bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Banner Left
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

22/12/2013

Malta, natzione-istadu minore ma forte

Intervista de D. Corràine a G. Brincat, linguista maltesu

   I. De ite campat oe  Malta?

* Mescamente  de  turismu. Sas indùstrias  chi esportant belle totu sunt sa SGS (eletrònica), sa Brandstatter (giogos Playmobil) e sa Foster Clark (alimentares in bote e vaseddos, comente cunfituras e totu gasi). Indùstrias de importu pro su  mercadu locale sunt sa birreria Farsons e sos produtores de cosa de bufare (Coca Cola, Pepsi, Seven-Up, e totu gasi)

   II. autosufitziente est?

* De seguru nono: si importat de totu. Francu in unos cantos setores agrìculos.

   III. ite base tenet custa autosufitzièntzia?

* Petzi pro unos cantos produtos alimentares est autosufitziente: s’ortalìtzia, sa petza de conìgiu e de porcu,  su late, sos ooos. Forsis, pro su mesu, sos puddos. S’artesania locale (mòbiles, ferru bàtidu, allumìniu, e totu gasi, filugranu de prata e ammentos pro turistas de  bidru suladu) dat un’agiudu mannu.


   IV. profetosa est istada s’intrada a sa UE?

* De seguru. Amus otentu fundos pro torrare a fàghere sos caminos printzipales, pro su contivìgiu de sos monumentos (bastat a pessare a sos chilòmetros medas de bastiones e àteras fortificatziones).

   V. pro ite, a pàrrere tuo,  su Partidu Laburista, de manca, a tempus suo est istadu contra a s’indipendèntzia?

* Deretu a pustis de sa  segunda gherra mundiale (a Malta l’ant bombardada prus de Londra) sas fortzas locales non fiant a tretu de nche pesare s’economia, chi tando fiat dipendente meda dae sos cantieris navales chi serviant sa flota britànnica; cando su guvernu de Londra at detzìdidu de cungiare sa base (s’Impèriu fiat in ritiru in totue) Mintoff cheriat ghetare totu sas neghes a su guvernu britànnicu. Li pariat chi s’ùnica manera esseret s’integratzione (chi diat àere fatu de Malta un’àtera Irlanda de su Nord). A sa prima, finas su Partidu Natzionalista fiat in dudas, ca s’Indipendèntzia la cheriat  in intro de su Commonwealth, cun sa Reina Elisabeth comente cabu de Istadu. Pustis Mintoff, delùdidu dae sa mancàntzia de reconnoschèntzia de su guvernu UK, at chertu truncare in curtzu, istituende sa Repùblica (comente cabu de Istadu un Presidente maltesu) e cungende sa base (ca su Rennu Unidu non pagaiat). Dae tando s’ùnica presèntzia militare in Malta est s’italiana, in sa forma de una Missione Militare chi agiuat mescamente in sas  operatziones de sarvamentu (chi como pertocant mescamente sos immigrados clandestinos).

   VI. comente ais elaboradu sa cussèntzia natzionale bostra e su protzessu  de indipendèntzia?

* Essende un’ìsula, Malta at semper tentu  unu pagu de autonomia, chi s’est fata formale cun sa tzessione sua a sos Cavalieris dae bandas de Càralu 5. Dae su 1530 a su 1798 Malta est istada unu printzipadu cosmopolita autònomu  (mancari sugetu a su Papa, ca s’Òrdine de Santu Giuanne fiat, eja, militare ma finas religiosu; sos cavalieris teniant su tìtulu de prades). In su 1998 Napoleone at annuntziadu unu protzessu de frantzesizatzione chi diat àere postu Malta in sas cunditziones de sa Còrsica; ma sa rebellia, esplòdida cando issu pretendiat chi sa gente esseret andada a comporare sas prendas chi sos antepassados aiant donadu a sa crèsia de su Càrmine de sa tzitade betza, nch’at torradu a nudda cussas punnas. Sos Inglesos nche los at fatos bènnere a inoghe su re de Nàpule, chi non fiat a tretu de gherrare contra a Napoleone, e s’ìsula lis est agradada, mescamente ca ant agatadu una   traditzione cantierìstica navale bona.


   VII. ite parte at tentu sa limba in custu protzessu?
* Sigomente sos normannos, sos aragonesos, sos castiglianos e sos Cavalieris no ant pessadu de fàghere una polìtica linguìstica, in Malta s’est sighidu a faeddare su dialetu àrabu chi si fiat formadu in sa Sitzìlia normanna,  e l’ant impitadu finas a sos tempos de Federicu 2, e in Pantelleria finas a bias de su 1600. Custu dialetu s’est isvilupadu in manera lìbera, sena cuntatu cun s’àrabu clàssicu e sos àteros dialetos àrabos, romanizende·si semper de prus, in antis cun su cuntatu cun su sitzilianu e dae su 1530 cun su toscanu. Dae su Setighentos a totu s’Otighentos est andadu a dae in antis su protzessu de istandardizatzione, e duncas in su 1934 su maltesu at leadu su gradu de limba ufitziale a curtzu a s’inglesu e a s’italianu (s’italianu l’ant abbandonadu in  su 1936). A faeddare una limba diferente dat semper unu sensu de identidade.

 

   VIII. Ite fortza e ite presèntzia  tenet oe su maltesu in sa sotziedade?
*Est forte meda, ca totu sas classes sotziales  ant sighidu a lu faeddare in totu sas situatziones. Dae sos annos Trinta si impreat in sas istitutziones e oe su maltesu essit a campu finas in Google e in sos bancomat. Dae sos tempos de sa propaganda pro su referendum de adesione a sa UE, s’est afortidu pro non permìtere s’assorbimentu, est reconnotu comente limba ufitziale de sa UE, e si impitat meda de prus finas in sos usos ufitziales iscritos, in ue in antis si iscriiat in inglesu. In sos ùrtimos tempos sos cartellos de sos caminos los ant maltesizados.

 

   IX. e in sas impresas, in sas istitutziones e in s'informatzione?
*Est a a beru chi in su parlamentu si faeddat in maltesu dae sos annos trinta (in antis sos imperialistas faeddaiant in inglesu e sos natzionalistas in italianu), in sos tribunales si faeddat in maltesu, e sos notajos redatant sos atos in maltesu. Si imprentant duos cuotidianos in inglesu e duos in maltesu, e unu muntone di publicatziones minores. Est manna sa produtzione de libros, finas de lussu, in maltesu; b’at tres canales televisivos mannos e duos minores in limba maltesa e una trintina de ràdios locales minores.

 

   X. a podes descrìere in pagas paràulas sas caraterìsticas de sa limba maltesa?
*Est una limba istratigraficamente interessante meda: non b’at sustratu (pùnicu? latinu? gregu bizantinu?) currispondente a s’època anteriore a sa cunchista musulmana (proa de un’introdutzione violenta o massissa); sa base de su lèssicu (41,016 lemas) est su dialetu sìculu-arabu, de tipu magrebinu (32,41%),   romanizadu meda (sitzilianu e italianu 52,46%), e oe anglitzizadu in manera progressiva (6,12%). In sa limba de impreu sos raportos sunt rispetivamente: 22,43%, 61,6% e 8,45%. Si sa cantidade lessicale est romanizada meda, sos tèrmines fundamentales e prus comunos sunt de etimologia àraba, comente sa morfologia (mancari simplificada meda a cunfrontu  de s’àrabu). Sa fonètica e sa semàntica sunt prus romanizadas.

 

   XI. cando b’est istada s’istandardizatzione de su maltesu?
* A parte pagas proas isporàdicas de cumponimentos literàrios in s’agabbu de su Batoschentos, in su Chimbighentos e in su Seschentos, sos primos istùdios los ant fatos, in sos tempos de sos Cavalieris, unos cantos  cavalieris e maltesos cultos; ma si trataiat de profilos gramaticales curtzos e de glossàrios cun finalidades eruditas (Megiser) o pràticas (Thezan). Importantes sunt sos panegìricos de Innàssiu Savèriu Mifsud, sos diàlogos e su vocabulàriu de Frantziscu Agius De Soldanis, manuscritos o publicados in sa prima parte de su Setighentos; ma su primu istudiosu beru est istadu Micheli Antoni Vassalli chi at publicadu in Roma una gramàtica (in antis in latinu, pustis in italianu) e unu Lexicon. Su moimentu at crèschidu in s’Otighentos, in s’àmbitu romànticu-patriòticu, cun sa produtzione de gramàticas e vocabulàrios pro sas iscolas (FrantziscuVella) e òperas lietràrias pro su pòpulu (Giuanne Antoni Vassallo). Su moimentu pro dare a su maltesu una literadura dinna at sighidu cun autores minores medas e est cròmpidu a su puntu prus artu de calidade cun Dun Karm Psaila (autore, a  dolu mannu non connotu in Itàlia, de s’innu populare meda T’adoriam Ostia divina).

 

   XII. chie l’at fatu totu custu? Frutu de una pessone est istadu o de una cummissione?
*Si trataiat de s’atzione de indivìduos sensìbiles e motivados dae s’amore de pàtria.

 

   XIII. e comente faghides pro sos neologismos e sa terminologia?
* Si sa terminologia agrìcula est, pro su prus, de orìgine àraba, e sa  de s’artesania de orìgine sitziliana, sos tèrmines cultos, religiosos e legales sunt, pro su prus, de orìgine italiana. Est craru chi  sos setores introduidos in s’època britànnica, mescamente a pustis de sa segunda gherra mundiale, sunt de orìgine inglesa (setores bancàrios, mecànicos, aeronàuticos, eletrònicos, e totu gasi.). Sos tèrmines inglesos de orìgine latina sunt italianizados/sitzilianizados (pro nàrrere “evaluation” > evalwazzjoni); sos chi non sunt modificados o si lassant in sa grafia inglesa o si iscrient foneticamente. Su problema est chi  cando si faeddat si impitat meda sa commutatzione de còdighe, ma benit male a  distìnghere intre  paràulas integradas e cambiamentu de còdighe.

 

   XIV. comente est nàschidu s’alfabetu bostru? chie l’at imbentadu?

* Sa chistione de s’alfabetu l’ant arresonada pro prus de unu sèculu. Sos primos cumponimentos in versos e in prosa, comente finas sa trascritzione de paràulas maltesas in sos atos notariles, ant semper sighidu s’alfabetu latinu, a s’italiana, est a nàrrere con c e g sighidos dae i o dae h pro distìnghere sas palatales e sas velares (ce, ci che, chi; ge, gi, ghe, ghi) e sci/sce. A bias de s’agabbu de su  Setteghentos unos cantos lessicògrafos ant proadu a introduire lìteras àrabas, gregas o pùnicas pro una deghina de sonos cunsiderados semìticos. S’alfabetu de como, totu latinu ma cun sinnos diacrìticos (c e g cun su puntigheddu subra pro sas palatales, z cun su puntigheddu pro  sa s sonora, h segada comente sa t pro distìnghere s’aspirada dae s’aca muda, w e j pro sas semicunsonantes, x pro sa sc de scena) l’at fissadu in su 1924 s’assòtziu de sos iscritores in limba maltesa.


   XV. comente est sa situatzione de s'informatzione in maltesu?
*  S’informatzione est lìbera e, in prus de su canale natzionale, sos partidos politìcos prus mannos tenent s’istatzione televisiva e radiofònica issoro e sos giornales issoro. B’at  finas canales e giornales indipendentes.

 

   XVI. e s'editoria in maltesu?
*S’editoria in limba maltesa e in inglesu est   ativa meda, e tratat totu sos argumentos possìbiles.

 

   XVII. e sa literadura maltesa oe?
* Faghende totu sos contos,  tenet salude bona.

 

   XVIII. sos iscritores prus connotos oe?

* In mesu de  sos poetas e contadores afirmados si distinghent Joe Friggieri, Fenech, Azzopardi e Sammut. Sos romanzos de Oliver Friggieri e de Immanuel Mifsud los ant traduidos in limbas diferentes.

   XIX. mùsica moderna si faghet  in maltesu?
*  Cada annu si mandat unu rapresentante a su Festival de s’Eurovisione, a su solitu cun resurtados bonos. Amus otentu finas su segundu postu. B’at finas unu festival annuale de cantzones in maltesu.

 

   XX. e sa Crèsia ite parte at tentu/tenet in s’isvilupu  e presèntzia de su maltesu?
* Sa Crèsia, pro resones craras, est istada s’antiguàrdia in s’impreu de su maltesu, finas iscritu. Sa prima publicatzione, a  sas beras, est istada sa Dotrina Cristiana traduida dae Don F. Wzzino, publicada in su 1752 e torrada a imprentare pro prus de  150 annos. Sa prima prosa literària est istada sa regorta de sos panegìricos de I. S. Mifsud (14 in italianu e 32 in maltesu dae su 1739 a su 1746).

   XXI. ite limba prevalet in sa liturgia, in sa missa in particulare?

* Dae su Cuntzìliu Vaticanu 2 sa missa e sas àteras funtziones litùrgicas si faghent in maltesu. Sa predicatzione est semper istada in maltesu. Sa domìniga si tzèlebrat una missa in latinu in sa cuncatedrale de Santu Giuanne e una missa in inglesu in una bintina de parròchias. In sa crèsia de sos Salesianos in Sliema totu sas missas sunt in inglesu.


   XXII. cale est sa resone de sa fortza de su  maltesu, a bètia de sa presèntzia de s'inglesu?
*  Petzi ca sos maltesos lu cunsìderant galu ùtile.

 

   XXIII. ite venidore pro Malta e su maltesu?

* Su venidore de su maltesu non paret in perìgulu. Antzis, cun s’Indipendèntzia e cun s’adesione a sa UE sa   presèntzia sua s’est afortida ca at invàdidu campos de s’iscritu in ue in sos annos Chimbanta dominaiat s’inglesu.

 

ùrtima pregonta:

e sos giòvanos e sa limba maltesa?
* Comente totu sos àteros setores sotziales sos giòvanos faeddant su maltesu cun  sos maltesos. Petzi a fùrriu de su 6-10 pro chentu faeddat s’inglesu in domo e cun sos amigos. S’inglesu est, però, semper prus faeddadu cun sos piseddos, ca b’at s’idea de los incaminare bene a sos istùdios, ma finas inoghe non si andat prus in gasi  de su 10%.

[dae Eja 14]


#Sarvadore Serra

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

PRÈMIU WOLF de LITERADURA PRO PITZINNOS
“Conto unu contu”, editzione 2018

Iscadèntzia 1-9-2018

BANDU Sas EDITZIONES PAPIROS  BANDINT su Prèmiu WOLF de literadura pro pitzinnos“CONTO UNU CONTU” Sos Iscritores interessados devent iscrìere unu contu in sardu pro pitzinnos dae 6 a 10 annos. Sa contu, iscritu in caràte­res de imprenta in formadu ...  [sighit]

Cuncursu "LIMBAS IN PONTE" de tradutzione literaria in sardu, 2018

EDITZIONE 2018: ISPAGNOLU > SARDU

Prèmiu de Tradutzione literària in sardu LIMBAS IN PONTE Prèmiu intituladu a ELIEZER BEN YEHUDA (1858-1922), Giornalista, linguista, tradutore: babbu mannu de sa limba ebràica moderna EDITZIONE 2018: ISPAGNOLU>SARDU Pro s’òpera CUENTOS DE LA SELVA >...  [sighit]

SÒTZIOS de sa sotziedade de sa limba sarda

Ordinàrios: Chie est de acordu cun sos printzìpios de sa SLS e nde cumpartzit sas finalidades Currispondentes: Chie connoschet sa limba sarda orale, nde pràticat sa norma iscrita e collàborat dae sa bidda sua a traballos de istùdiu linguìsticu e a su Ditzio...  [sighit]

Manifestu  de sa Limba Sarda

de sa Sotziedade pro sa Limba Sarda

 In ocasione de sa Die Europea de sas Limbas 2013, proclamada e promòvida in su 2001 dae su Cussìgiu de Europa, festada cada annu su 26 de cabudanni, sa Sotziedade pro sa Limba Sarda at publicadu su in una pàgina Facebook custu Manifestu in 10 puntos pro ponnere in craru e ...  [sighit]

SA LIMBA SARDA COMUNA E SA SOBERANIA LINGUÌSTICA

de Diegu Corràine

Mai comente in custos annos amus iscritu in sardu. E mai amus iscritu, che a como, in cada dialetu de cada bidda e logu. Sas retes sotziales e sos mèdios telemàticos e informativos modernos cunsentint a cadaunu de iscrìere finas in sardu, comente li paret. Sende chi tenimus una ...  [sighit]

FUNDU DE SA LIMBA SARDA

Sa paràula "fundu", in sardu, cheret nàrrere àrbore, mata, ma finas caudale, dinare, richesa.  In custa pàgina de su FLS, "fundu" est una cantidade de dinare dadu dae pessones de bonu coro, chi sunt interessadas a su tempus venidore de sa limba sarda, paragonada a u...  [sighit]

SOBERANIA

Sa soverania est su podere supremu de: a) rinuntziare a cale si siat podere pròpiu, b) de apartènnere a un'àteru istadu rinuntziende a cale si siat distintzione natzionale, c) de otènnere formas de autonomia natzionale, d) de formare una cunfereratzione istatale ...  [sighit]

"Pro otènnere in pagu tempus su domìniu internet de primu livellu .srd. Lu paghet sa Regione Sarda!"

de Diegu Corràine

Unas cantas limbas e natziones sunt resessidas a otènnere unu domìniu internet de primu livellu. Pro rapresentare un'identidade linguìstica, culturale, natzionale.Su primu chi, forsis, at abertu su caminu est “.cat”, domìniu intradu in vigore in su 2005, chi o...  [sighit]

"Ite nos imparat s'Assemblea de sa LS e de sas àteras limbas de su 15 de Santugaine"

de Diegu Corràine

S'Assemblea de sa limba sarda e de sas àteras limbas de Sardigna, fata in Santa Cristina su 15 de santugaine at cunsentidu de nos cunfrontare pessones e assòtzios chi fìamus dae meda sena nos aunire in su matessi logu pro cuncambiare ideas e leare pessos pro su tempus venidore.E...  [sighit]