bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: INTERVISTAS
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

INTERVISTAS


19/05/2012

S'Alighera: sa mùsica de s'ànima

Intervista de Diegu Corràine a Franca Masu

Ite relatzione tenes cun sa limba tua?

A iscobèrrere sa limba de sas raighinas tuas cando nche ses giai manna no est sa matessi cosa de l’àere connota a pitzinna. E est pròpiu dae custu puntu chi chèrgio cumintzare: dae un’addòviu mannu chi s’est fatu iscoberta manna.

Semper m’ant incantadu sas limbas de sos àteros logos, forsis  ca, a pitzinna, deo espressaia sa  passione mea prus manna de sa vida mea: a cantare.

A cantare! Comente t’est nàschida custa passione?

Potzo ammentare chi tenia noe annos cando faghia s’imitatzione de sas cantzones istràngias, istrochende su sonu de s’inglesu o de su frantzesu, ca totu custu fiat comente unu mistèriu pro mene, belle unu giogu. E cando apo aconcadu a cantare sos primos modellos de jazz, devo atrogare chi non semper conoschia in manera perfeta sas paràulas, ma giogaia cun s’atitùdine e predispositzione particulare mea a s’imitatzione fonètica. Totu custu finas cando s’est tratadu petzi de m’ispassiare…

E cando est chi ti ses dedicada cun s’ànima e cun su corpus a s’aligheresu?

Sas cosas càmbiant e pro  mene sunt cambiadas meda cando m’est bastadu s’ànimu de m’acurtziare a sa limba aligheresa. Pro mene, so faeddende de sa medade de sos annos 90, s’aligheresu fiat petzi una cosa de famìlia, acorrada in un’àmbitu populare meda, in mesu de  totu cussos aligheresos chi deo abbaidaia cun ogros distacados; però non fiat una sensatzione de distacu negativu o de discunfiàntzia; si in casu, cussa  limba rapresentaiat pro mene unu mundu a bandas, unu mundu in foras  de mene, ie ue deo pessaia chi non diat àere potzidu intrare mai pro su fatu craru meda e elementare chi nemos mi l’aiat imparada…e deo, a sa sola, no ischia comente fàghere a l’imparare; o, forsis,  a la nàrrere prus crara, galu non cheria.

Ite idea t’aias fatu de custa limba?

Tenia un’idea curiosa in  intro meu: chie faeddaiat in aligheresu mi pariat prus cuntentu,  mi pariat chi leaiat parte  in sa vida in manera diferente; mi pariat  prus ricu.

Duncas, cando intendia in sa ràdiu cantzones in aligheresu o andaia a teatru e bidia sas cummèdias populares, fia cuntenta de s’ ispassiòngiu de sos àteros e, in su  matessi tempus, intendia unu pagu de delusione: non podia cumprèndere in manera cumpleta, ca non tenia sa “crae” pro intrare. E, belle gasi, s’aligheresu a bellu a bellu fiat prenende sa vida mea e in segretu mi fiat cramende. Comente chi esseret unu destinu.

Pròpiu unu disafiu con tegus etotu, duncas!

Eja! M’ammento s’alligria istremenada chi apo intesu cando apo detzìdidu de fàghere custa iscumissa: a imparare s’aligheresu e, mescamente, a pòdere cantare in algheresu. Duncas, duos issèberos: unu culturale e unu artìsticu. 

 

 

Ostàculos, dificultades?

No est istadu fàtzile pro nudda. Apo chertu istudiare totu su chi apo pòtzidu e so andada a unas cantas iscolas, mancari pro pagas letziones: su tantu de imparare unu pagu de gramàtica e sa pronùntzia.

Ite t’at agiuadu?

Pustis, s’amore pro s’aligheresu mi nch’at bintu. Ca de un’amore beru si podet faeddare. Unu sentimentu gasi fundudu chi m’at fatu finas sufrire meda.

E sa proa de su de presentare a su pùblicu su resurtadu  de s’iscumissa tua?

M’ammento chi, sas primas bias chi apo pòtzidu leare parte in unos cantos festival in Catalugna,  connoschia a mente petzi sos bìculos chi dia àere dèvidu cantare, ma non fia a tretu de torrare imposta a sas pregontas de sos giornalistas: non fia mere de sa limba e galu devia pessare in italianu e traduire cun sa mente in aligheresu…unu disacatu!

Ma, in fines, as postu marrania e t’est andada bene!

Eja. Como su cuntentu meu prus mannu   est su de àere otentu unu gradu de conoschèntzia linguìstica bonu a beru, dia nàrrere. Ca  sos istùdios e sos aprofundimentos no agabbant mai…e cun umilidade meda, però finas cun un’alligria manna, naro chi oe, a s’ispisso, m’abbìgio chi so pessende in aligheresu e, cando iscrio sos testos pro sas cantzones meas, lu fatzo deretu in sa limba  mea.

 

Mi pesso  a cantu ses cuntenta!

Custa est istada una cunchista e mi intendo prus rica, prus cumpleta  e, mescamente, creo semper de prus chi sa mùsica siat un veìculu immediadu, un mèdiu pro fàghere cròmpere, paris cun sas paràulas, emotziones e sugestiones;  duncas,  ispero de èssere resessida a dare s’agiudu meu minore a sa vida culturale de sa tzitade, aberende, in su matessi, unu caminu de internatzionalizatzione a sa cantzone in aligheresu.

Ma s’aligheresu comente limba no est in pelea? Non pessas chi ses arribbada tropu a tardu?

Pesso, ispero, chi nono. Bi tèngio a torrare a pònnere in craru custu aspetu ca, cun unu pagu de romantitzismu, chi non faghet dannu cando si faeddat de un’argumentu gasi delicadu, m’aiant naradu chi, a bias, sas paràulas s’ismalàidant e si nche morint. S’ismalàidant de maladias incuràbiles comente sa retòrica e s’olvidu. E, cun issas,  si nche morint sas paritstòrias chi contant. Faeddende cun modèstia, proo a dare s’agiudu meu pro chi s’aligheresu siat una limba bia!

No as a èssere ruta finas tue in sa retòrica de sas “raighinas”?

Dia nàrrere chi nono. Sigomente de sas raighinas non si nde podet fàghere a mancu pro vìvere, cadaunu devet cuerrare sos ammentos suos e, duncas, los devet cumpartzire pro li torrare  prus vida a su chi semus istados e a totu su chi amus a èssere. 

Duncas nos  cunfirmas chi non faghimus male a difèndere e a fàghere crèschere sas identidades nostras?

Pròpiu comente naraiant sas notas de sa coberta de s’album meu “Alguìmia”, impitende sas paràulas de su grandu iscritore sardu Frantziscu Masala :  “…Descrie su giardinu tuo e t’as a fàghere universale”.

S’Alighera est su giardinu. A cantare sas melodias antigas suas cheret nàrrere, pro mene, a dare vida a cussas paràulas chi contant una veridade, unu vìvidu, un’istòria. E est cun mannia e passione chi las propòngio a totu su mundu e, paris cun sas cumpositziones meas, si faghent parte integrante de mene matessi, devenint sa vida mea etotu.

Custa intervista la semus faghende a pagu tretu dae sa cunferèntzia intitulada “Paraules sentides”. Ite cherent nàrrere, pro tene, custas duas paràulas in aparèntzia elementares?

Las podimus cumprèndere in duas maneras: “Paràulas intesas”, pro nàrrere chi las apo imparadas ascurtende·las, e “sentidas” pro nàrrere chi las sento, las tèngio in su coro comente chi esserent istadas semper meas.

Cada paràula chi canto m’at faeddadu de bellesa, m’at faeddadu cun una poesia sùtile de disìgios e de nostalgias,  m’at  trasmìtidu alligria e tristura; in fines, m’at donadu vida. E est pro custa resone chi totu custu oe faghet parte de sa  vida mea matessi. E deo, cun sa boghe mea, la potzo trasmìtere a àteras pessones, a chie si siat.

Non crees chi semus lassinende in sa poesia, chi nos semus allarghende dae sa realidade?

Non pesso chi siat gasi. Creo in sa dimensione cuncreta de s’isvilupu possìbile de sa limba nostra, chi, tando, potzat lassare logu finas a sa poesia, ca una limba bia non si podet sarvare petzi cun sa poesia. Pro custu, cunfio meda a beru in su fatu chi in S’Alighera mandent a dae in antis  una pranificatzione cuncreta de polìtica linguìstica, in antis de totu dae bandas de s’Amministratzione, pro chi si impinnet a valutare e cuntzentrare isfortzos  finalizados a programas chi previdant sa defensa e sa difusione cumpletas de su patrimòniu linguìsticu de S’Alighera, in s’àmbitu turìsticu, de seguru, ma, mescamente, in sos cuntestos culturales  e de s’insinnamentu.

Mustras una cuncretesa chi mancat a “non poetas” medas! 

M’agradat chi lu pesses. S’aligheresu comente patrimòniu identitàriu e, duncas, culturale, diat dèvere  intrare prus a fundu in sas cussèntzias de sos tzitadinos e custu si diat pòdere realizare cando l’ant a pònnere comente matèria de istùdiu in sas iscolas de cada òrdine e gradu. So cuntenta a beru chi custa idea siat giai in caminu pro si fàghere realidade. A pustis de sos degheoto annos cadaunu at a èssere lìberu de  si magonire un’istùdiu prus o mancu aprofundidu.

Ite  li naras a chie vivet sa sardidade in manera trista e cungiada, o cultivat un’identidade priva de limba?

Si podet vìvere s’identidade pròpia e su sensu de apartenèntzia sena s’intèndere in gàbia; prus a prestu, si devent vìvere custas cosas cun lebiesa, ispìridu de curiosidade, mente aberta a sa modernidade e, mescamente, si devet cumprèndere chi custu at a èssere un’ irrichimentu chi at a pòdere abèrrere ghennas medas, non pro unu venidore de traballu ebbia, ma finas in riferimentu a una richesa personale, agiuende,in custa manera, a dare vida longa a s’ascusòrgiu chi totus tenimus in manu: sa limba aligheresa e finas sa limba sarda, chi est sa limba natzionale de sos Sardos. 

[dae Eja n. 10 , martzu abrile 2012] 

  




#Sarvadore Serra

» in segus