bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Banner Left
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

15/05/2013

S'autonomia fiscale in su Paisu bascu

Ite narat su tìtulu 3 de s'Istatutu

TÌTULU  3

 

(Finàntzia e Patrimòniu)

 

Art. 40 – Pro sa pràtica e su finantziamentu adeguadu de sas cumpetèntzias suas, su Paisu Bascu at a dispònnere de sa Finàntzia Autònoma sua.

 

Art. 41 – 1. Sas relatziones de òrdine tributàriu intre s’Istadu e su Paisu Bascu  ant a èssere reguladas cun su sistema forale traditzionale de s’Acordu  Econòmicu o Cunventziones

2. Su cuntenutu de su regìmene de Acordu at a rispetare e s’at a regulare cunforma a custos printzìpios e fundamentos:

a) Sas istitutziones cumpetentes de sos Territòrios Istòricos ant a pòdere mantènnere, istabilire e regulare, in intro de su territòriu issoro, su regìmene tributàriu issoro, tenende contu de s’istrutura generale impositiva de s’Istadu, de sas normas prevididas dae s’Acordu pro su coordinamentu, s’armonizatzione fiscale e sa collaboratzione cun s’Istadu, e de sas normas aprovadas dae su Parlamentu Bascu pro finalidades idènticas in intro de sa Comunidade Autònoma. S’Acordu at a èssere aprovadu cun una Lege

b) De s’esatzione, gestione, licuidatzione, riscossione  e ispetzione de sas tassas, francu  sas chi  faghent parte de sas Intradas Doganales e sas chi in su tempus presente si incassant pro mèdiu de sos Monopòlios Fiscales, si nd’ant a interessare, in cada Territòriu Istòricu, sas Diputatziones Forales[1]rispetivas, sena pregiudìtziu de sa collaboratzione cun s’Istadu e de s’ispetzione arta sua.

c) Sas Istitutziones cumpetentes de sos Territòrios Istòricos ant a adotare sos acordos pertinentes e ant a leare sas detzisiones adeguadas pro aplicare in sos territòrios rispetivos sas normas fiscales de caràtere istraordinàriu e cungiunturale che s’Istadu detzidat de aplicare in su territòriu comunu, fissende su matessi tempus de valididade

d) S’aportu de su Paisu Bascu a s’Istadu at a cunsìstere in una cuota globale, integrada dae sas chi interessant cada unu de sos territòrios suos, comente cuntributzione pro totu sas funtziones de s’Istadu chi non tenet sa Comunidade Autònoma

e) Pro definire sas cuotas currispondentes a cada Territòriu Istòricu chi ìntegrant sa cuota globale mentovada in antis s’at a formare una Cummissione Mista, formada, a un’ala, dae unu rapresentante de cada Diputatzione Forale, e ateretantos de su Guvernu Bascu, a s’àtera, dae unu nùmeru eguale de rapresentantes de s’Amministratzione de s’Istadu. Sa cuota cuncordada in custa manera at a èssere aprovada pro lege, cun sa perioditzidade chi at a èssere fissada in s’Acordu, sena pregiudìtziu de s’agiornamentu annuale suo, cunforma a sa protzedura chi s’at a istabilire, gasi etotu, in s’Acordu.

f) Su sistema de sos Acordos s’at a aplicare cunforma a su printzìpiu de solidaridade chi si bi referint sos artìculos 138 e 156 de sa Costitutzione

 

Art 42 – Sas intradas de sa Finàntzia Generale de su Paisu Bascu ant a èssere formadas dae:

a)      Sos aportos de sas Diputatziones Forales, comente espressione de sa cuntributzione de sos Territòrios Istòricos a sos gastos prevididos  de su Paisu Bascu. Una Lege de su Parlamentu Bascu at a fissare sos critèrios  de distributzione ecuitativa e sa protzedura chi, cunforma a cussos critèrios, s’at a cuncordare  e at a fàghere efetivos sos aportos de cada Territòriu Istòricu.

b)      Sos rendimentos de sas tassas pròpias  de sa Comunidade Autònoma chi istabilat su Guvernu Bascu, de acordu cun su chi narant s’artìculu 157 de sa Costitutzione e sa Lege Orgànica subra de su finantziamentu de sas Comunidades Autònomas.

c)      Tràmudas de su Fundu de Cumpensatzione Interterritoriale e àteras destinatziones a càrrigu de su Bilàntziu Generale de s’Istadu

d)      Rendimentos chi benint dae su patrimòniu suo e intradas de Deretu Privadu

e)      Su produtu de sas operatziones de crèditu e emissiones de dèpidu

f)        Dae cale si siat àtera intrada chi si podet istabilire in virtude de su chi disponent sa Costitutzione e s’Istatutu presente  

 

Art. 43 – 1. S’ant a pònnere in su patrimòniu de sa Comunidade Autònoma basca sos deretos e benes de s’Istadu o de àteros organismos pùblicos chi cumprint servìtzios e cumpetèntzias assuntas dae custa Comunidade.

2. Su Parlamentu Bascu at a detzìdere a cale òrganu de su Paisu Bascu s’ant a tramudare sa propiedade o s’usu de custos benes e deretos

3. Una Lege de su Parlamentu Bascu at a regulare s’amministratzione, sa defensa e sa cunservatzione de su Patrimòniu de su Paisu Bascu.

 

Art. 44 – Su Bilàntziu Generale de su Paisu Bascu at a cuntènnere sas intradas e sos gastos de s’atvidade pùblica generale. L’at a elaborare su Guvernu Bascu e l’at a aprovare su Parlamentu Bascu cunforma a sas normas istabilidas dae issu.

 

Art. 45 – 1. Sa Comunidade Autònoma de su Paisu Bascu at a pòdere emìtere dèpidu pùblicu pro finantziare gastos de investimentu.

2. Su volùmene e sas caraterìsticas de sas emissiones s’at a istabilire cunforma a s ‘ordinamentu generale de sa polìtica creditìtzia e in coordinamentu cun s’Istadu.

3. Sos tìtulos emìtidos s’ant a cunsiderare fundos pùblicos a totu sos efetos.

 

[1] Diputación Foral (Foru Aldundiak in bascu) est su nùmene cun  su cale si connoschent dae sa medade de su  sèculu  19  sos  Cussìgios provintziales de Álava, Guipúzcoa, Navarra e Vizcaya, in resone de sos regìmenes forales o regìmenes ispetziales de autonomia amministrativa chi ant otentu a pustis  de sa  Prima Gherra Carlista comente etzetzione a su  sistema tzentralista pròpiu de s’ Istadu liberale istituidu in su 1836 in Ispagna.




#Sarvadore Serra

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

PRÈMIU WOLF de LITERADURA PRO PITZINNOS
“Conto unu contu”, editzione 2018

Iscadèntzia 1-9-2018

BANDU Sas EDITZIONES PAPIROS  BANDINT su Prèmiu WOLF de literadura pro pitzinnos“CONTO UNU CONTU” Sos Iscritores interessados devent iscrìere unu contu in sardu pro pitzinnos dae 6 a 10 annos. Sa contu, iscritu in caràte­res de imprenta in formadu ...  [sighit]

Cuncursu "LIMBAS IN PONTE" de tradutzione literaria in sardu, 2018

EDITZIONE 2018: ISPAGNOLU > SARDU

Prèmiu de Tradutzione literària in sardu LIMBAS IN PONTE Prèmiu intituladu a ELIEZER BEN YEHUDA (1858-1922), Giornalista, linguista, tradutore: babbu mannu de sa limba ebràica moderna EDITZIONE 2018: ISPAGNOLU>SARDU Pro s’òpera CUENTOS DE LA SELVA >...  [sighit]

SÒTZIOS de sa sotziedade de sa limba sarda

Ordinàrios: Chie est de acordu cun sos printzìpios de sa SLS e nde cumpartzit sas finalidades Currispondentes: Chie connoschet sa limba sarda orale, nde pràticat sa norma iscrita e collàborat dae sa bidda sua a traballos de istùdiu linguìsticu e a su Ditzio...  [sighit]

Manifestu  de sa Limba Sarda

de sa Sotziedade pro sa Limba Sarda

 In ocasione de sa Die Europea de sas Limbas 2013, proclamada e promòvida in su 2001 dae su Cussìgiu de Europa, festada cada annu su 26 de cabudanni, sa Sotziedade pro sa Limba Sarda at publicadu su in una pàgina Facebook custu Manifestu in 10 puntos pro ponnere in craru e ...  [sighit]

SA LIMBA SARDA COMUNA E SA SOBERANIA LINGUÌSTICA

de Diegu Corràine

Mai comente in custos annos amus iscritu in sardu. E mai amus iscritu, che a como, in cada dialetu de cada bidda e logu. Sas retes sotziales e sos mèdios telemàticos e informativos modernos cunsentint a cadaunu de iscrìere finas in sardu, comente li paret. Sende chi tenimus una ...  [sighit]

FUNDU DE SA LIMBA SARDA

Sa paràula "fundu", in sardu, cheret nàrrere àrbore, mata, ma finas caudale, dinare, richesa.  In custa pàgina de su FLS, "fundu" est una cantidade de dinare dadu dae pessones de bonu coro, chi sunt interessadas a su tempus venidore de sa limba sarda, paragonada a u...  [sighit]

SOBERANIA

Sa soverania est su podere supremu de: a) rinuntziare a cale si siat podere pròpiu, b) de apartènnere a un'àteru istadu rinuntziende a cale si siat distintzione natzionale, c) de otènnere formas de autonomia natzionale, d) de formare una cunfereratzione istatale ...  [sighit]

"Pro otènnere in pagu tempus su domìniu internet de primu livellu .srd. Lu paghet sa Regione Sarda!"

de Diegu Corràine

Unas cantas limbas e natziones sunt resessidas a otènnere unu domìniu internet de primu livellu. Pro rapresentare un'identidade linguìstica, culturale, natzionale.Su primu chi, forsis, at abertu su caminu est “.cat”, domìniu intradu in vigore in su 2005, chi o...  [sighit]

"Ite nos imparat s'Assemblea de sa LS e de sas àteras limbas de su 15 de Santugaine"

de Diegu Corràine

S'Assemblea de sa limba sarda e de sas àteras limbas de Sardigna, fata in Santa Cristina su 15 de santugaine at cunsentidu de nos cunfrontare pessones e assòtzios chi fìamus dae meda sena nos aunire in su matessi logu pro cuncambiare ideas e leare pessos pro su tempus venidore.E...  [sighit]