bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: INTERVISTAS
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

INTERVISTAS


22/03/2011

Literaduras cuadas, finas a cando?

Intervista a Anna Bògaro, autora de su libru "Letterature nascoste" presentadu in Casteddu (biblioteca regionale).

Lunis 7 de martzu, in sa  Biblioteca Regionale de viale Trieste, in Casteddu, s'Assessoradu de sa Cultura de sa Ras at presentadu su libru

Letterature nascoste - Storia della scrittura e degli autori in lingua minoritaria in Italia de  Anna Bogaro, introduidu dae Tullio De Mauro,

Editore Carocci. Nd'ant faeddadu Lisandru Mongili e Diegu Corràine. At abertu sa presentada Giosepe Coròngiu. Fiat presente s'autora, chi, pustis de sa presentada, at finas rispostu a sas pregontas de Eja, chi publicamus inoghe.

 

Cun su libru tuo Letterature nascoste sas literaduras de sas minorias italianas sunt prus pagua cuadas. Ite tocat a fàghere pro las fàghere connòschere a beru?

Diat tocare a nde lèghere sas òperas. In particulare, propòngio sa letura de sa narrativa dae su segundu pustigherra a oe: podent essire a campu cosas de importu chi mancu nos figuramus, finas temas e argumentos mai tratados, insuspetàbiles in literaduras chi in s’idea chi nde tenet sa gente diant pòdere èssere cunfùndidas cun una “dialetalidade folclorìstica”. 

 

Cale est sa chi at produidu de prus, comente cantidade de iscritores e de òperas?

Diat tocare a fàghere unu tzensimentu beru pro rispòndere bene a custa pregonta. Deo, imbetzes, in su libru meu presento unu cuadru generale chi curret in sas istòrias litràrias singras, dae sas orìgines a oe, dedichende prus   tretu a sos èsitos de su Noighentos e cuntemporàneos. Sende gasi, potzo afirmare chi sas literaduras prus mannas sunt sa sarda e sa friulana e, in prus, sa literadura islovena in Itàlia pro su pesu de sa produtzione narrativa.

 

Cale est sa chi tenet prus tradutziones?

Su tema de sa tradutzione costìtuit un’àteru caminu de istùdiu, galu a praticare, minoria cun minoria.

Pro cumintzare, dìamus dèvere definire mègius su cuntzetu de tradutzione: si cunsideramus sas òperas literàrias bortadas in limba minoritària, bidimus in totue un’interessu importante. Imbetzes, sa tradutzione dae sa limba minoritària a s’italianu o a àteras limbas resurtat prus pagu praticada.

 

It'as cunsideradu petzi sas literaduras iscritas in in limba minoritària o finas in italianu?

Est naturale chi apo cunsideradu sas iscrituras literàrias in limba minoritàra. Francu pro sa Sardigna, in ue b’at unu problema de definitzione. Dae foras faeddant de “literadura sarda” finas a propòsitu de sa chi est iscrita in italianu, finas pro more de sos romanzos de Gràtzia Deledda e e de sos autores chi ant postu sa “sardidade” comente tzentru de s’iscritura issoro in italianu. Isco chi s’argumentu est tostu e tortu si est abbaidadu dae sa prospetiva interna sarda, ma est unu problema chi cheret afrontadu e risoltu. Sa publicatzione de un’istòria de sa literadura in sardu diat èssere de importu mannu pro mustrare sa produtzione manna sua e pro atribuire su nùmene de “literadura sarda” petzi a sa chi est iscrita a beru in sardu.

 

E ite impreant, sa limba istandard o variedades locales?

In sa poesia prevalet s’issèberu de sa variedade prus a probe de s’autore, in sa narrativa b’at prus un’isfortzu a contare in una limba chi siat colletiva, chi non siat un’idioletu.

 

E sas calidades literàrias? E sas linguìsticas?

Totu sas literaduras in limba minoritària chi apo leadu in  cunsideru proponent òperas de livellos literàrios e linguìsticos diferentes, comente càpitat in totu sas literaduras de su mundu. Esistint èpocas prus fortunadas, autores chi ant fatu iscola, ma finas mamentos male assortados. Sende gasi, s’issèberu de sa limba dat valore in prus a s’òpera cando benit dae su coro, non cando est petzi una mustra de esibitzionismu e de milindru.

 


#Diegu Corràine