bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: INTERVISTAS
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

INTERVISTAS


19/10/2010

Otzitània: mùsica e limba

INTERVISTA A ALESSANDRO RAPA, DE SOS GAI SABER

Sa funtzione de sos movimentos musicales modernos in sa crèschida de sa cussèntzia natzionale est manna a beru. Ca torrat a bia sa limba, s’istòria, sa traditzione e sa voluntade de “èssere, esistire” cun unu limbàgiu universale: sa mùsica. Custu est capitadu finas in s’Otzitània italiana, cun unu de sos grupos prus famados: sos Gai Saber.

Cale est s’idea  chi bos at cumbintu a fàghere nàschere su grupu?
Dae su 1992  sa finalidade de su grupu est istada  s’unione de sa traditzione  de sa mùsica de ballu otzitanu e de sos cantzos musicales  de sos trovadores de s’època mèdia  cun sas sonoridades  de sa mùsica de oe; paris cun sos istrumentos tìpicos traditzionales (ghironda, organeddu, cornamusa, flàutos e totu gai)  sos Gai Saber inserint istrumentos modernos e mescamente timbros eletrònicos, cando chi s’arrangiamentu faghet riferimentu a sos aspetos diferentes  de sa mùsica cuntempoorànea.

Ite messàgios veiculades cun sas cantzones bostras?
Sa defensa de sa diferèntzia  e de sas minorias, pro prima cosa. A cantare in otzitanu e a isposare sa mùsica traditzionale cun sa mùsica de oe (pro nàrrere, s’eletrònica) rapresentat un’issèberu pretzisu  contra a s’omologatzione culturale e artìstica de su mundu de oe.

E in s’ùrtimu discu?
Nos acurtziamus de prus  a sas sonoridades  latinas e mediterràneas, semper cun una mirada forte a sa traditzione e a s’eletrònica. S’arresonu est su de mòida, creo chi su percursu nostru  siat coerente. De seguru, un’identificatzione prus manna cun sa defensa de sos deretos de totu sas minorias, culturales, econòmicas, sotziales, siat maturadu mescamente  in “La fàbrica occitana”, s’ùrtimu discu nostru.

Comente ais cuntribuidu a s’afirmatzione de s’Otzitània?
Ispero chi su cuntributu non siat mìnimu, ma creo chi sa batalla  in su campu  culturale siat semper unu passu minore a beru pro otènnere su resurtadu, chi in fines est su chi contat. S’afirmatzione de una limba, o mègius, sa defensa sua, cheret fata in antis de totu cun sos rapresentanetes suos in sas Istitutziones. S’artista est mescamente unu testimòngiu.

 Ite bos paret sa reatzione de su pùblicu bostru de sas  “majorias”?
Curiosa, ma variàbile, cunforme a sos moimentos  e a sas èpocas. Sos annos ‘90 in custu sensu fiant prus vitales a beru. A pustis de su 2004, cun s’afirmatzione di una crisi econòmica e culturale evidente chi vivimus galu como, s’interessu de sas majorias est minimadu, e sos interessos musicales si fùrriant a territòrios  prus pagu  aventurosos e prus omologados. Creo chi siat unu fatu fisiològicu.

Comente bidides su tempus benidore de sas limbas de  sas natziones sena Istadu, che a  s’otzitanu, su friulanu, su sardu e totu gai?
At a èssere totu in relatzione a sa difusione  de s’insignamentu iscolàsticu de sas limbas. S’esperièntzia de sas iscolas privadas de Frantza cun s’insignamentu in otzitanu de totu sas matèrias (sas chi si narant Calandretas) est de grandu importu. Est una manera pro mantènnere, in su campu de s’iscola, s’otzitanu comente limba de relatzione, e custu creo chi siat fundamentale pro sa vitalidade de una limba.. . sa règula est otzitanu in iscola, frantzesu in domo, cunsiderende s’inevitabilidade de su minimòngiu de s’impreu de onni die de sa limba in àmbitu sotziale. Unu chilivramentu de sas partes  chi at cuntribuidu a mantènnere sa limba bia. Non creo a sas istatìsticas reghentes chi mustrant s’esistèntzia de un’Itàlia dialetale galu vitale. Su caminu  est in foras de sa sotziedade tzivile e de sa famìlia, est in intro de s’iscola. Calicunu at a fàghere cara mala  cando at a lèghere unu discursu de custa casta, e diat pòdere nàrrere: ma, tando, a ite servit a mantènnere sa limba? Deo torro custa imposta: servit a s’èssere pròpiu, a s’identificatzione de sesi, a si fàghere mannos de sas particularidades. Una cosa de fundamentu  pro cale si siat òmine  chi si chèrgiat nàrrere tale, non petzi pro chie istat  in unu terrritòriu in ue si faeddat una limba minoritària.

Sos giòvanos sardos ite devent fàghere  cun limba  e mùsica?
No amus nudda de insignare a sos Sardos, si in casu amus carchi cosa de imparare. Pesso a su biadu de  Andrea Parodi, a Franca Masu, a Elena Ledda, a sos grupos mannos a tenore, a sos Calic, a su grandu Totore Chessa. Onniunu sighit su caminu suo comente mègius creet...

Pregontas de Diegu Corràine

[dae EJA, martzu 2010]

#Sarvadore Serra

» in segus