bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Banner Left
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

06/03/2016

SA CÒRSICA 1789-2014, intre clanismu e natzionalismu

Sampiero Sanguinetti: "La Corse entre clanisme et nationalisme: Introduction à une analyse politique 1789-2014"

Sos mèdios de informatzione faeddant pagu e male de Còrsica, prus chi no àteru tratende de sa violèntzia praticada in s’ìsula. Su chi mancaiat, però, fiat un’anàlisi istòrica profunda de sas orìgines e isvilupu suo.
Pro cumpensare custu bòidu, su giornalista corsicanu Sampiero Sanguinetti at iscritu su libru La Corse entre clanisme et nationalisme: Introduction à une analyse politique 1789-2014.
S’òpera no est iscrita petzi pro sos chi s’interessant de Còrsica, ma proponet un’anàlisi sotziale, polìtica e culturale chi si podet addatare a sa cunditzione de àteras sotziedades insulares mediterràneas.
Sanguinetti mustrat de èssere unu connoschidore documentadu de sa matèria, descriende eventos e pessonàgios istòricos dae sa Rivolutzione frantzesa a dies de oe.
Su libru tratat su tema de su clanismu, unu fenòmenu sotziupolìticu isulanu chi tenet raighinas profundas e orìgines antigas. In ue unas cantas famìlias corsicanas sunt intritzidas a pare, in relatzione cun su podere de s’istadu tzentrale e su pesu issoro in sa polìtica locale.
Est craru chi si tratat de unu fenòmenu chi at tentu trasformatziones dae su tempus e dae sos ligàmenes cun Parigi. Su clanismu est istadu —e abbarrat galu— su responsàbile ptintzipale de s’immobilismu chi arressat o rallentat su cambiamentu sotziale chi s’ìsula rechedet cun urgèntzia.
Sanguinetti descriet in manera crara su panorama ideològicu de sa Còrsica: dae sa destra a sa sinistra, dae sos ecologistas a sos natzionalistas, partzidos —custos— in autonomistas e indipendentistas. Sas positziones de sos clan in argumentos de interessu istatale faghent essire a lughe aspetos fundamentales pro cumprèndere a beru sa polìtica isulana.
In su libru sunt presentes finas anàlisis de sos resurtados eletorales locales.
Unu libru chi diat cumbènnere a bortare in italianu e in sardu.

#Alessandro Michelucci

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

SÒTZIOS de sa sotziedade de sa limba sarda

Ordinàrios: Chie est de acordu cun sos printzìpios de sa SLS e nde cumpartzit sas finalidades Currispondentes: Chie connoschet sa limba sarda orale, nde pràticat sa norma iscrita e collàborat dae sa bidda sua a traballos de istùdiu linguìsticu e a su Ditzio...  [sighit]

Manifestu  de sa Limba Sarda

de sa Sotziedade pro sa Limba Sarda

 In ocasione de sa Die Europea de sas Limbas 2013, proclamada e promòvida in su 2001 dae su Cussìgiu de Europa, festada cada annu su 26 de cabudanni, sa Sotziedade pro sa Limba Sarda at publicadu su in una pàgina Facebook custu Manifestu in 10 puntos pro ponnere in craru e ...  [sighit]

SA LIMBA SARDA COMUNA E SA SOBERANIA LINGUÌSTICA

de Diegu Corràine

Mai comente in custos annos amus iscritu in sardu. E mai amus iscritu, che a como, in cada dialetu de cada bidda e logu. Sas retes sotziales e sos mèdios telemàticos e informativos modernos cunsentint a cadaunu de iscrìere finas in sardu, comente li paret. Sende chi tenimus una ...  [sighit]

FUNDU DE SA LIMBA SARDA

Sa paràula "fundu", in sardu, cheret nàrrere àrbore, mata, ma finas caudale, dinare, richesa.  In custa pàgina de su FLS, "fundu" est una cantidade de dinare dadu dae pessones de bonu coro, chi sunt interessadas a su tempus venidore de sa limba sarda, paragonada a u...  [sighit]

SOBERANIA

Sa soverania est su podere supremu de: a) rinuntziare a cale si siat podere pròpiu, b) de apartènnere a un'àteru istadu rinuntziende a cale si siat distintzione natzionale, c) de otènnere formas de autonomia natzionale, d) de formare una cunfereratzione istatale ...  [sighit]

"Pro otènnere in pagu tempus su domìniu internet de primu livellu .srd. Lu paghet sa Regione Sarda!"

de Diegu Corràine

Unas cantas limbas e natziones sunt resessidas a otènnere unu domìniu internet de primu livellu. Pro rapresentare un'identidade linguìstica, culturale, natzionale.Su primu chi, forsis, at abertu su caminu est “.cat”, domìniu intradu in vigore in su 2005, chi o...  [sighit]

"Ite nos imparat s'Assemblea de sa LS e de sas àteras limbas de su 15 de Santugaine"

de Diegu Corràine

S'Assemblea de sa limba sarda e de sas àteras limbas de Sardigna, fata in Santa Cristina su 15 de santugaine at cunsentidu de nos cunfrontare pessones e assòtzios chi fìamus dae meda sena nos aunire in su matessi logu pro cuncambiare ideas e leare pessos pro su tempus venidore.E...  [sighit]

LIMBA SARDA E FACEBOOK: UN'OCASIONE

de Diegu Corràine

Su 18 de abrile de su 2006, su situ de sa Regione sarda publicaiat su documentu de sas Normas linguìsticas de riferimentu a caràtere isperimentale de sa “Limba sarda comuna”, adotadas galu como in documentos de sa Regione, dae entes locale e privados, in s'editoria e in sos...  [sighit]