bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: INTERVISTAS
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

INTERVISTAS


11/01/2012

Su caminu longu de La patrie dal Friûl

Intervista de Christian Romanini a Dree Valcic

Su Diretore, sunt duos annos chi l’ant isseberada  pro ghiare La Patrie dal Friûl. Cale est sa prima cosa chi li benit a conca pessende a su cumintzu?
Sa responsabilidade e s’onore de dirìgere sa rivista bera de su pòpulu friulanu, sa chi in annos medas de publicatzione no at mai abbassadu sa conca e at mantesu bia sa batalla pro s’autonomia de su Friuli. Sa timòria de no èssere a tretu de rapresentare in totu  sas caras suas, mese cun mese, custa realidade meravigiosa, est unu pessamentu fitianu.
Cale est s’istadu de salude de La Patrie dal Friûl?
In custos duos annos s’est cunsolidadu su traballu mannu fatu in antis, sa mèdia de sos abbonados est costante, mantenende unu raportu bonu intre rinnovos e letores noos, pesso chi si siat afortidu  galu de prus su nùcleu “tostu”, e chi siat  aumentada s’influèntzia de su giornale.
Cale  est sa difusione bostra?
Imprentamus una mèdia de 2000 còpias chi esaurimus finas pro more de sos addòvios chi ammaniamus pro presentare sa rivista. Sas ocasiones non mancant,  si pessamus a cantu la cherent  sos tzìrculos, sos assòtzios e finas sas amministratziones comunales.
Comente est su raportu bostru cun sas tecnologias noas?
Creo chi siat su bàntidu nostru prus mannu, siat pro su logu chi lis damus in intro de su giornale, cun unas cantas pàginas dedicadas petzi a sa presèntzia friulana in sa rete, siat pro s’isfortzu fatu pro fàghere semper prus dinàmicu su situ de sa “Patrie”. Su  matessi traballu de realizatzione de sa rivista b’est cun s’impreu de sas  tecnologias noas.
Comente est formada sa redatzione? Edade mèdia?
B’at unu grupu redatzionale tzentrale chi s’at leadu sa responsabilidade de coordinare su traballu de sos collaboradores e chi “impostat” su nùmeru chirchende s’aprofundimentu de unos cantos temas, sena nche lassare a un’ala sos aspetos prus de importu de sa crònaca. Est unu grupu giòvanu cun un’edade mèdia suta de sos 40 annos, ma s’aspetu fundamentale est chi si tratat, pro su prus, de giornalistas professionistas o publitzistas.
Sa limba friulana istandard impitades?  
Eja, ca pessamus chi custu siat de esempru pro àteras initziativas in cada campu. In custu no amus  agatadu dificultades particulares, ca totu sos collaboradores impitant sa koinè in sos artìculos issoro.
Contra a sas variantes seis?
Personalmente pesso chi cadaunu tenet su deretu de s’esprìmere in sa variante sua, custa est una richesa pro sa limba chi non podet èssere negada. Ma est netzessàriu chi sos istrumentos de comunicatzione impreent su matessi limbàgiu iscritu.
Amus cumintzadu faeddende de sa “salude de sa rivista”... e sa limba friulana comente istat?
Lassende a un’ala sas Cassandras italianas, sa limba friulana non solu istat bene, ma istat bene a beru. Un ‘istùdiu reghente meda fatu dae s’Universidade de Gorizia in unu campione de residentes in sas  4 provìntzias de sa Regione - contende, duncas,  finas  sos giassos non friulanòfonos che a  Trieste - mustrat chi prus  de su 83% de sos intervistados faeddat o cumprendet sa limba friulana, e  gasi etotu arta est sa pertzentuale de sos chi cherent a la pònnere  in iscola, o comente limba veiculare o comente matèria curriculare.
E su Friuli comente istat?
Un’agigu prus pagu sanu. Sa crisi est corfende finas inoghe, comente in aterue, e sa classe polìtica locale no est a tretu de propònnere peruna alternativa, si non moninchende sas manovras romanas. Cara  a custa paràlisi de ideas e prospetivas est creschende su disamore pro sa “casta” e sa chirca de carchi cosa de diferente, de “pròpiu”,  pro dare rispostas cuncretas.
Amus  bidu una rubrica interessante a propòsitu de s’istòria de su Friuli: a nos l’acrarat cun pagas paràulas?
Si narat “La cuintristorie dal Nûfcent”, cuidada dae su professor Angelo Floramo, chi, a cumintzu de s’annu, l’amus pedidu una riletura crìtica de s’istòria friulana dae primos de su sèculu  coladu a oe. L’amus pedidu de mòere dae un’ òtica diferente dae s’ istoriografia italianizada, de leare in cunsideru sos eventos cun una lògica friulanista. Su resurtadu est istadu meravigiosu, finas gràtzias a s’aportu fotogràficu.
Ite previdet pro su Friuli de cras?
Beraninas e traschias, comente diat nàrrere Pasolini. Tempos difìtziles, ca su mamentu est crìticu, e su Friuli est dae ora chi non tenet una ghia baliosa dae su puntu de vista istitutzionale. So previdende un’annu de tràmuda tracheddosa como chi si sunt acurtziende sas  eletziones regionales. Si,  in prus,  si pessat a s’eliminatzione possìbile de sas provìntzias, at a èssere galu prus difìtzile sa supravivèntzia istitutzionale de su Friuli, cunsideradu storicamente. Nd’amus a bìdere de cada colore.
Ite raportos tenides cun sos àteros pòpulos minorizados de Itàlia?
Nois lassamus logu, in sas pàginas, siat a s’Itàlia siat a s’Europa. Forsis s’est indebilitadu su raportu intre sas organizatziones, sos movimentos, sos grupos, gasi importante e biu in sas  decàdas coladas. Forsis sa neghe est sa nostra, ma tocat a torrare  a cumintzare a tèssere sa trama de sos destinos nostros. Cun su cuntzetu de base  chi no esistent sos primos de sa classe. Nos sarvamus totu in pare. Non podimus èssere particularistas. Non pòngio su tèrmine “minorizadu”, ca paret chi so faeddende de una derrota.

[dae EJA n. 7, 2011]

#Sarvadore Serra

» in segus