bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Banner Left
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

04/03/2016

PRESENTADA DE S'EDITZIONE ITALIANA DE "TIRANT LO BLANCH": ROMA E S'ALIGHERA, su 10 e 11 de Martzu

Intervista a Joan-Elies ADELL

Su 10 de custu mese in Roma e s’11 in S’Alighera presentant* custa òpera de gabbale de sa literadura catalana de totu sas èpocas, in versione italiana, publicada dae sas Editziones Einaudi in sa sèrie “I Millenni”.
Nde faeddamus, in custa intervista, cun Joan-Elies Adell, rapresentante de su Guvernu catalanu in S’Alighera.


L&N: Ite importàntzia tenet custa òpera in sa literadura catalana?
JEA: “Tirant lo Blanch” (“Tirante il Bianco”, in italianu) est un’òpera maistra de sa literadura catalana, iscrita dae Joanot Martorell intre su 1460 e su 1465 e publicada pro sa prima bia in Valencia in su 1490. Cunsideradu dae Cervantes comente “su mègius libru de su mundu”, est galu como sa òpera narrativa catalana de totu sas èpocas e rapresentat unu passu importante in sa literadura de s’Otzidente.

Est istadu Mario Vargas Llosa chi l’at definidu comente unu “Romanzu totale”, e ammentat chi a iscobèrrere custu libru fiat istadu pro issu “una de sas esperièntzias prus mannas chi apa mai tentu comente letore”. E at cumparadu a Martorell cun Flaubert e Faulker, ponende·lu in mesu de sos narradores prus mannos de sa literadura universale de totu sas èpocas.

L&N: Chie est s’autore e in cale època est collocada s’òpera sua?
JEA: Est istadu cavalleri e iscritore. Custa est istada, in pagas allegas, sa vida de Joanot Martorell, unu pessonàgiu de grandu valore a beru de su sèculu 15, cun una vida bandulera chi l’at postu a viagiare a Inghilterra, a Portugallu oa Nàpule. Una vida cumandada dae sa curiosidade pro su valore e su sentidu de sos ideales de sa cavalleria. Unu cavalleri chi si fiat fatu iscritore.

Martorell e su connadu suo Ausiàs March sunt istados sos iscritores prus importantes de s’època in limba catalana.

L&N: De ite faeddat su libru?
JEA: “Tirant” est s’istòria de unu cavalleri chi parat fronte a su destinu suo, gherreri e amorosu, unu disafiu chi s’at a cambiare in contu legendàriu resessende a fàghere su chi sos àteros res de s’època sua non fiant istados capatzos de cumprire: sarvare Costantinòpoli dae s’assaltu de sos Turcos.

In definitiva, sita pro sos eventos contados, siat pro sa forma espressiva, “Tirante il Bianco” una de sas òperas narrativas europeas prus mannas de totu sas èpocas, comente aiat gia naradu Cervantes in su Don Chissote cando aiat sarvadu s’òpera de Martorell dae su fogu de sos libros maleitos de sos cavalleris chi aiant ammachiadu su protagonista suo.

Un’òpera, sa de Martorell, chi tenet sa pimatzia in sa narrativa catalana.

L&N: E totu custu interessu de Einaudi pro Martorell?
JEA: In prus de sas dificultades chi at tentu a si fàghere connòschere, essende s’òpera iscrita in catalanu, “Tirant” est istadu proibidu durante dècadas in Ispagna.

Sas tradutziones reghentes in una cantas limbas otzidentales (s’editzione americana at tentu un’interessu mannu de su pùblicu chi nemos s’isetaiat) e finas sa versione in tzinesu ant collocadu a Martorell in su tretu prus artu chi li tocat in su mundu de sa literadura.

Su pessu de Einaudi, de publicare a “Tirant” in italianu modernu (a pustis de una tradutzione de su 1538 fata dae Lelio Manfredi, chi s’agatat petzi in digitale!), in sa sèrie famada “I Millenni”, at cunsentidu de prenare unu bòidu chi bi fiat in su panorama de s’ispainamentu internatzionale de s’òpera.

L&N: Faedda·nos de sa tradutzione.
JEA: Su tradutore est Paolo Cherchi, sardu de Òschiri e professore emèritu de Literadura italiana in s’Universidade de Chicago. At fatu unu traballu ispantosu, ca proponet una tradutzione italiana chi cheret animare su letore a iscobèrrere (torra) unu “novidade antiga”.

Tenende comente finalidade fundamentale sa divulgatzione de s’òpera, sa tradutzione de Cherchi si proponet de aunire su “Tirant” de su sèculu 15 cun sa limba, sa mentalidade e sos interessos de su letore modernu, Sende gasi, resessit a mantènnere sos elementos ispetzìficos de su sentidu e de sa forma de su testu originales.

(pregontas de D. Corràine)

Sos letores de custa intervista sunt sos Bene Bènnidos, in s'addòviu de de Roma e de S'Alighera. Bos isetamus


*Su programa cumpretu de sas duas presentadas l'agatades in fundu de custa pàgina


#Diegu Corràine

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

PRÈMIU WOLF de LITERADURA PRO PITZINNOS
“Conto unu contu”, editzione 2018

Iscadèntzia 1-9-2018

BANDU Sas EDITZIONES PAPIROS  BANDINT su Prèmiu WOLF de literadura pro pitzinnos“CONTO UNU CONTU” Sos Iscritores interessados devent iscrìere unu contu in sardu pro pitzinnos dae 6 a 10 annos. Sa contu, iscritu in caràte­res de imprenta in formadu ...  [sighit]

Cuncursu "LIMBAS IN PONTE" de tradutzione literaria in sardu, 2018

EDITZIONE 2018: ISPAGNOLU > SARDU

Prèmiu de Tradutzione literària in sardu LIMBAS IN PONTE Prèmiu intituladu a ELIEZER BEN YEHUDA (1858-1922), Giornalista, linguista, tradutore: babbu mannu de sa limba ebràica moderna EDITZIONE 2018: ISPAGNOLU>SARDU Pro s’òpera CUENTOS DE LA SELVA >...  [sighit]

SÒTZIOS de sa sotziedade de sa limba sarda

Ordinàrios: Chie est de acordu cun sos printzìpios de sa SLS e nde cumpartzit sas finalidades Currispondentes: Chie connoschet sa limba sarda orale, nde pràticat sa norma iscrita e collàborat dae sa bidda sua a traballos de istùdiu linguìsticu e a su Ditzio...  [sighit]

Manifestu  de sa Limba Sarda

de sa Sotziedade pro sa Limba Sarda

 In ocasione de sa Die Europea de sas Limbas 2013, proclamada e promòvida in su 2001 dae su Cussìgiu de Europa, festada cada annu su 26 de cabudanni, sa Sotziedade pro sa Limba Sarda at publicadu su in una pàgina Facebook custu Manifestu in 10 puntos pro ponnere in craru e ...  [sighit]

SA LIMBA SARDA COMUNA E SA SOBERANIA LINGUÌSTICA

de Diegu Corràine

Mai comente in custos annos amus iscritu in sardu. E mai amus iscritu, che a como, in cada dialetu de cada bidda e logu. Sas retes sotziales e sos mèdios telemàticos e informativos modernos cunsentint a cadaunu de iscrìere finas in sardu, comente li paret. Sende chi tenimus una ...  [sighit]

FUNDU DE SA LIMBA SARDA

Sa paràula "fundu", in sardu, cheret nàrrere àrbore, mata, ma finas caudale, dinare, richesa.  In custa pàgina de su FLS, "fundu" est una cantidade de dinare dadu dae pessones de bonu coro, chi sunt interessadas a su tempus venidore de sa limba sarda, paragonada a u...  [sighit]

SOBERANIA

Sa soverania est su podere supremu de: a) rinuntziare a cale si siat podere pròpiu, b) de apartènnere a un'àteru istadu rinuntziende a cale si siat distintzione natzionale, c) de otènnere formas de autonomia natzionale, d) de formare una cunfereratzione istatale ...  [sighit]

"Pro otènnere in pagu tempus su domìniu internet de primu livellu .srd. Lu paghet sa Regione Sarda!"

de Diegu Corràine

Unas cantas limbas e natziones sunt resessidas a otènnere unu domìniu internet de primu livellu. Pro rapresentare un'identidade linguìstica, culturale, natzionale.Su primu chi, forsis, at abertu su caminu est “.cat”, domìniu intradu in vigore in su 2005, chi o...  [sighit]

"Ite nos imparat s'Assemblea de sa LS e de sas àteras limbas de su 15 de Santugaine"

de Diegu Corràine

S'Assemblea de sa limba sarda e de sas àteras limbas de Sardigna, fata in Santa Cristina su 15 de santugaine at cunsentidu de nos cunfrontare pessones e assòtzios chi fìamus dae meda sena nos aunire in su matessi logu pro cuncambiare ideas e leare pessos pro su tempus venidore.E...  [sighit]