesu a pitzu de temas sotziales atuales, ma finas  a propòsitu de sa memòria in generale. Ma s’esigèntzia de s’esprìmere b’est finas in àteras partes de Europa (Frantza, Rùssia, Inghilterra, Romania) e de su mundu. In Armènia sa produtzione literària, a dolu mannu, s’est fata prus pòvera mescamente pro more de sas    difficultades econòmicas de sa populatzione, chi peleat, foras male,  a comporare su giornale, podides pessare unu libru ... Ma est su discursu culturale chi est connoschende una paràlisi perigulosa.

Medas sunt sas tradutziones in armenu dae àteras limbas?  

Fiat  una pràtica avantzada meda intre su 1969 e su 1980 e chi durat finas a como, belle chi, pro sas resones chi apo naradu, est torrada in palas.

 

Cales sunt sos autores prus de importu?

A nd’elencare calicunu  diat èssere  a fàghere unu tortu a sos àteros. In antis de totu,  non podimus  ismentigare sos clàssicos, dae Movses Khorenatsì, a   Mesrob Mashtoz etotu, imbentore de s’alfabetu, a Grigòr Naregatzì, Nersés Shnorhalì, o Mkhitar Kosh, colende  dae sos autores de su romantitzismu tardu comente Khatchadur Abovian, Mikael Nalbandian, Ghevond Alishan e cròmpere, tando,  intre s’Ottighentos e su Noighentos, a Hovhannes Tumanian, Raffi, Missak Medzarentz, Vahan Terian e sos autores prus mannos de s’Armènia istòrica, medas de custos massacrados durante su Médz Yeghérn (su Crìmine Mannu, espressione idiomàtica armena per definire su genotzìdiu de su 1915) in mesu de custos Daniel Varoujan, Krikor Zohrab, Rouben Sévag, Siamanto petzi pro nde mentovare calicunu, sighende cun Yeghishé Tcharentz, Yervand Odian, Avetik Isahakian, Vahan Tekeyan, Costàn Zarian, Hagop Oshagàn, colende duncas a sos  annos 50 e 60, cun sos autores prus mannos de s’Armènia soviètica comente Kévork Emin, Hamo Sayan, Paruyr Sévag, Hovhannes Shiraz, Silva Kaputikian e Razmig Davoyan e cròmpere a dies de oe, mancari a largu tale talentu de sos primos, cun Vahakn Grigoryan, Rouben Hobsepyan, Rouben  Khandjyan, Hratchia Tamrazyan e cun giòvanos promitidores comente Levon Khchoyan, Aram  Pachyan o Sona Van. Non cherent ismentigados , est craru, autores chi ant dadu un’agiudu mannu a sa cultura universale, comente Komitas o William Saroyan.

 

Ite logu tenet in sa vida de como sa tragèdia de s’istermìniu?

Est fundamentale, mescamente pro sa diàspora chi est sa cunseguèntzia direta de sa deportatzione. Non b’at una famìlia armena in su mundu chi su genotzìdiu no l’apat tocada in manera direta. Custa presèntzia faghet parte de s’ADN nostru. Su Médz Yeghérn  no est istadu elaboradu, sos mortos no ant tentu un’interru dinnu,  e su tràuma s’est perpetuadu in sas levas  posteriores. Chie at isseberadu de rimòvere in manera cumpleta custa esperièntzia (a su nessi a livellu intelletuale), chie l’at trasformadu in òdiu, in pagos l’ant pòtzidu parare fronte cun sos mèdios giustos. Su male at lassadu tratas indelèbiles in su pranu psicològicu, chi in medas sunt istadas somatizadas. Calcunu no at aguantadu su dolore e s’est mortu a generatziones de distàntzia, àteros ant isvilupadu indiferèntzia o, foras male,  sunt istados assorbidos in una dinàmica de assimilatzione impossibile de evitare ca sa cultura dominadora at tentu una vitòria naturale. Calicunu, foras male, at isvilupadu un’òdiu dae sas intrannas de sa gente sua, chi at pretzisamente sessadu de èssere „sua“ pro custas pessones ...

 

Sos giòvanos, cussèntzia tenent de sas tragèdias coladas? 

Eja, comente apo naradu in manera cussente o incussente.

 

 Sos giòvanos su sensu de s’identidade natzionale tenent, o finas issos dae sa globalizatzione sunt atirados?

Sa globalizatzione non tenet caràtere passivu o intransitivu. E mescamente no est unu fenòmenu chi dia chèrrere caraterizare in sensu negativu o positivu, ca dipendet dae s’individu comente unu si ponet in cara de unu fenòmenu gasi. A isvilupare in sa  diàspora unu sensu de identidade natzionale tenet unu no isco ite de ischitzofrènicu, chi est pròpiu de totu sos pòpulos chi istant a tesu dae sa terra issoro. S’identidade natzionale colat dae s’identidade culturale, chi est sa prus difìtzile de propònnere a unu giòvanu chi àbitat  totu sas istitutziones de sa cultura dominadora. Sa bena printzipale est, in manera netzessària, sa famìlia, duncas sas istitutziones religiosas (balet finas – paret paradossale ma est sa realidade, e gasi fiat finas in su territòriu de nàschida  - pro sos non credentes), mancari meda dipendat dae s’intelligèntzia e dae  s’abertura de sos responsàbiles religiosos ma finas  e mescamente dae sas ghias ispirituales ativas in cussu mamentu pretzisu, e, pro sa de tres resones,  dae s’esistèntzia possìbile  de iscolas comunitàrias.  In Venezia, pro nàrrere, finas a unos dòighi annos a como bi fiat su collègiu armenu Moorat-Raphaël, guvernadu dae sa Cungregatzione de sos Padres Mechitaristas (catòlicos), ma chi at dèvidu  cungiare pro difficultades finantziàrias causadas dae sa pagu frecuèntzia. S’istòria  de su collàgiu tenet un’interessu mannu: unos cantos intelletuales armenos b’aiant istudiadu. Ma, pro resones  de logu, como no est cosa de b’andare prus a fundu. Belle gasi, mancari apant  una comunidade reduida, sos armenos de Itàlia fiant privilegiados in custu sensu. Àteros collègios mechitaristas bi nd’aiat in Vienna, Parigi,  Buenos Aires e  Istanbul. Custu ùrtimu est s’ùnicu, paris cun su de  Argentina, a èssere abbarradu ativu. Bi nd’at àteros, in   Oriente Mèdiu e in sos Istados Unidos, chi los ant creados sas comunidades, sos partidos polìticos (in antis de totu s’Universidade Haygazian de Beirut, in Lìbanu) o s’Unione Generale Armena de Bonufàghere.

Est in famìlia chi bi podet èssere mescamente    su dibàtidu de s’’apartenèntzia, de su sinnificadu culturale de sa limba e de s’identidade. Unu caminu a palas in segus (unu giòvanu chi detzidat - belle essende de orìgine armena ma cun una famìlia chi, pro una resone  o pro un’àtera, no est resessida  a l’acumpangiare in custu caminu de apropiatzione culturale e natzionale – de s’interessare a sa   cultura sua de autodidata) si verìficat in casos raros meda. Ma càpitat! Si tratat „petzi“de agatare sas benas giustas.

S’identidade polìtica colat finas in sa possibilidade de s’identificare cun ghias chi si rèputent tales. Personalidades de sa diàspora e mescamente de sa Repùblica de Armènia chi apant a beru carchi cosa de dare, in su pranu intelletuale e istratègicu, cun abertura de visiones in su tempus venidore, chi apant ideas craras a pitzu de su progressu econòmicu e industriale, culturale e formativu, ma finas militare. E dae ue essat a pìgiu integridade morale. No so narende nudda de nou. Imàgino chi pro sas italianas e sos italianos bàgiat su matessi arresonu.

 

Pro ite   sa Turchia resistet a reconnòschere s’ istermìniu de sos Armenos?

Ca  a reconnàschere su genotzìdiu de su 1915 diat cherrère nàrrere a torrare a pònnere in chistione s’identidade de sa Turchia moderna, chi s’istrutura sua sotziale, polìtica e econòmica si fundat pròpiu in sa „resessida“ de custu crìmine de massa, abbarradu impunidu. In prus, custu reconnoschimentu diat chèrre nàrrere a abèrrere su capìtulu   de sas  riparatziones, a totu sos livellos, dae cussas econòmicas a cussas territoriales, pròpiu su chi sa Turchia timet de prus. Como tocat a sas  classes polìticas de sas tres partes (in mesu de custas finas sa diàspora armena,  ca interessada in manera direta e non rapresentàbile – pro resones craras – dae sa Repùblica de Armènia) creare unu terrinu apropiadu pro afrontare custu discursu. In Turchia, a pustis chi unos cantos editores animosos, comente sa Belge de Istanbul, ant cumintzadu a publicare in sos annos 90 istùdios a pitzu  de su genotzìdiu in unos cantos romanzos,  s’astra at cumintzadu a si truncare. Ma est cun s’assassìniu de Hrant Dink, su caporedatore de s’ ebdomadàriu armenu Agos de Istanbul e mescamente cun sa reatzione forte de sa populatzione (prus de 200 000 pessones in s’interru suo, cun iscritas comente: «Semus totus Hrant Dink, semus totus Armenos» - est a nàrrere messàgios chi petzi carchi annu in antis diat èssere istadu impossìbile a imaginare) chi s’est assìstidu a una furriada bera, ca sa sotziedade tzivile turca at cumintzadu a s’interrogare in iscala manna subra de sa  veridade de su chi est capitadu in su 1915 e a meledare subra de sa negatzione de Istadu praticada finas a oe.

 

E sos raportos bostros cun sos Curdos, chi ant agiuadu sos Turcos in s’istermìniu?

Su raportu intre Curdos e Armenos at connotu isvilupos  diferentes e no est de sos prus fàtziles. Sas tribùs curdas chi istant in su matessi territòriu de sos armenos non solu ant “agiuadu” intre sos sèculos 19 e 20   su Guvernu turcu a eseguire su genotzìdiu, ma sunt  istados sa „longa manus“ de sas  autoridades pro cummìtere pròpiu s’etzìdiu. Ma sos Curdos si sunt abbigiados de sa finalidade bera   de su  Guvernu giai dae su 1925, cando Mustafa Kemal at fatu impicare sos capos de tribù prus mannos acusende·los de separatismu. Su massacru de Dersim (oe Tunceli) intre  su 1937 e su 1938 – chi nch’at giutu a s’istermìniu de unu nùmeru inclùdidu intre sas 40 000 e sas 80 000 pessones, pro su prus  Curdos,  ma chi in mesu issoro b’aiat finas   armenos medas sobravìvidos dae su 1915 e "curdizados" pro assimilatzione fortzada – at craridu in manera definitiva s’idea de Ankara de turchizare in manera cumpleta s’Anatòlia, una pràtica chi est sighende finas como, cun prus de tremìgia bidditzolos curdos isboidados o destruidos. In sos annos 80, sas fortzas polìticas curdas disterradas ant reconnotu sas responsabilidades de sos Curdos in s'atuatzione de su genotzìdiu. Est petzi  de pagas dies a como sa decraratzione de unu de sos esponentes prus mannos de sos Curdos de Turchia, Ahmet Turk (deputadu in su Parlamentu de Ankara e vitzepresidente de su BDP, su Cungressu de sa Sotziedade Democràtica, pro curdu) chi pedit iscusa a sos Armenos pro sa parte de primu pranu tenta dae sos Curdos in su genotzìdiu, e prètziat su Primu ministru turcu Regip Tayip Erdogan a fàghere su matessi. Oe, su sìndigu de Dyarbakir, sa metròpoli curda prus manna cun pagu prus de unu millione de abitantes, est su promotore de initziativas medas culturales e politìcas diretas a unu torròngiu in paghe de Curdos e Armenos. In custa tzitade, in sos ùrtimos duos annos b’at àpidu cunferèntzias internatzionales chi teniant comente argumentu su 1915. Torro a nàrrere: totu custu fiat imaginatzione pura galu pagos annos a como. Sas dinàmicas sunt atzelerende meda prus de cantu  esponentes medas de sa diàspora armena resessant  in manera efetiva a cumprèndere e custu est capitende, b’at de notare, como chi s’est acurtziende su de chentu anniversàrios de su genotzìdiu, chi est in su 2015.

 

E sas relatziones bostras cun sos paisos a curtzu, inclùdida sa Rùssia? 

Sos Paisos a  curtzu a s’Armènia dant logu a relatziones cumplessas meda: sa Georgia in su Nord (cun una minoria armena forte in  sa regione Samtkhe-Javakheti), s’Iràn in su Sud, e s’Azerbaidjian in s’Est e finas  sa Turchia in s’Ovest. Cun custos ùrtimos duos Paisos sa frontera est cungiada. In particulare, cun Baku s’Armènia est in raportos bellicosos pro more de su cunflitu chi interessat su Karabagh montaninu. Su cunflitu at esplòdidu cando custa regione – attribuida dae Stalin in su 1923, a pustis de sa sovietizatzione de su Transcàucasu, a s’Azerbaidjian – at  detzìdidu in freàrgiu de su 1988 s’autodeterminatzione sua  e l’at santzionada in nadale de su 1991 cun unu referendum populare. Sos raportos cun sa Turchia ant connotu unu cumintzu de torròngiu in paghe dae su 2007, cun sa firma in santugaini de su 2009 de sos chi sunt connotos comente sos Protocollos de Zurigu – chi deviant permìtere s’abertura de sas fronteras  e s’istitutzione de raportos diplomàticos intre  sos duos Istados – chi sos Parlamentos rispetivos no ant ratificadu. Su genotzìdiu de su 1915 e sa gherra  de su Karabagh sunt galu   sos ostàculos prus mannos pro una solutzione possìbile de custu cunflitu longu. Sa Rùssia est un’alliadu istratègicu importante meda   de s’Armènia (chi faghent parte, paris cun   Bielorùssia, Kazakhstan, Kirghizistan e Tagikistan, de s’Organizatzione pro su Tratadu de Seguresa Colletiva CSTO, una casta de alliàntzia istratègica contraposta a sa NATO) chi tenet un’influèntzia manna in  totu sos aspetos istratègicos, moende dae su controllu de sas fronteras cun sa Turchia e s'Azerbaidjian, a s’infrastrutura energètica, industriale e de sos trasportos e chi como diat chèrrere impònnere  finas  una casta de ispàtziu comunu interdoganale connotu cun su nùmene de Unione euroasiàtica. A nàrrere su beru, no isco cantu custa adesione potzat resurtare profetosa pro s’Armènia.

 

Cale est su tzimentu, su fundamentu, de s’ identidade natzionale bostra?

Sa limba, sena duda peruna, e sa cultura chi nde derivat. Sa religione, est craru,  est un’elementu culturale tzentrale, una de sas colunnas identitàrias: ma, comente apo giai naradu, dipendet meda dae s’integridade de su capu ispirituale, in totu sos grados, e dae sos valores chi resessit a veiculare in sa Natzione. Non comente ùrtima cosa, s’ istòria comuna e s’esperièntzia tràgicas e pro unos cantos ghetos, afogadora  de su Médz Yeghérn e, pro cantu contradittòriu potzat pàrrere, sa negatzione sua. Sas autoridades turcas non sunt galu resessidas a cumprèndere chi neghende il genotzìdiu sunt allarghende ad aeternum su mamentu de su torròngiu in paghe intre sos duos pòpulos, ca custu cumportamentu negat sa realidade etotu de sa diàspora armena e nde cheret pònnere in duda s’identidade.

 

Comente est, como, sa situatzione polìtica in Armènia?  

A pustis de unu mamentu importante de sìntesi, chi b‘est istadu in sa segunda medade de sos annos 80 e chi at fatu nàschere su movimentu indipendentista ghiadu dae su chi diat èssere devènnidu su primu presidente de Armènia, Levon Ter Petrossian, sa classe polìtica armena no est istada bona a bogare profetu dae sos isvilupos de sa gherra  pro su Karabagh montaninu, e, mescamente,  no at cunsolidadu s’arresonu polìticu chi s’est isvilupadu in una base democràtica forte. Pràticas oligàrchicas si sunt fatas sa règula in su pranu econòmicu e polìticu e su Paisu at connotu, dae su cumintzu de sa (ri)fundatzione sua, un’èsodu mannu chi l’at ispogiadu de siendas medas, umanas, intelletuales e sientìficas, vanifichende s'entusiasmu de su cumintzu dadu dae s’isperu democràticu. Sas gherras de podere chi si sunt isvilupadas a fùrriu de printzìpios finas demagògicos relativamente a sa solutzione de su problema de su Karabagh no ant permìtidu de raighinare valores politìcos in antis de totu in sos partidos e duncas in sa  populatzione, creende unu clima de discunfiàntzia a pitzu de sos ghiadores.  A pustis de su masscru  in Parlamentu de su 27 de santugaini de su 1999, cando unu grustu de assaltu formadu dae chimbe pessones est intradu a poderiu ochiende  oto pessonalidades  chi in mesu issoro bi fiant su Primu Ministru Vazgen Sargsyan (elementu tzentrale in sa creatzione de s'esèrtzitu) e su Presidente de su Parlamentu Karen Demirtchian (ex segretàriu de su Partidu comunista de s'Armènia soviètica), sa classe polìtica e su Paisu ant sighidu a vìvere in sa pagu seguràntzia e mescamente in s’assèntzia de una ghia bera.  Sos duos Presidentes de sa Repùblica chi sunt bènnidos unu infatu de s’àteru, Robert Kotcharian e su chi b’est como, Serj Sargsyan, non  sunt istados a tretu de guvernare sa situatzione e ant imbertu su Paisu semper de prus in sos bratzos de sa Rùssia, lighende·nde su destinu polìticu, econòmicu e militare in manera belle inscindìbile dae Mosca. Finas a livellu ispirituale, a  pustis de sa morte de su Catolicos Karekin 1 e mescamente sa de su predetzessore suo, Vazgen 1, sa Crèsia apostòlica armena, autotzèfala che a sa georgiana, no at connotu una figura carismàtiva bera e de grandu integridade  a ue si pòdere riferire finas in su pranu èticu, in prus de cussu religiosu.

 

Cales partidos b’at? 

M’apo a limitare pretzi a sos chi sunt rapresentados in Parlamentu (monocamerale, 131 iscannos), in òrdine de importàntzia: su Partitu Republicanu (69 iscannos), ghiadu dae su Presidente de sa Repùblica atuale, de casta natzionale-populista e chi l’ant ammìtidu in su Partidu Popolare Europeu (PPE). Est caratterizadu meda dae tendèntzias conservadoras e  egemònicas. Totu sos funtzionàrios de s’Istadu, dae su Presidente de su Parlamentu, a su Primu Ministru comente sa majoria assoluta   de sos ministros nde faghent parte, ma finas sas personalidades chi guvernant s’economia, chi àteru no est si no  un’oligarchia. In su segundu postu agatamus Armènia prospera (37 isannos), che nche torrat a s’oligarca Gagik Tsaroughian, su presidente de sa Federatzione oliìmpica armena, chi in su pranu polìticu non si distinghet in nudda dae su primu, ma comente issu est interessadu dae sa gherra pro su podere. Tsaroukian, in unu primu tempu cunsideradu de seguru su disafiadore in sas eletziones presidentziales de su presidente in essida Sargsyan, at detzìdidu in una manera curiosa a beru, in antis de s’agabbu de s’annu, de non si presentare. S’eminèntzia murra de su partidu est su segundu presidente de s’Armènia, Robert Kotcharian, su prus probianu a Vladimir Putin pro istile de Guvernu, pro interessos polìticos e mescamente econòmicos. Dae duos annos a custa ala si b’est agiunta sa presèntzia de s’ex ministru de sos afares èsteros, Vartan Oskanian, òmine de intùitu polìticu bonu chi at fundadu una prataforma de cumcàmbiu meda “populare”, chi si narat Civilitas  e chi sa resessida sua at iscadenadu s’inchietesa de su partidu in su podere, chi est faghende de totu pro l’indebilitare pesende dudas a fùrriu de su finantziamentu de custu Grustu de Espertos. Finas custu partidu est in su PPE. Sighit su Cungressu natzionale armenu (CNA, 7 iscannos), una coalitzione de unos cantos partidos de s’opositzione de mannàrias diferentes, primu in mesu de totus su Movimentu natzionale armenu, chi nche torrant a su primu presidente de s’Armènia, Levon Ter Petrossian, pessonalidade carismàtica e de grandu pesu culturale, chi in unu primu tempus aiat lassadu a un’ala sa polìtica, lassende sa càrriga sua in freàrgiu de su    1998. Su credo polìticu suo si podet sintetizare in  su promovimentu de un’ Istadu de deretu craramente liberista e chi at proadu a si coalizare, in Parlamentu, cun Armènia prospera, fallende in s’intentu suo ca tenet un’istile polìticu in totu diferente, ma mescamente ca su partidu de Tsaroukian no l’at chertu sighire in una lògica de coalitzione contra a su presidente de como Sargsyan. Fiat cròmpidu a su bèrtighe suo in su mese de martzu de  2008, est a nàrrere in sas ùrtimas eletziones presidentziales caraterizadas dae violèntzia manna meda praticada in regìmene de istadu de urgèntzia contra a sas protestas tziviles dae bandas de su presidente in essida Kotcharian e chi b’aiant postu sa vida deghe pessones. Ter Petrossian at detzìdidu de non si presentare comente candidadu in sas  eletziones presidentziales benientes. Sighende sos cunsensos, su de bator partidos est sa Federatzione rivolutzionària armena (FRA, 5 iscannos), s’ùnicu de sos partidos istòricos armenos (fundadu in ghennàrgiu de su 1890 in Tiflis) a èssere rapresentadu  in su Parlamentu de como. Fiat nàschidu pro difèndere sos interessos natzionales de s’Armènia istòrica. Faghet parte de s’internatzionale sotzialista, belle chi tenet un’imprenta natzionalista crara, e est afiliadu a su Grupu sotzialista in su Cussìgiu de Europa. Alliadu, in antis, de su Guvernu chi si fiat formadu a fùrriu de su presidente Kotcharian, su FRA a  detzdidu de amparare su presidente de como finas a sa firma de sos Protocollos de Zurigu, cando at detzìdidu de essire dae sa coalitzione guvernativa ca si intendiat traìghidu dae sos duos documentos cunsiderados dannosos pro sos interessos natzionales de sos Armenos. Est in pèrdida neta de cunsensos   e at detzìdidu de non presentare perunu candidadu in sas presidentziales benientes. Su   distacu suo  dae su Guvernu de como s’opositzione no l’at leadu mai meda in su sèriu, ca su cumportamentu suo est caraterizadu dae unu misturitzu de interessos a fùrriu de sa figura de su presidente de como. Arribbamus duncas a su  Partidu Eredidade (5 iscannos), ghiadu dae Raffi Hovannesian, un’ avogadu nàschidu in Califòrnia dae una famìlia de istudiosos, e chi fiat istadu su primu ministru de sos afares èsteros suta de su Guvernu in su tempus de sa presidèntzia de Levon Ter Petrossian. In su pranu programàticu, in pràtica non tenet peruna diferèntzia cun su CNA, ma est tributàriu de una cuncurrèntzia de pessones e non de ideas, finas issu in pèrdida manna de cunsensos. Hovhannesian at detzìdidu de leare parte  in sa cuntierra presidentziale. In fines tenimus Istadu de deretu (6 iscannos), alliadu de su Partidu republicanu e chi sa ghia sua, Arthur Baghdassarian, ex Presidente de su Parlamentu,  oe est Segretàriu de su Cussìgiu pro sa seguresa natzionale. Custu partidu, chi at pèrdidu cunsensos medas dae sas ùrtimas eletziones,  est a tesu meda dae  aplicare sos printzìpios chi dant, foras male, su nùmene a su colletivu suo. Si definit de tzentru ma,   a sas beras, est prontu a adderire a cale si siat coalitzione bastet  chi mantèngiat una presèntzia efìmera in su Guvernu. B’at, in prus, unu muntone de partidos prus minores chi non sunt rapresentados in s’Assemblea natzionale, chi balet sa pena de nd’ammentare duos: s’Unione pro s’Autodeterminatzione Natzionale, ghiadu dae Paruyr Hayrikian, unu dissidente in època soviètica disterradu in antis in Etiòpia e pustis in sos Istados Unitos e chi como est alliniadu meda in  positziones pro otzidentales. Hayrikian, como candidadu  pro sa presidèntzia de sa Repùblica, est istadu vìtima   pagas dies a como de un’atentadu e, pro bonaura,  est istadu petzi fertu. S’àteru est su Movimentu Sardarabàd (dae su nùmene  de su paris chi in maju de su  1918 est istadu teatru de una battalla intre sas fortzas turcas e cussas armenas e in ue custas ùrtimas sunt resessidas a arressare s’avantzada de sos inimigos, una vitòria chi nch’at giutu a sa creatzione de sa prima Repùblica armena), chi non leat parte in peruna votatzione eletorale e chi at detzìdidu de s’impinnare cun unu traballu de prossimidade cun sa populatzione pro su rispetu de sos deretos tzìvicos (legales e umanos) de su tzitadinu e pro una riapropiatzione de sa cunfiàntzia de su pòpulu in sas autoridades in antis de totu giurìdicas e, tando,  polìticas.

 

E sa situatzione econòmica e sotziale?

S’Armènia est un’Istadu chi non tenet essidas a su mare. Est unu Paisu fundamentalmente agrìculu cun un’indùstria no isvilupada bastante. In mesu de sos setores de   punta bi sunt su mineràriu, s’agricultura, su turismu (cun unu potenziale mannu de isvilupu galu inesploradu). A pustis de sos ùrtimos acordos de collaboratzione istipulados cun sa Rùssia, si isetat un’aumentu mannu de atividades in su campu de s’indùstria bèllica. Un’àteru setore istratègicu est su de sa produtzione energètica. S’Armènia produit prus energia de canta no nde  cossumet, gràtzias finas a sa tzentrale nucleare de Medzamor e de sa produtzione de energia idroelètrica. Belle gasi, sos  guvernos chi sunt bènnidos unu infatu de s’àteru dae su 1991 a oe non sunt resessidos a creare sas bases pro un’isvilupu econòmicu sustenìbile e a gherrare contra a sa corrutzione, finas e mescamente in intro de s’amministratzione pùblica. Sa paga – pro non nàrrere nulla – cunfiàntzia de sa populatzione in su sistema giuditziàriu e polìticu, unu sistema de istrutzione chi at sighidu a torrare in palas in sos ùrtimos annos – cun ìsulas de etzellèntzia pagas a beru - unu sistema ermèticu de assuntziones e una redistributzione de sa richesa inesistente nch’ant giutu  giòvanos medas e, fenòmenu nou, giòvanos de sas classes prus ditzosas, mescamente in su setore de sas impresas minores e mèdias, a lassare su Paisu. Si càrculat chi dae su 1991 prus de 800 000 pessones ant mòidu dae Armènia. Bi cheret a  creare prospetivas noas, mescamente  pro sos giòvanos, e a fàghere prus cumpetente e seguru su sistema sanitàriu, ca non b’at unu regìmene assegurativu obbligatòriu contra a sas maladias  e a sos infortùnios. Si bidet chi benit male a àere sas ideas craras a pitzu de sos mèdios de  investire in sos setores diferentes cun s’incògnita de sa gherra semper apostada  in palas de sa contonada. Finas pro custu, at a èssere una tarea de su Guvernu beniente a elaborare unu programa chi paret fronte a sas incògnitas sotziales prus mannas, impinnende·si  in  antis de totu pro sa seguresa ma finas pro s’otenimentu de sa pace.

[dae Eja 13]


#Sarvadore Serra

» in segus