bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Banner Left
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

21/06/2012

Una limba pro sos Inuit

Belle prontu su programa de istandardizatzione

Sa Inuit Tapiriit Kanatami (organizatzione chi nde faghent parte  sos inuit de su Canadà) est ammaniende unu progetu pro sa limba  inuktitut. L'at a presentare custu atòngiu chi benit.

Imbetzes de cambiare sas variantes dialetales diferentes chi b'at, s'idea est a otènnere una limba istandard  (mescamente in s'iscritu) a manera chi, in mesu de s'àteru, si potzat insinnare in sas iscolas de su  Canadà.

Su guvernu de su  Canadà at dadu  300.000 de dòllaros pro isvilupare su progetu, chi tenet contu de s'istandardzatzione  chi ant fatu in  Groenlàndia in sa dècada de su 1960. A su chi narat  s'ITK, custu protzessu at permìtidu chi, oe , totu sas comunicatziones de su guvernu  siant in limba  groenlandesa (o kalaallisut) istandard, mancari cada comunidade sigat a faeddare su dialetu suo. In custu protzessu b'at àpidu dificultades sèrias pro pòdere introduire su vocabulàriu ricu chi sas populatziones de su nord de s'ìsula  impitant comente cunseguèntzia de sa cassa in s'astra, su   modus vivendi printzipale issoro

Problemas  e crìticas

A bètia de su traballu fatu dae su  ITK pro mandare a dae in antis su progetu, sa situatzione no est fàtzile pro una limba  chi est ispartinada meda e in ue sa traditzione orale est onnipresente. Custu est su problema prus mannu, ca b'at sìllabas medas inpronuntziàbiles  dae bandas de unas cantas populatziones,  e in ue s'ortografia est belle inesistente e diferente meda cunforme a sas latitùdines. A pàrrere de unos cantos ativistas inuit betzos, custu diat pònnere meda de prus in dificultade  s'insinnamentu in sa limba pròpia e diat pòdere pònnere in perìgulu unos cantos dialetos

Mancari b'apat custas dificultades, a pàrrere de sos espertos de s'ITK s'istandardizatzione est una cosa chi non si nde podet fàghere a mancu pro sarvare sa limba in totu sa natzione inuit e pro non pèrdere sa traditzione orale in s'ìnteri chi sa sotziedade s'isvilupat. Belle gasi, issos reconnoschent chi est unu traballu longu, chi recheret unu pranu istratègicu a tèrmine longu  e de unu finantziamentu chi est difìtziloe chi at a bènnere dae su guvernu de su Canadà.

Su pagu cunsideru de sa limba

Sas limbas  inuit sunt millenàrias e godint de ufitzialidade in Groenlàndia, in Canadà e in Quebec, in ue sunt coufitziales cun su danesu,  s'inglesu e su frantzesu rispetivamente.  A su chi si leghet in  su pranu istratègicu de su ministèriu, in su  Nunavut (su territòriu in ue istant su prus de sos  inuit canadesos), s'idioma pròpiu godit de una presèntzia forte, mancari siat semper prus pagu cunsideradu. A su chi resurtat dae sos istùdios mentovados in su pranu,  su 70% de sa populatzione reconnoschet custa limba comente materna,  belle chi in domo siat prioritària petzi pro su  54% de sa populatzione, ca s'inglesu est avantzende semper de prus.


#Sarvadore Serra

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

SÒTZIOS de sa sotziedade de sa limba sarda

Ordinàrios: Chie est de acordu cun sos printzìpios de sa SLS e nde cumpartzit sas finalidades Currispondentes: Chie connoschet sa limba sarda orale, nde pràticat sa norma iscrita e collàborat dae sa bidda sua a traballos de istùdiu linguìsticu e a su Ditzio...  [sighit]

Manifestu  de sa Limba Sarda

de sa Sotziedade pro sa Limba Sarda

 In ocasione de sa Die Europea de sas Limbas 2013, proclamada e promòvida in su 2001 dae su Cussìgiu de Europa, festada cada annu su 26 de cabudanni, sa Sotziedade pro sa Limba Sarda at publicadu su in una pàgina Facebook custu Manifestu in 10 puntos pro ponnere in craru e ...  [sighit]

SA LIMBA SARDA COMUNA E SA SOBERANIA LINGUÌSTICA

de Diegu Corràine

Mai comente in custos annos amus iscritu in sardu. E mai amus iscritu, che a como, in cada dialetu de cada bidda e logu. Sas retes sotziales e sos mèdios telemàticos e informativos modernos cunsentint a cadaunu de iscrìere finas in sardu, comente li paret. Sende chi tenimus una ...  [sighit]

FUNDU DE SA LIMBA SARDA

Sa paràula "fundu", in sardu, cheret nàrrere àrbore, mata, ma finas caudale, dinare, richesa.  In custa pàgina de su FLS, "fundu" est una cantidade de dinare dadu dae pessones de bonu coro, chi sunt interessadas a su tempus venidore de sa limba sarda, paragonada a u...  [sighit]

SOBERANIA

Sa soverania est su podere supremu de: a) rinuntziare a cale si siat podere pròpiu, b) de apartènnere a un'àteru istadu rinuntziende a cale si siat distintzione natzionale, c) de otènnere formas de autonomia natzionale, d) de formare una cunfereratzione istatale ...  [sighit]

"Pro otènnere in pagu tempus su domìniu internet de primu livellu .srd. Lu paghet sa Regione Sarda!"

de Diegu Corràine

Unas cantas limbas e natziones sunt resessidas a otènnere unu domìniu internet de primu livellu. Pro rapresentare un'identidade linguìstica, culturale, natzionale.Su primu chi, forsis, at abertu su caminu est “.cat”, domìniu intradu in vigore in su 2005, chi o...  [sighit]

"Ite nos imparat s'Assemblea de sa LS e de sas àteras limbas de su 15 de Santugaine"

de Diegu Corràine

S'Assemblea de sa limba sarda e de sas àteras limbas de Sardigna, fata in Santa Cristina su 15 de santugaine at cunsentidu de nos cunfrontare pessones e assòtzios chi fìamus dae meda sena nos aunire in su matessi logu pro cuncambiare ideas e leare pessos pro su tempus venidore.E...  [sighit]

LIMBA SARDA E FACEBOOK: UN'OCASIONE

de Diegu Corràine

Su 18 de abrile de su 2006, su situ de sa Regione sarda publicaiat su documentu de sas Normas linguìsticas de riferimentu a caràtere isperimentale de sa “Limba sarda comuna”, adotadas galu como in documentos de sa Regione, dae entes locale e privados, in s'editoria e in sos...  [sighit]